Potser la grisor i la implícita nostàlgia tardorenca ens convida a un canvi de cicle vital, previ als infructuosos propòsits que dibuixem eufòrics cada 1 de gener. La festivitat catòlica de Tots Sants serveix per a recordar els qui ja no hi són, i enguany també aprofitem per a acomiadar els qui ens deixen... com l’exclusiva Cursa de l’Amistat.
Des què vaig topar amb aquesta incomparable cita i vaig assaborir les seves bondats, reconegudes en un ambient inigualable, he insistit tantes vegades com he pogut... malgrat els inconvenients logístics d’arribar fins al punt de sortida i tornar a casa des de la zona d’arribada... Així que, per última edició, a mode d’homenatge, deixem a un costat les castanyes, els panellets, les carabasses i resta d’escenografia pro-Halloween, i gaudim al màxim d’un malaurat comiat, forçat per les implacables exigències burocràtiques del consistori que empenyen la Cursa al dolç record.
La Lluïsa, tot i els renecs i improperis que li va dispensar en el seu debut, repeteix!... i molts dels habituals repetidors ens afegim de nou a la festa, reproduint i gestionant de memòria cada quilòmetre... frenant en la temptadora baixada des del Castell fins a l'avinguda del Paral·lel, reservant en el carrer d'Entença, mesurant pel passeig de Sant Joan Bosco, recalculant per Major de Sarrià, batallant a pit descobert per la carretera de Vallvidrera, prement les dents sortint de Vallvidrera, i fruint d'una entrada triomfal pel camí del Cel del Parc d'Atracions del Tibidabo!
La Cursa de l'Amistat és addictiva... etern agraïment.
Potser la grisor i la implícita nostàlgia tardorenca ens convida a un canvi de cicle vital, previ als infructuosos propòsits que dibuixem eufòrics cada 1 de gener. La festivitat catòlica de Tots Sants serveix per a recordar els qui ja no hi són, i enguany també aprofitem per a acomiadar els qui ens deixen... com l’exclusiva Cursa de l’Amistat.
Des què vaig topar amb aquesta incomparable cita i vaig assaborir les seves bondats, reconegudes en un ambient inigualable, he insistit tantes vegades com he pogut... malgrat els inconvenients logístics d’arribar fins al punt de sortida i tornar a casa des de la zona d’arribada... Així que, per última edició, a mode d’homenatge, deixem a un costat les castanyes, els panellets, les carabasses i resta d’escenografia pro-Halloween, i gaudim al màxim d’un malaurat comiat, forçat per les implacables exigències burocràtiques del consistori que empenyen la Cursa al dolç record.
La Lluïsa, tot i els renecs i improperis que li va dispensar en el seu debut, repeteix!... i molts dels habituals repetidors ens afegim de nou a la festa, reproduint i gestionant de memòria cada quilòmetre... frenant en la temptadora baixada des del Castell fins a l'avinguda del Paral·lel, reservant en el carrer d'Entença, mesurant pel passeig de Sant Joan Bosco, recalculant per Major de Sarrià, batallant a pit descobert per la carretera de Vallvidrera, prement les dents sortint de Vallvidrera, i fruint d'una entrada triomfal pel camí del Cel del Parc d'Atracions del Tibidabo!
La Cursa de l'Amistat és addictiva... etern agraïment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada