Bé, ja s’ha acabat. Un any més hem intentat repartir
somriures i il·lusió a totes les llars del món. I, pel que ens diuen els
nostres ajudants, sembla que ho hem aconseguit. Certament han estat moltes
setmanes de llegir cartes, organitzar els regals, embolicar-los i, per fi,
lliurar-los amb un llaç màgic de pau, salut, feina i amor per a tots!
Tot i la bona feina feta, abans d’un reconfortant descans,
ens agrada fer balanç amb en Melcior i en Baltasar d’aquesta nit plena de
sorpreses i emocions. No podeu ni imaginar-vos les anècdotes que col·leccionem
ni les filigranes que hem hagut de fer per deixar puntualment cada regal al seu
lloc. Ara mateix els explicava la història d’en Martí... un nen de dos anys de
Barcelona amb qui m’ho he passat d’allò més bé. És una història entretinguda i
molt divertida..., si em permeteu us la resumiré amb les fotos que m’han enviat
els seus pares (amb qui, per cert, també he estat força generós...):
20/12/12
Amb temps, perquè en això estem molt escarmentats, vaig
enviar un dels meus patges més eficients a l’escola d’en Martí, amb unes
instruccions molt clares: ‘sobretot, no t’oblidis recollir la carta d’en Martí,
necessito llegir-la urgentment perquè té uns reis anticipats a Menorca!’.
29/12/12
De seguida que vaig saber que en Martí no estaria la nit de
reis a Menorca vaig demanar permís als amics Melcior i Baltasar per escapar-me
durant uns minuts i lliurar-li personalment els regals abans d’acabar l’any. Vaig
perdre el paper amb l’adreça exacta i vaig estar donant voltes per Es Migjorn
Gran fins que vaig veure en Martí, enfilat en un balcó, cercant el cavall que
havia amagat entre els cotxes d'un aparcament proper... Vaig pujar ben carregat per l’escala, vaig fer sonar
el timbre de la porta i... la millor recompensa als seus ulls:
Un cop resolta la primera part tocava concentrar-me amb la
resta de regals a Barcelona. Però necessitava una altra carta amb algunes
peticions més. Ho veieu? Mentre la mama la redactava en Martí feia les seves aportacions
personals...
Com fem habitualment, distribuïm els patges per tot arreu. Al
passeig de Sant Joan hem emplaçat al patge Ramiro, sempre disposat a donar-nos
un cop de mà.
04/01/13
A la tradicional cavalcada del barri de Gràcia no hi faltava
ningú. Tots els nens i nenes del barri esperaven impacients les carrosses i
comparses de les carteres reials. A la travessera de Gràcia van congregar-se, a
més d’en Martí, el seu amic i veí Àlex, i dos dels seus companys de classe: en
Luca i na Júlia. La música que acompanyava la comitiva i la constant pluja de
caramels (un d’ells li va fer pupa al cap...) van ser tot un èxit. Ah!, i un
gran cuc verd de roba, farcit d’ajudants de les carteres, que es movia a ritme
dels tambors. Molt divertit!
05/01/13
Guiats per l'estrella d'Orient, arribem al port de Barcelona a bord del veler Santa Eulàlia a les cinc de la tarda. Puntuals i nerviosos, com cada any. Els patges han repartit corones per a tots els infants i han preparat amb tots els honors el nostre desembarcament. L'alcalde ens ha rebut amb la clau mestra que ens permetrà entrar a totes les cases. Dedico als assistents un breu parlament i, posteriorment, agraïm la paciència dels assistents amb una relaxant passejada entre les famílies. He saludat de nou en Martí i, de reüll, he advertit també l'encaixada de mans amb en Baltasar. Bona feina company! L'hem deixat atònit, sense paraules.
Al cap d'una bona estona, l'he tornat a veure però m'ha semblat que no s'esperaven al pas de la Cavalcada i que preferien refugiar-se a una xocolateria amb l'ànim sentenciar a plaer l'últim àpat del dia.
06/01/13
La màgia està servida. Booooon dia!
Les 7.30, tots desperts! |
Sí, han vingut els reis! |
Quants regals! |
Sí, vinga, ja els pots obrir... |
Aquest? No, els teus estan damunt la taula! |
Endavant! Aquest sí que és per a tu! |
Una pissarra!!! |
Wuauh! Amb lletres magnètiques! |
Un pàrquing de tres plantes, amb benzinera, rentat de cotxes i ascensor! |
Ja saps el que és, oi? |
Una moto!! |
Ale, a fer gargots! |
Muntant el pàrquing en equip! |
El més divertit? L'ascensor! |
Ai en Martí, se’ns està fent gran molt ràpid. La corona del tortell de reis ho diu ben clar: el rei de la casa.
Que sempre puguem repartir
sorpreses i somriures, als més petits però també als que ja no ho són. Perquè
tots puguem recuperar la innocència, il·lusió i autenticitat que vam perdre fa
molts anys, encara que sigui per uns dies... Llarga vida als reis... d’Orient!
Atentament, Gaspar, el vostre rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada