Aquesta és la crònica que cada vespre, durant quaranta-dos dies consecutius, pretén sintetitzar la nostra aventura compartida, i confinada, dins de casa.
Aquest confinament extraordinari ha provocat un munt de noves oportunitats, i alhora ens ha desafiat amb un repte inesperat per a conciliar teletreball, tasques acadèmiques experimentals en línia, i estones de joc i lleure per a tots.
En els propers posts recullo l'escrit, textual, que he anat redactant just abans d'anar a dormir... des del dia setze de març fins al vint-i-sis d'abril...
Per a mi ha estat un agradable exercici personal de distensió diari en la quietud i placidesa nocturna, i per descomptat el recull fantàstic d'un episodi excepcional... que recordarem per sempre, i que tant de bo serveixi per a reordenar i reorganitzar dinàmiques, ritmes, prioritats i estils de vida... un avís molt oportú per a rectificar i replantejar-se el propi futur.
Tot passa per una raó... o ¿som la raó de què tot passa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada