DISNEYLAND PARIS (1) - Setembre 2019

Els Reis d’Orient han fet realitat el somni de viatjar a Disneyland París! Emoció i nervis ens han perseguit pel calendari des del sis de gener fins a la data escollida: principis de setembre, quan l’escola ja ha començat a França i la meteorologia encara acostuma a ser bondadosa en aquelles latituds. He procurat documentar-me a fons, planificar-me a consciència i preveure mil detalls del viatge..., veurem si funciona.

Triem arribar-hi amb cotxe (185 euros només l’anada, incloent benzina i peatges) per a garantir-nos absoluta autonomia i llibertat d’equipatge. Així que viatgem per autopista de nit, 'només són deu hores', i ens aturem per a esmorzar i, ja molt a prop de París, dinar. Dormim en un hotel IBIS molt econòmic i funcional, a deu minuts del Parc, per a accedir al nostre hotel del parc a primera hora de l’endemà, ben descansats.

No ens costa gens matinar, menys encara quan es tracta de visitar Disneyland, per això pràcticament estrenem l’aparcament de l’Hotel Sequoia a quarts de vuit. No patim cues sinó atenció immediata: malgrat no disposarem de l’habitació fins a les tres de la tarda, cadascú ja té la seva tarja Magic Pass penjada al coll que ens permetrà gaudir del Parc immediatament.

Comprem el PhotoPass (setanta-cinc euros a compartir amb una família de San Sebastià i una altra de Granada) i comencem la nostra aventura vorejant el llac del complex i l’Hotel New York (en plena mutació a Marvel) fins a un altre control de seguretat i control de motxilles i persones, un plàcid passeig de cinc minuts. Davant nostre, el popular Disney Village: una enorme zona d’oci a les portes del Parc. Al cantó del llac descansa l’impressionant globus fix panoràmic, mentre que a banda i banda del Village trobem un munt de botigues i restaurants. En ocasions hem descobert a través dels vidres algun personatge Disney saludant la clientela del restaurant Café Mickey. Hem xafardejat l’espectacular decoració dels restaurants Rainforest Café i Annette’s Dinner. Hem consumit els saborosos entrepans de l’Earl of Sandwich, i ens hem rendit a les temptacions de la colossal botiga World of Disney.

Més enllà del Disney Village conflueixen els camins que duen a l’estació de tren de Marné la Vallée Chessy (des d’on s’arriba a/de París en una hora), al Parc Walt Disney Studios, i al Parc Disneyland. En aquest post creuarem els jardins que precedeixen el luxós Disneyland Hotel, amb el simpàtic rellotge governat per Mickey Mouse, i travessarem la planta baixa fins a les taquilles i els torns d’accés al Parc... on mostrem la MagicPass i... ja som a dins!, la màgia de Main Street apareix de cop i volta.

Main Street és la deliciosa recreació d’una ciutat d’Estats Units de principis del segle XX. Una menuda plaça coronada per una glorieta aplega el City Hall, la Disneyland Railroad Main Street Station (tancada per reformes), els accessos a les galeries Liberty i Discovery, i el carrer principal que duu al nucli del Parc o Central Plaza.

L’embruix d’aquest meravellós escenari, acompanyat d’un hipnòtic i permanent fil musical, serveix de marc al bellíssim Château de la Belle au Bois Dormant. No donem a l’abast, de tantes botigues i restaurants que es concentren a banda i banda; en cada anada i vinguda hem descobert detalls i curiositats sorprenents: els lladrucs d’un gos damunt l’agència de detectius, la peculiar sonoritat sota la cúpula de la botiga Harrington’s, la tassa que treu fum a la façana de la botiga Emporium, el guirigall al fons de Market Street, els telèfons antics que es connecten entre les botigues New Century Notions i Flora... Ens hem divertit molt descobrint aquestes curiositats que amaga Main Street, com també enxampant dos personatges imprescindibles: Pluto i Winnie!

Pels laterals de Main Street transcorren dues galeries cobertes, molt útils en cas de fred, pluja o alta densitat de visitants a l’exterior (convenients dreceres a Frontierland i Discoveryland). A un costat, Liberty Arcade: que homenatja la famosa estàtua de la llibertat com a símbol de llibertat i amistat entre les nacions amb un munt de subtils referències (com els fanals de gas amb la corona de l’estàtua o les banderes americanes amb només quaranta-vuit estrelles...), i la sorprenent recreació cinematogràfica de la seva inauguració des del port de New York. A l’altre costat, Discovery Arcade: un passeig pels grans invents de principis del segle XX, amb diversos models i prototips en miniatura.

El carrer desemboca a Central Plaza, just davant del Castell, de silueta inconfusible (logo de Walt Disney Pictures), quaranta-sis metres d’alçada, setze torres (diuen que en referència a l’edat de la princesa Aurora quan es punxà amb la filadora), i preciosa tonalitat rosa per a contrarestar l’habitual cel gris del nord de França. L’interior amaga un munt de curiositats més: com la magnífica Boutique du Château on els articles i preciosa decoració nadalenca es manté tot l’any, i la Galerie de la Belle au Bois Dormint plena de manuscrits i escenes del conte (especial admiració als tapissos i vidrieres). Davallant dels miradors del primer pis ens aturarem davant dels cavallers amb armadura que ronquen profundament, i baixarem a la tenebrosa cova de La Tanière du Dragon (l’amagatall d’un immens animatronic presoner que sembla agonitza de veritat, despertant-se enfurismat, exhalant fum, i movent el cap i la cua enèrgicament).

Tornaré a Main Street en algun altre post, més endavant, ara és hora d’endinsar-nos en les quatre zones que divideixen el Parc Disneyland: Frontierland, Adventureland, Fantasyland i Discoveryland. Som-hi...