Retrocedim 25 anys, fins a retrobar-me en les darreries d’una adolescència plàcida i afable... assaborint amb plena serenor una vida ben acomodada en el confortable tron de fill únic, immers encara en la complaença dels capítols d’un guió que aviat mostraria el seu costat més dolorós amb la sobtada mort del meu pare. Malgrat la llastimosa pèrdua, enguany he recuperat magnífics records (també vam allotjar-nos a l’Hotel Sequoia l’any 1995) en companyia d’uns nens preciosos que ens han regalat vida i felicitat.
Obrim els ulls, encara confosos en somnis de fantasia Disney, a l’Hôtel Kyriad Marne La Vallée al municipi de Torcy, a vint minuts en cotxe del nostre aparcament reservat còmodament a través de l’aplicació Parclick al districte XII de París... un resguard estratègic prou allunyat del centre per a evitar insuportables aglomeracions i alhora ben a prop de la línia 8 del metro suburbà que ens acostarà fàcilment a la Torre Eiffel.
Sortir del metro i topar amb la icònica Torre just davant nostre és extraordinari: Martí i Arnau s'han quedat impressionats! Amb la bonança i el Sol que ens acompanya decidim esmorzar en un dels bancs que s’escampen pels jardins del Champ de Mars, extremant la vigilància amb motxilles i objectes personals de valor. Engolim els croissants i cafès sense perdre de vista la Torre, absolutament hipnotitzats, impacients de pujar-hi immediatament pel pilar est...
Travessem els estrictes controls de seguretat, reserves en mà, i ens endinsem en l’imponent estructura de ferro... amb un primer ascensor fins a la segona planta, on hi ha el luxós restaurant Jules Verne i algunes botigues de record..., i un últim ascensor fins al capdamunt, a dos-cents setanta-sis metres d’alçada, on gaudim d’unes vistes espectaculars de la ciutat tant des de la terrassa coberta com la que es troba a l’aire lliure, de l'insòlit apartament del propi Gustave Eiffel per a les recepcions privades (com la de Thomas Edison de l'any 1889), l'espai exclusiu Bar à Champagne à la coupe (15 grams de caviar i 2 copes de Champagne rosé Demoiselle per 55€), o l'instagrammable Place to Kiss on lliurar-se als petons d'amor.
Als nostres peus s'estén el majestuós riu Sena... que desemboca molt enllà, al canal de la Mànega de l'oceà Atlàntic. També distingim clarament els jardins de Trocadero, la basílica del Sacre Coeur, la cúpula daurada des Invalides, l'immens parc del Bois de Boulogne... en una panoràmica perfecta de 360º. Sembla increïble que aquest imponent projecte d'Eiffel es refusés en diverses ciutats europees (com Barcelona!), ...en realitat París acceptà la construcció amb la condició de retirar-la un cop finalitzés l'Exposició Universal del 1889, i avui és el quart monument més visitat del món!
Ens hem ben esplaiat amb els panells d'orientació (fins a trobar Barcelona!) i decidim baixar els 1665 esglaons per l'escala... ben entretinguts amb les curiositats que s'expliquen en els cartells que anem trobant: l'estructura metàl·lica s'expandeix quinze centímetres a l'estiu a causa de la calor, el vent pot fer oscil·lar la Torre fins a nou centímetres, s'ha guanyat la tonalitat exclusiva Tour Eiffel brown, amaga un búnquer de la Primera Guerra Mundial al seu subsòl, existeixen trenta rèpliques escampades pel món...
Encara a peu de carrer sentim l'atracció de la Torre i ens girem contínuament a contemplar-la, commoguts... resseguint el passeig que transcorre entre el riu i el museu contemporani (obra de Jean Nouvel) du Quai Branly. Travessem el Sena mentre fem recompte de la infinitat de cadenats de l'amor atrapats a la Passerelle Debilly, i escurcem per la luxosa galeria d'alta costura de l'Avenue Montaigne (Valentino, Zanotti, Armani, Louis Vuitton, Nina Ricci, Versace, Chanel, Saint Laurent, Ralph Lauren, Dolce&Gabbana, Dior...) fins a la majestuosa avinguda des Champs-Élysées, una de les artèries més popular i boniques del món... des d'aquí vaig arrencar l'aventura inoblidable de la Marató de París del 2016.
Si mirem enrere, ben al fons descobrim l'Arc de Triomphe, i força a prop davant nostre la Place de la Concorde (diuen la segona plaça més gran de tota França!), amb l'inequívoc obelisc egipci que substitueix la funesta guillotina que presidí la plaça durant la Revolució Francesa. I just al costat ens acomodem en les còmodes cadires del deliciós jardí des Tuileries... mentre juguem amb els ànecs que es remullen a l'enorme bassin octogonal. És l'hora d'un confortable aperitiu...; avui, afortunadament, ni rastre del moviment reivindicatiu dels armilles grogues...
Creuem un altre arc, també de Triomphe però força més menut que el primogènit, que precedeix per fi l'emblemàtic museu de Louvre... les distàncies a París són realment llargues. No pretenem avui submergir-nos dins les preuades entranyes de les seves incomptables sales a la recerca de La Gioconda o la Venus de Milo... només passejarem pel pati central d'aquest museu nacional, al voltant de l'enorme (i polèmica) piràmide de vidre exterior.
Ens hem anat acostant, com qui no vol la cosa, al jardí Nelson Mandela, o des Halles... on hem previst desplegar el nostre merescut pícnic... Aquest jardí és sensacional, enorme com pràcticament tot a París, amb molt terreny lliure per als nens i àrees infantils molt curioses i originals. Mentre Martí i Arnau juguen, nosaltres descansem... endevinant un llarg i tediós retorn nocturn a casa amb cotxe.
Amb la panxa satisfeta i l'ànima reconfortada redrecem el pas novament cap al riu Sena per a creuar l'històric Pont Neuf, caçant de reüll les autèntiques fonts Wallace (com les que tenim per Barcelona!), i endinsant-nos a l'illa de la Cité. Ens trobem en el cor i cuna de París, point zéro des routes de France, ben enmig del riu, a pocs metres de l'emblemàtica catedral de París... tristament abatuda en dol el passat mes d'abril. Només podem contemplar la seva façana des d'un racó allunyat. Percebo el dolor i abatiment de la resta de visitants i curiosos...: ha cremat en despietades flames, preguem perquè reneixi resplandent d'entre les cendres.
Encara aprofitem per rondar l'animat barri de Le Marais, molt animat i bulliciós, ple d'establiments moderns i cosmopolites, transgressors i alternatius... fins a ensopegar amb l'inigualable Museu Nacional d'Art Modern Georges Pompidou. L'original estructura vanguardista, que mostra acolorides canonades i conductes, i sorprenents xemeneies de ventilació que emergeixen del subsòl, deixa ben sorpresos als nostres petits exploradors!
París enamora, té un encant únic, per la seva monumental arquitectura i la seva rellevant història, per la seva llum resplendent i pel seu romanticisme. En aquesta visita exprés a París no hi haurà temps ni forces per a explorar el turístic Quartier Latin ni el pintoresc i bohemi barri de Montmartre... Només hem descobert a Martí i Arnau unes prometedores pinzellades d'una ciutat espectacular que segur repetirem en el futur... teniu molts deures pendents. Ens refugiem finalment al metro per a retornar al nostre aparcament de Valmy-Liberté, on el cotxe ha reposat tot el dia per només tretze euros!, i repostem pel sopar en ruta a l'Auchan Supermarché.
Improvisem sobre la marxa, considerant descansar en algun hotel d'autopista o àrea de servei si la son o el cansament ho reclamen, però xerrant-xerrant i amb l'ajuda de generoses dosis de cafè i algunes aturadetes per a estirar les cames... a les quatre de la matinada hem arribat a casa!, enormement satisfets del nostre viatge i molt impacients de rendir-nos al confort del nostre merescudíssim llit. Demà (i demà passat, i l'altre, i l'altre...) repassarem fotos i reviurem plegats el somni fet realitat de Disneyland París!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada