Com que no tinc GPS he hagut de llegir-me amb molta atenció
les indicacions d’altres ‘pirates’ i
confiar en la meva intuïció.
Ens estrenem amb una suau passejada per darrera les Cel·les Abat Marcet. En arribar a les
escales que ens adrecen a la ruta de les Ermites (i si volguéssim a Sant
Jeroni!) creuem el pont, deixant a l’esquerra el camí del Viacrucis, i... no ha d’estar molt lluny... La pista diu: ‘A sobre del
camí, en un racó, just al costat d'una gran roca’. Uhm... aquesta roca podria ser, pujo amb la Lluïsa per
aquí i... bingo... amagat sota unes pedres hi ha una bossa..., i a dins... el primer caché d’avui! És un camí amb molts geomuggles (així és com es coneixen els
senderistes que van i vénen molt a prop del punt o track...) així que intentem ser
discrets, anotar la nostra troballa al logbook (full de registre)
i agafar un objecte de dins el caché per
deixar-lo al següent. En Martí ja s'ha estrenat com a 'geocacher'!
Tornem de nou a la plaça inferior del Monestir. Prenem el camí que passa per davant l'estació inferior del cremallera de Sant Joan i continuem en direcció a l'Ermita de Sant Miquel. A mà dreta, una bifurcació que s'enfila per un tram d'escales cap al nostre objectiu. La pujada, intensa i directa (dos-cents metres de desnivell!), ens entretindrà poc més d'un quart d'hora alternant un costerut zig-zag amb pendents més suportables. La recompensa serà la balconada o miranda de Fra Garí, amb unes insòlites i meravelloses vistes de Montserrat. Com no hi ha ningú a prop, desenterrem el geocaché de sota unes pedres i ens permetem una estona de descans mentre en Martí revisa el contingut de la caixa. Anotació al logbook, foto, i ho deixem a l'amagatall, tal i com estava. Hem deixat un boli del caché anterior i hem agafat una canica pel següent (i últim per avui...).
La baixada és un gust però les pedres ens poden fer patinar; cal anar amb molt d'ull. Ara ens creuem amb altres excursionistes... sort que no hem coincidit a dalt... Un cop arribats al camí principal seguim amb el sentit ascendent cap a la Creu de Sant Miquel, on ens espera el caché més complicat del dia. El camí es fa una mica llarg; serà que la calor és insistent... Vinga, en un quart d'hora arribarem a la desviació que ens durà a la Creu... Uf, ha costat una mica, eh... Al mirador hi ha força gent, la majoria estrangers. La indicació o pista per a localitzar el caché no ajuda massa: 'Entre els arbustos, sota una pedra marró'. Passejo pels voltants, però amb aquesta única referència no sóc capaç de trobar el tresor. Potser si tingués més temps... Deixem-ho estar, que és tard i en Martí ha de dinar...
Un matí ben entretingut i divertit. Quan en Martí sigui més gros estic segur que li encantarà jugar amb nosaltres...
Tornem de nou a la plaça inferior del Monestir. Prenem el camí que passa per davant l'estació inferior del cremallera de Sant Joan i continuem en direcció a l'Ermita de Sant Miquel. A mà dreta, una bifurcació que s'enfila per un tram d'escales cap al nostre objectiu. La pujada, intensa i directa (dos-cents metres de desnivell!), ens entretindrà poc més d'un quart d'hora alternant un costerut zig-zag amb pendents més suportables. La recompensa serà la balconada o miranda de Fra Garí, amb unes insòlites i meravelloses vistes de Montserrat. Com no hi ha ningú a prop, desenterrem el geocaché de sota unes pedres i ens permetem una estona de descans mentre en Martí revisa el contingut de la caixa. Anotació al logbook, foto, i ho deixem a l'amagatall, tal i com estava. Hem deixat un boli del caché anterior i hem agafat una canica pel següent (i últim per avui...).
La baixada és un gust però les pedres ens poden fer patinar; cal anar amb molt d'ull. Ara ens creuem amb altres excursionistes... sort que no hem coincidit a dalt... Un cop arribats al camí principal seguim amb el sentit ascendent cap a la Creu de Sant Miquel, on ens espera el caché més complicat del dia. El camí es fa una mica llarg; serà que la calor és insistent... Vinga, en un quart d'hora arribarem a la desviació que ens durà a la Creu... Uf, ha costat una mica, eh... Al mirador hi ha força gent, la majoria estrangers. La indicació o pista per a localitzar el caché no ajuda massa: 'Entre els arbustos, sota una pedra marró'. Passejo pels voltants, però amb aquesta única referència no sóc capaç de trobar el tresor. Potser si tingués més temps... Deixem-ho estar, que és tard i en Martí ha de dinar...
Un matí ben entretingut i divertit. Quan en Martí sigui més gros estic segur que li encantarà jugar amb nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada