LA FAGEDA D'EN JORDÀ - 18/04/2014

El túnel de Bracons ha fet un gran favor a tots aquests pixapins enamorats de la incomparable comarca de La Garrotxa. Travessar el túnel, a poc més d’una hora en cotxe des de Barcelona, permet contemplar la bellesa de l’amplíssima Vall d’en Bas i dels valors culturals, paisatgístics i gastronòmics dels seus pobles, disseminats per la conca del riu Fluvià amb delicadesa i molt bon gust.

Avui, malgrat això, passarem de llarg i ens endinsarem a la zona més volcànica de la comarca. La seva capital, Olot, es troba literalment rodejada de cons volcànics, que defineixen una orografia i un sòl excepcional. Precisament damunt la colada de lava d’un dels volcans més visitats, el Croscat, creix la reserva natural de la Fageda d’en Jordà. En aquesta sinuosa carretera que ens duria a Santa Pau, un altre tresor medieval que tampoc visitarem, ens lliurarem presoners del silenci i la verdor (en paraules del poeta Maragall):

Saps on és la fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profond

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, profond i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Tot i els nombrosos itineraris a peu que creuen la Fageda ens hem decantat per un passeig en carro, una aventura força més atractiva pels infants. En Guapo és el cavall que ens guiarà pel cor de La Fageda, durant quasi una hora, en un recorregut deliciós i d’una serenor impagable (si no fos pels crits i exclamacions d’un Martí eufòric...). N’Arnau, de tarannà més calmat, també sembla gaudir d’aquest bosc de faigs i de l’agitació d’un carruatge que s’esbargeix amb totes les pedres i clots que troba pel camí.

En Guapo s’atura, com tantes vegades ho ha fet i ho farà en aquest precís punt, per a oferir-nos una gravació en àudio amb les principals característiques i algunes curiositats de l’indret. Així descobrim que l’excepcionalitat d’una Fageda a només 550 metres es deu a una humitat i un drenatge del sòl volcànic totalment insòlit, o que el ratpenat més gran d’Europa caça a l’Estany de Banyoles i dorm a la Fageda d’en Jordà, o que alguns dels faigs s’alcen fins als 30 metres, o que a més de ratolins, conills, porcs senglars i cabirols també podem topar amb fades i follets...

D’acord, potser el cromatisme en aquesta època de l’any no és el més espectacular (a la tardor això és la versió rural de Les Rambles de Barcelona!) però manté intacte una aparença màgica, hipnòtica i imponent... Ara que el carruatge s’ha avançat uns quants metres tenim l’oportunitat de sentir-nos totalment vulnerables, rodejats d’un panorama impressionant i amb la música d’un silenci absolut. Recollim pedres i branquetes, amb tot el respecte que es mereix el bosc, integrant-nos-hi i gaudint-ne... Mai ens cansaríem de passejar per aquests corriols, per acostar-nos a un o altre d’aquests tossols i adelitar-nos amb l’espectacle que s’hi amaga darrera... però és hora de desfer el camí, deixar enrere les catifes de fulles i les curioses formacions rocoses, i tornar al punt de sortida...

En poc més d’una hora s’ha emplenat el pàrquing i la concurrència és màxima. Hem tornat a la civilització, si és que es pot dir així... Dues velocitats conviuen a molt pocs metres de distància: la pausa i serenitat de La Fageda amb l’estrès i irritabilitat de la multitud congregada a l’Àrea de Can Serra (d’on escaparem immediatament abans d’un col·lapse imminent)...

La propera parada és al càmping Ecològic Lava, només tres quilòmetres més enllà, amb la idea de pujar a un singular carrilet que recorre panoràmicament (àudioguia inclosa) els volcans de Matinyà, Pomareda, Torn i Croscat... Desorientats pel que sembla una turistada ‘a la catalana’ i per uns preus indignes, i més encara comprovant els atractius (gratuïts) del propi càmping, decidim quedar-nos en aquest bucòlic raconet. I en Martí feliç com ningú enmig de ponis, cavalls, cabretes, lloros... quina ànima insensata voldria ara agafar el trenet (diguem-li tractor) dels volcans?

L’Arnau i en Martí han revisat les instal·lacions del parc infantil, amb resultat satisfactori. Empesos per un dia radiant ens hem estirat damunt la gespa... i hem jugat a perseguir-nos i rebolcar-nos a gust... amb l’únic perill d’arrebossar-nos d’alguna caca d’animal...

Després de dinar de picnic en una de les taules exteriors del càmping encara hem allargat la nostra estada a La Garrotxa amb una visita a la seu de la Cooperativa La Fageda... que tan populars i deliciosos iogurts (i gelats!) elabora. La finalitat empresarial d’aquesta empresa sense ànim de lucre és, com a mínim, encomiable: consolidar l’economia social mitjançant la integració laboral de persones que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs (quasi dues terceres parts respecte el total de treballadors).

Visitarem la granja, i la botiga... i, és clar, serà impossible resistir-se a un iogurt (serà de maduixa, exquisit...) en un entorn de privilegi. He dit un iogurt? Vull dir un per cadascú, només faltaria... uhmmm, molt cremós, deliciós...

I com n’Arnau dorm i en Martí s’està rendint, convindrem que és hora de tornar cap a casa... malgrat l’embruix d’una comarca captivadora... que un cop més ens ha garantit una excursió meravellosa. Fins la propera!