GRAN CANARIA - 14/04/2013

M'he despertat amb una idea i ningú me la treurà de dins del cap: si miro per la finestra i veig algú dins la piscina m'hi afegeixo immediatament. A veure... bingo! la mateixa parentela d'ahir... no esperava una altra cosa, animals de costums... I cap allà que vaig, sense ni pentinar-me, banyador-dutxa i wuauh... Molt millor del que em pensava. Superada la congelació inicial (això no s'ho estalvia ningú) la resta és pau i serenitat, esclar, entre mirades i somriures còmplices dels altres banyistes habituals... (no es molestin, de veritat, que no tinc ni idea d'alemany). Deu minuts en remull que són tant o més reparadors que tota una nit damunt del llit. Demà, podria nevar si volgués, és segur que repeteixo.

L'Èxode és molt clar en aquest punt, i cal respectar-ho: '...completat el cel i la terra en la seva diversitat, el setè dia va descansar de tota l'obra que havia fet...'. Mira per on que avui és diumenge, dia del Senyor, així que l'únic propòsit és entregar-nos a allò que ens vingui de gust, res més.

I en aquest gran conflicte ens trobem quan pensem que potser sigui divertit fer un passeig en camell per l'espai natural de les Dunas de Maspalomas. Un clàssic canari això dels camells; els meus pares de viatge de nuvis a Tenerife i per casa deu rondar la típica foto damunt la gepa. Vinga, va, si som turistes que es noti; ja ho sabem, exotisme fals, de cartró pedra, però en ho prendrem com una atracció més, excusant-nos amb en Martí.

A la sorpresa i canguelo inicial per part d'en Martí li ha seguit la curiositat i el desvergonyiment. Repassa amb interès el nom de cada camell, escrit al seient verd que carreguen amb indiferència: Aurèlia, Felipe, Teddy,..., Messi! Ens convencen de què les embarassades cap problema, que cada dia en vénen un munt (segur!) i que encara no ha parit cap d'urgència (home, gràcies per la dada...). Caldrà estar atents, això sí, a la maniobra d'aixecamenta del camell (que ja vam comprovar a Egipte que no és gens elegant), no sigui cas que rodolem tots per terra. Atenció, agafem-nos fort: primer aixeca les cames del darrera (alerta no menjar-se el clatell de l'animal) i després s'equilibra aixecant les del davant, perfecte!, estem a punt de començar el passeig.

Els més observadors ja ho hauran advertit: no són camells, són dromedaris (n’hi ha prou amb comptar les gepes...). Però aquesta farsa no és transcendent pel safari que ens ocupa, diguem que són cosins germans i llestos... El recorregut s’endinsa lentament en la zona més dunar a través d’una cadència de pas lenta, de rítmica impertorbable, que ens immergeix en una hipnosi encisadora només interrompuda pels comentaris del nostre guia: yo de marruecos ¿y ustedes?, Barcelona! mucho bonita ciudad, ¿Menorca? vaya, yo conocer Mallorca y Ibiza, y su camello ¿lo ven? muy joven, come arbustos y hojas secas..., si me dejan cámara hago foto de grupo... I així, alternant silencis captivadors amb ràfegues d’interrogants i comentaris del nostre saharaui particular tanquem el cercle, després de trenta minuts de travessa i vint-i-quatre euros menys, a la haima de sortida.

En Martí s’ho ha passat genial muntat damunt d’en Zidane (o encara no havia dit el nom del nostre camell?) i seguint les peripècies de l'altre camell que ens ha acompanyat, en Ramon. Per això decidim comprar un simpàtic camellet de peluix com a record de l’aventura... El guia encara es pren la molèstia de mostrar-nos la granja de cries en un tancat reservat d’explotació i explicar-nos característiques i anècdotes dels exemplars captius més jovenets. Quan intuïm que tanta deferència pot estar perseguint una correspondència econòmica (són els mestres en el regateig i en la caça de propines...) fem mitja volta amb ampli somriure d’agraïment inclòs i directes cap al cotxe. Passi-ho bé!

Aprofitem la proximitat a la platja per acostar-nos al Far de Maspalomas (amb 56 metres és el tercer més alt d’Espanya!), silueta inequívoca del sud de l’illa, integrat al passeig marítim i engolit pels luxosos hotels de la urbanització turística de Meloneras. Ens quedaríem amb molt de gust a jugar una estona a la sorra però el maleït vent ens ho posa molt difícil. Així que, als pocs minuts, avortem l’acampada a la Playa de Maspalomas per a regalar-nos una sessió lliure de piscines i relax a l’hotel, fins que sigui l’hora de dinar.

I per la tarda..., tornem-hi. Més del mateix! És un sacrifici enorme, això és evident, però quan no hi ha més remei...

Seguint amb aquesta insofrible dinàmica d’estrès i ansietat, amb les blanquíssimes espatlles ja castigades pel Sol, canviem atraccions aquàtiques per terrestres. Literalment, perquè ens anem al centre lúdic Holiday World Maspalomas on (per només 10 euros!) ens deixem temptar per l’atracció estrella del parc: la majestuosa noria de colors de 26 metres d’alçada!

En Martí segueix amortitzant el preu de l’entrada. Ara dóna voltes damunt d’un drac volador, després conduirà un veloç quad! També ha sabut amansir un lleó ferotge, muntar un elegant cavall i governar una locomotora fantàstica! Ha pres el vol amb les cadiretes giratòries i ha patrullat la zona en un cotxe de bombers descapotable! Les últimes fitxes les ha reservades a la simpàtica foca i al temible búfal!

Dins del cotxe, direcció al passeig marítim de Playa del Inglés per a gaudir de la posta de Sol, en Martí repassa totes les aventures del dia i, mentre allibera tota l’emoció acumulada, es permet un merescut descans en companyia del seu estimat camellet Zidane...

I cap a l’hotel, que avui sopem al menjador del nostre bungalow (no hem gosat fer-ho a la terrassa). No serà com al bufet, però sí al nostre gust. Per això ho vam comprar, amb previsió, en un supermercat molt proper al resort. Refrescs i cervesetes fresques a la nevera i gelats al congelador... Uhm, tot seria fantàstic si no fos... ooohhhh..., perquè demà ja tornem a Barcelona. És possible? Serà ben certa la dita: el temps és molt lent pels qui esperen però molt ràpid pels qui temen, molt llarg pels qui pateixen però molt curt pels qui gaudeixen... Maleït sigui!

DIA ANTERIOR   -   DIA SEGÜENT