BARCELONA BEER FESTIVAL (o com morir d’èxit en poques hores) - 1ª PART

Barcelona Beer Festival: una de les iniciatives més lloables i atractives pels qui ens apassiona la cervesa s’ha esfumat, després de tres intensíssimes jornades, a redós i empara del convent de Sant Agustí del barri de la Ribera a Barcelona. Un emplaçament, a priori, exquisit i delicat; un subtil i afortunat homenatge a les apreciades cerveses d’abadia.

En les darreres setmanes, ja sigui a través del web del festival com de les xarxes socials, s’han anat revelant els interrogants més majúsculs: quan (quins dies, quin horari...), quant (preus anticrisi?) i, sobretot, quines (#siusplaupengeulallistadecerveses, trending topic des del dilluns passat?). Som impacients, d’acord, però és que l’addicció a la cervesa ens perd; no tenim (ni volem) remei...

Amb la tria de cerveses dins del cap, resolc fer el primer ‘estudi de camp’ el divendres vespre, unes hores més tard de la inauguració del festival. El que havia de ser una insinuant aproximació per obrir boca de cara a l’endemà, es quedà en (exactament) això: una aproximació a la porta per a no creuar-la. Va ser dolorós girar cua, assumir que era impossible entrar degut a la gentada, però més lamentable hagués estat demanar tanda i, després de qui sap quanta estona, abandonar el propòsit sense èxit. Deambulant per la zona, amb la intenció de diluir les penes, què millor que una sidra ben fresca i, acte seguit, una relaxant Murphy’s Irish Red. Posteriorment, amb una contundent Big J’s Burguer entre mans, m’autoimposo una tàctica infal·lible per a l’endemà.

I la solució no és una altra que matinar (quanta raó té en Guardiola...): a les 11.10 del dissabte travesso l’accés del carrer Comerç i... ja som a dins! El pati del claustre, tot i el seu encant i com ja intuïa, és clarament insuficient per a la gernació que es preveu. L’ambient, ara per ara, és familiar: altres nens i nenes, altres cotxets,... Estem còmodes, això va bé. Ens acostem a la carpa central, on comprem els gots, la guia oficial i unes simpàtiques monedes de plàstic, grogues, com aquelles que empràvem en els autos de xoc. M’agrada, un punt positiu. El següent pas, el més enredós, és triar la cervesa, d’una llista de 132 cerveses!!!, i comprovar que estigui punxada en algun dels 33 tiradors ubicats en una llarga i única barra; és a dir (atenció la rapidesa mental...) que només una quarta part de les cerveses convidades estan disponibles en aquest precís moment (això es mereixeria un punt negatiu, oi?). Quan s’acabi el barril ningú més podrà tastar-la i els organitzadors decidiran quina nova cervesa s’incorpora al tirador. Tots aquests moviments, com ho són els canvis en un partit de futbol, generen molta il·lusió (o frustració, segons els gustos) entre una multitud que, amuntegada davant les pissarres, cerca les seves preferències.

Maleïdes llistes

33 en línia

La Lluïsa m’ha donat carta blanca per al tast inicial i de veritat que ho he tingut de cara: per mi, una Glops Fumada i, per a ella, una Krut Gold. Dues cerveseres artesanes molt properes a casa nostra (esperit patriòtic per començar): la primera de l’Hospitalet del Llobregat i l’altra de Valldoreix. Dues joies daurades catalanes. La Glops respon a un estil arriscat i innovador a causa de l’ús de malt fumat. El resultat final és molt equilibrat, tot i el regust a fum, fresc i lleugerament floral. La Krut, d’altra banda, ha significat el primer gran descobriment. Encara més suau i agradable que l’anterior, té la particularitat d’haver fermentat amb llevat de xampany; cítrica, i molt-molt recomanable.

Aquests organitzadors sembla que han pensat en tot, perquè han disposat un artefacte amb sortidors d’aigua per a netejar els gots. Un altre punt positiu. I per a gaudir encara més de l’experiència se’ns recomana un maridatge particular segons el tipus de cervesa, les degustacions del qual es poden adquirir al bar del propi convent. Definitivament m’estan sorprenent: un altre punt positiu.

Continuem amb les cerveses. Els dos farem un salt a l’estranger, encara que coincidim casualment en la mateixa illa. La Lluïsa es decideix per l’escocesa Brewdog Punk IPA i un servidor per la Marble Barleywine de Manchester, un singular barril més petitet i exclusiu arraconat a un costat de la barra. La Brewdog és aromàtica, molt intensa i bastant amargant. Avui llegeixo per Internet que a l’etiqueta del seu envàs es pot llegir: “We don’t care if you don’t like it. (...) It’s quite doubtful that you have the taste or sophistication to appreciate the depth, character and quality of this premium craft brewed beer”. Descarats aquests escocesos, eh... L’altra cervesa, la Marble, ha estat un luxe que no he volgut desaprofitar, malgrat les cinc monedetes que m’ha costat. La sensació en boca evidencia que ha estat envellida en botes de vi. M’ha captivat la seva intensitat alcohòlica, potser per contrast amb la primera que he tastat. Sensacional.

Visita obligada al Condis que hi ha cent metres enllà per a agenciar-me d’una bossa de patates i un assortit de fruits secs. Tot i que la capacitat dels gots és de 0,22 litres, les barreges de cerveses, la calor, l’esvalot de la gent i l’eufòria ascendent se’ns estan pujant al cap. El bullici comença a ser notable i, a estones, agobiant. Vés per on, a la taula del costat, el sommelier del tast de cerveses que vam fer setmanes enrere... i ens reconeix! Està clar que ell no podia faltar a aquesta cita, però ja és casualitat coincidir, no?

Centrem-nos, que és hora de col·locar les últimes monedes. Fem-ho amb cura. A falta de la Pink Panther de Braustelle (ostres, una cervesa rosa!!), la Lluïsa es decanta per l’alemana Ehrenfelder Alt. Per què? Li atrau la nota de la guia en referència a ‘l’aroma a maltes dolces i notes herbals’. Jo també l’he provada i s’intueix la presència especiada. En el seu parer, pel que fa als seus tres tastos, potser la més fluixa... Per acabar el meu torn, com a darrer gust per endur-me a casa, trio la blanenca (de Blanes, d’acord?) Popaire Tramuntana. He tornat al ‘made in Catalunya’ per tal de deixar-me sorprendre amb una cervesa amb set tipus de maltes caramel·litzades, i gust de xocolata, brownie i brioix. Una altra aposta que, com era d'esperar, no em deixa indiferent: saborosa, dolça, potent. Si és que no hi ha dues cerveses iguals, afortunadament...

Són quasi la una del migdia, l’esvalot general és insuportable. Massa gentada per a tan 'poc convent': potser quatre-centes o cinc-centes persones. Ens refugiem en l’interior del bar, més enllà de la porxada gòtica, on aprofitem per donar el dinar al Martí. Que mengi i que es calmi, això és prioritari. Donem per finiquitada la visita a la primera (de moltes que vindran) edició del Barcelona Beer Festival. Sis cerveses artesanes tastades en poc menys de dues hores, dos gots serigrafiats per a l’ocasió i dues interessants guies per a no perdre’s cap detall per un preu total de... 20 euros.

Aquesta pretenia ser la foto artística

Sí Martí, molt millor que la teva llet en pols...

Passegem per aquest agradable i encisador barri mentre debatem si hem tingut fortuna amb la tria de cerveses, si ho hem trobat car o no, si l’organització ha estat prou bona... La selecció, en conjunt, excel·lent. El preu? Molt ajustat, com reclama el poble. I per la resta..., vaja, que el lloc és tan preciós com petit ha quedat clar, oi? Que la calorassa ‘in crescendo’ ataqui sense pietat al pati del claustre no fa cap favor als assistents; jo mateix tinc un poquet de mal de cap, però no descarto la cervesa com a culpable... Ara bé, la nota més discordant en aquesta quasi perfecta melodia ha estat la dinàmica dels ‘33 tiradors vs. 132 cerveses’; traduïda en confusió i frustració a l’hora d’escollir i no trobar punxada la cervesa que somiaves. No he pogut tastar, per exemple, cap cervesa de fermentació espontània (les anomenades làmbiques): ni la Tilquin, que ja tenia coll avall des de fa dies, ni cap de les Girardin. Però, espera-espera, uhmm, a veure, un moment, això té remei, no? És clar, per què no? Com puc ser tan burro? Ningú m’ho impedeix. Ja tinc els gots i les guies, només haig de pagar per noves fitxes... Decidit: diumenge repeteixo! 2A PART!!