DE TAPES PER BARCELONA

Sisena edició d’aquesta encomiable iniciativa: més de seixanta establiments de Barcelona oferint una tapa d’autor acompanyada d’una cervesa Estrella Damm per 2,40 euros!

El primer que cal fer és estudiar el mapa amb la ubicació dels locals i, lògicament, els seus horaris. A continuació s’haurà de posar molta atenció a les creacions gastronòmiques, algunes d’allò més tradicionals i d’altres força més avantguardistes.

Malauradament no hem pogut degustar ni la meitat de la meitat de les que més ens temptaven. No obstant, una petita mostra ha estat suficient per comprovar el gust, la cura i l’originalitat que desperta l’art de la tapa:

EL CUÉVANO (Via Augusta, 115) 

Minihamburguesa Italiana: hamburguesa amb ruca, encenalls de parmesà i oli de trufa

A l’estela de la distingida plaça Molina s’ofereix un local menut però veterà del servei àgil, modern i subtilment selecte. La clientela, empolainada i encorbatada, ha abandonat l’oficina en benefici d’una xapata gourmet, a preu de Sarrià-Sant Gervasi.

 

Tot i que he tingut la delicadesa de presentar-m’hi passades les 11 del matí, defugint l’hora punta del cafè amb llet, el cambrer ha hagut d’elevar la petició al mestre cuiner. Uns quants segons de suspens i... ‘cap problema, ara t’ho serveixo’.

 

 

M’he assegut amb discreció en un racó del local, des d’on gaudeixo de tots els detalls i moviments del personal. Cuévano, m’han explicat, es refereix al cistell que es fa servir per recollir el raïm durant la verema; d’aquí l’extensa carta de vins i altres detalls vitivinícoles que guarneixen les parets. Ni restaurant convencional, tot i el menú diari, ni vulgar bar de tapes.

 

 

Excel·lent: el contrast de l’hamburguesa, al punt, amb el formatge parmesà

Aprovat: l’ambientació del local, intencionadament distingida i recarregada

A millorar: els preus i l’aposta per la sofisticació ('bikini trufado': 6,00 euros!)

El detall: sis diaris a escollir (Periódico, Vanguardia, El País, El Mundo, Sport i Mundo Deportivo)

 

FANDANGO (Via Augusta, 173)

Ou de guatlla esparracat amb calamarsons

 

També en jornada laborable (és el que té estar tan a prop de la feina...) faré un esforç per tastar la delícia d’aquest clàssic bar de tapes. Amarrat amb fermesa en el costerut tram del carrer Santaló el bar Fandango s’alimenta d’una parròquia molt fidel. Els cambrers reconeixen l’habitual, a qui dediquen impertinències del ‘bon rotllo’, i l’ocasional (com jo) a qui serveixen amb cordialitat i rapidesa.

 

 

Intueixo que no té més pretensions que les d’oferir entrepans generosos, i menús senzills i casolans, a preus populars. Des de la privilegiada posició d’un dels pocs tamborets lliures comprovo com l’espai central de la barra custodia un suculent assortit de tapes, les de tota la vida, sense estridències i amb una aparença espectacular. Apte per a tots els públics, també els més exigents.

Excel·lent: la delicadesa de l’ou de guatlla damunt d’un llit de patates amb oli i julivert

Aprovat: els calamarsons, deliciosos però escassos

A millorar: l’estètica colorista de la tapa

El detall: al pa de xapata li han tret la crosta, com ho han fet?

AMELIE (plaça de la Vila de Gràcia, 11)

Mousse d’albergínia i de pebrot vermell escalivats amb ceba caramel·litzada per sobre

Amb perdó de la redundància, estem al centre de l’epicentre. Amelie s’ubica al cor del barri de Gràcia i avui, per a accentuar-ho, totes les colles de Sant Medir visiten la seu del districte, just a l’altra banda de la plaça de la Vila. Per tant el bullici és màxim i, pel fet d’asseure’ns a la terrassa, el risc de què ens clavin una punyalada amb alguna consumició extra és més que probable.

Però fa un dia tan agradable que no podem resistir-nos a l’oportunitat d’una taula buida. Apunti, si us plau, una 'tapa Barcelona' (ja ens hem entès...) i una cervesa sense alcohol. En Martí, com era d’esperar, està encantat amb la gresca dels caramels i la música que acompanya les comparses. A més, té tota la plaça per córrer i per jugar a futbol amb el papa (bé, confesso: en realitat és el papa que vol jugar a futbol amb en Martí...).

La tapa ja és a taula amb les cerveses que s’escalfen; així que, per retenir en Martí a prop nostre, fan acte de presència els Cheetos que hem portat de casa; una tècnica de suborn infal·lible. Cinc minuts de treva.

Excel·lent: l’ambient d’una de les places més boniques de Barcelona

Aprovat: la tapa, tot i consumir-se en terrassa, manté el preu de 2,40 euros

A millorar: la fredor del mousse, uhm..., no sé-no sé...

El detall: la cervesa sense alcohol costa més que la tapa+canya!

VERMUTERIA LOU (carrer Escorial, 3)

Caprici de bacallà: bacallà sobre pa amb pebrot verd i tomàquet

L'inapercebut local als inicis del carrer Escorial s’ha anat guanyant a pols la reputació dels vianants que, amb un punt d’escepticisme, sempre havien passat de llarg. En el terreny de les tapes i el vermut ja competeix sense complexos amb altres referents veïns amb contrastat pedigrí, com el Bar Ros.

La terrassa s’exprimeix al màxim (transgredint els límits), conscients que l’espai interior és minúscul i insuficient. Per sorpresa, allà dins hi trobem un raconet i l'abordem sense dubtar. És l'hora de l'aperitiu per excel·lència i, per tant, el continu anar i venir de platerets, mitges racions, pintxos i canyes ens impacienta.

Per sort, la incombustible cuinera Lourdes (que es mereix molt més que el nom del local) ha deixat per un instant els fogons i ha pres les regnes de la situació quan s'intuïa un conat de caos per part del cambrer. Ella soleta ha fet tornar la calma i, en dos minuts, ha servit la nostra comanda: una 'tapa Barcelona', unes patates braves i una aigua amb gas.

Excel·lent: la propietària, Lourdes, ànima i motor de local

Aprovat: la tapa no té cap mèrit aparent, excepte l'exquisidesa del rebossat del bacallà

A millorar: o els falta espai o els sobren clients...

El detall: serveixen vermut català Yzaguirre de tirador!

VIA FORA - CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Tapa Ses Illes: pa de xapata cruixent amb una base de sobrassada i formatge maó fos i un toc de mel
 

Estratègicament refugiat del carrer Astúries, artèria reguladora del trànsit humà que entra o surt del barri, la seu del Centre Artesà Tradicionàrius allotja una de les perles més codiciades de Gràcia. Sense ànims de què corri la veu (en aquest cas, com més serem menys riurem...) el bar Via Fora-CAT té el privilegi d'un local enorme, d'estil clàssic (al pur estil casinet cultural), d'una àmplia vitalitat associativa i d'un caràcter ostentosament catalanista. 
 

 

Si a l'atractiu natural d'aquesta perla li sumem un inesperat festival de música folk en directe i una increïble-magistral-insòlita selecció de cerveses artesanes catalanes, el resultat és d'aplaudiment i reverència. En Martí, amb el picar de mans al ritme de la música de violins i el sarau del concert, s'oblidarà completament de la pluja de caramels que s'atansa per Gran de Gràcia.

 

Excel·lent: Art, Montseny, Marina, Ausesken, Bleder, Zulogaarden, una a costat de l'altre...

Aprovat: tapa de mossegada i mitja, i mira que és bona, eh...

A millorar: l'horari! On s'és vist? Obren a les 17h i tanquen a les 20h! No, home, no...
El detall: paret de rajola catalana multicolor amb motius florals


I fins aquí! Enguany no hi ha hagut temps per a més... A l'imaginari quedarà la truita de calçots amb bacallà i romesco amb escarola arrissada, o la vieira embolcallada amb papada ibèrica pura, o l'hamburguesa quadrada de gintònic, o la brandada de cigrons amb petxina variada i pil-pil d'espinacs, o la pasta farcida de bolets al porcini... L'any que ve, si les circumstàncies són favorables i les variables de pressió i temperatura benignes, repetirem.