La tardor, és clar, també ha arribat a la guarderia. Els papes i les mames dels grills, amb l’imprescindible entusiasme dels nostres fills, hem contribuït a fer evident l’entrada a la nova estació. Alguns haurem portat fulles seques... la majoria de plataners (omnipresents a Barcelona) o lledoners, tot i la gustosa presència d’alguna fulla d’alzina o pollancre, més difícils de trobar... Potser haurem preferit acostar-nos a Montjuic, al Montseny o qui sap on, i recol·lectar pinyes... tant se val si són tancades com obertes, petites o grosses, deixem-ho al caprici d’en Martí.
El fruit típic d’aquesta època és la castanya. Per això, proliferen les parades de castanyers i castanyeres, amb les clàssiques barraques de fusta i estufes de llenya. Malauradament la tradició perd adeptes cada any que passa a favor de la festa de Halloween, una macabra celebració provinent de les tribus celtes nord-europees (encara que molts s’entestin a americanitzar-la). El comerç, hàbil i perspicaç, ha donat cabuda a les dues costums sota el principi ‘qui més té per vendre, més té per prendre’. Carabasses, degudament pintades, esquelets humans, ratpenats, bruixes o qualsevol altre motiu de l’imaginari clàssic del terror es barregen amb les innocents i saboroses castanyes, moniatos i panellets. El negoci està servit, i el client garantit.
A la guarderia, com a casa nostra, han optat per l’opció més arrelada a Catalunya. El passat dimecres, una autèntica castanyera, d’ampla faldilla i mocador al cap, va sorprendre als grills amb contes i cançons, com aquella que diu:
Ahir, per sopar, vam agermanar la tradició catalana amb la menorquina; afegint a la panera de panellets (fets nostres eh,,,), castanyes i moniatos, uns deliciosos bunyols de Tots Sants banyats, a conveniència, amb mel de romaní. El moscatell facilità la digestió de tanta exquisidesa dolça i, més enllà del segon gotet, contribuí a animar la vetllada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada