28 de juliol de 2016

PEL COR DE LA RIBERA...

Avui baixem a Barcelona!, com deien temps enrere els graciencs que sortien de la Vila per a visitar la ciutat, a prop del mar... Ens endinsem al districte de Ciutat Vella, autèntic nucli i embrió de Barcelona. Ens entretindrem, en aquest apassionant centre històric, pel barri de La Ribera que, ho confessaré, em té guanyat el cor... El Raval, el Gòtic, la Barceloneta, tots magnífics!, però a segona fila... que no se m’enfadin.


El plat principal és la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, símbol inequívoc i meravellós del barri de La Ribera. Des de no fa massa anys, el temple ofereix visites guiades a la terrassa i avui, ben expectants, ens hi llancem de cap.




Ascendim al sostre de la basílica per l’estreta escala de cargol que amaga una de les seves torres octogonals. Encara esbufegant ens aboquem a l’exterior i... wuauh... només per això ja hagués valgut la pena. Davant nostre es mostra un panorama inaudit, un continu de terrasses que s’escampen en totes direccions, només interromput per campanars veïns com el de Sant Just i Pastor o d’altres més llunyans com el de La Mercè.





Des d’aquesta alçada puc distingir l’heterogènia estètica i d’ús de les terrasses més properes... fins a cartells-denúncia veïnals sobre el soroll que es concentra als bars de la plaça de Santa Maria i pels carrers immediats...




Al davant nostre, a tocar de les nostres mans, es mostra la vidriera de colors del rosetó principal de la basílica que, ens diu la guia, no és l’original a causa d’un terratrèmol que va patir Barcelona l’any 1427 (del que encara s’insinuen alguns trencs en la façana...).



Ens desplacem cap als laterals del sostre de l’església on descobrim la campana apadrinada per Ildefonso Falcones després del seu èxit amb la novel·la ‘La catedral del mar’, on es descriuen les misèries, passions i sacrificis que aconseguiren aixecar (amb només cinquanta-cinc anys!) aquesta obra imponent.


Arnau i Martí es diverteixen de valent espiant pels menuts orificis disseminats per la teulada per a ventilar l’interior de les naus i donar sortida al fum que desprenen les nombroses espelmes enceses dels feligresos. Un sostre literalment foradat! que, ara que ho sabem..., s’aprecia des de dins de la basílica.



L’incendi de la fatídica Guerra Civil, les restes del qual s’aprecien als sostres de les naus, justifiquen l’austeritat de les columnes i capelles laterals, que van perdre gran part del mobiliari i imatges que contenien. Les magnífiques claus de volta i la delicada il·luminació que permeten els preciosos finestrals ens deixen bocabadats...





Ens evadim de nou al carrer, gratament encantats amb la visita, per a acostar-nos al carrer més estret de Barcelona! Al barri, com a centre econòmic de la ciutat durant els segles XIII a XV, es descarregaven les mercaderies provinents del port; i al carrer de les Mosques s’hi abandonaven els sobrants menyspreats pel mercat del Born, fins a acumular males olors i moltes mosques. En l’actualitat una reixa hi nega l’accés, no tant per les olors sinó pel seu nou ús com a urinari públic...



Al carrer de Montcada es conserven molts palaus aixecats pels grans mercaders, com el que acull el museu més visitat de la ciutat. Però nosaltres ens aturem a la taberna autèntica d’El Xampanyet, fundat el 1929, per a refrescar-nos amb el típic vi blanc gasificat... La inscripció als tovallons de paper és reveladora: 'Soñar no cuesta nada, lo que cuesta es levantarse'.



Saludem a en Picasso i al poeta Joan Brossa, abans de la nostra última estació, que coincideix amb el merescut sopar... i que improvisem en una American Burguer House, amb un kids menu molt atractiu i sorprenent; tot un encert!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada