Dia 11, dijous vint-i-sis de març...
El dijous, el meu dia preferit de la semana, ara s’ha convertit en una malaurada rèplica d’ahir, d’abans d’ahir i de l’altre…. Segueixo sense intuir cap fil de llum al final del túnel, només la certesa d’una crisi sense precedents. Potser l’esperança rau en l’aprenentatge que en traurem de tot plegat, de la lliçó que ens ha de permetre rectificar davant del nostre planeta, davant la vida…
Encetem la rutina diària: Dinàmiks, esmorzars i fitxes i deures. M’afanyo en enllestir el cas pràctic pendent del meu curs en línia sobre contractació pública, just abans d’escapar-me al Consum a resoldre la compra setmanal…
Encara no l’esperàvem avui, potser demà o el dilluns, però rebem una caixa ben grossa que conté la nostra nova Samsung TV Led 43”, Ultra HD 4K amb Smart TV. Jubilem definitivament l’antiga LG, i li agraïm els quinze gloriosos anys de servei.
Avui l’Scrabble ha enretirat els escacs de damunt la taula i Martí i Arnau han jugat una estona... fins a inventar paraules i divertir-se amb absurdes ocurrències combinant lletres.
Mentrestant instal·lem la nova joguina de 43” descobrint els atractius i les gràcies de la tecnología d’avui dia. En Martí com cada dimarts i dijous des del confinament es connecta a la sessió en vídeo-conferència d’anglès… mentre la resta ens retrobem amb el repte runner dels 30 dies i amb les rutines musicals d’en Sergio Peinado…
Estrenem la definició i la nitidesa de la tele amb la pel.lícula de Lego, ben acompanyada d’un parell de gelats... que preferim abans que les crispetes.
L’Arnau segueix contra pronòstic sense febre. Avui soparem a la tauleta del sofà i ens acompanyaran (com dissabte passat) les melodies i magnífiques versions de Joe Mina a través del seu compte de facebook
Satisfet, malgrat tot, de conciliar un dolç ritme al nostre dia a dia. Ja no som presoners de les presses a tota hora, sinó d’una insòlita nova dimensió en la que hi ha temps per a riure plàcidament i entretenir-se amb detalls i compartir pausadament moments i mirades plenes de complicitat…. Aprofitem-ho, bona nit
Dia 12, divendres vint-i-set de març...
M’ho ha hagut de recordar en Martí: els divendres hi ha esmorzar de campions! Així que m’he enfundat la roba del carrer i he sortit a comprar un croissant i un donut!
Avui, a més, hi ha un bon motiu de celebració: l’avi compleix seixanta-cinc anys! Per això li enviem les nostres fotos i vídeo de felicitació… perquè és segur que avui no ens veurem… trobarem el dia i el lloc per a fer un brindis amb tot l’entusiasme del món.
Hi ha una ració incòmode de fitxes en anglès i després els capítols corresponents d’Educlan, que ara gaudim en la tele nova!
Després de dinar Martí i Arnau s’atrinxeren en la seva habitació per a jugar a la wii, ara que els he deixat la televisió antiga damunt la calaixera mentre es mantingui el confinament.
Mentrestant ens entretenim en connectar la nostra tablet a la tele per a una més còmoda i ràpida navegació…. i insistir amb la rutina diària d’exercicis i amb alguna proposta kids perquè Martí i Arnau s’hi puguin afegir, ara que han quedat atrapats per les sessions i músiques d’acompanyament del Sergio Peinado.
Tenim encara pendent un circuit d’exercicis físics fet pel Martí, per tota la casa… i un parell de vídeos de futbol i bàsquet per a enviar als monitors…
A les 20h., just després dels aplaudiments des del balcó, ens acomodem al sofà per a flipar (davant la nostra flamant tele de 43 polzades) amb l’espectacle que la compañía Circ du Soleil ha penjat al seu web: un compendi de 60’ d’alguns dels seus prodigiosos espectacles. Wauah, espectacular.
De reüll estem molt pendents al compte d’instagram de Djfactgómez, que aviat oferirà des del seu menjador a Berlín una selecció musical a la carta en streaming. Martí i Arnau fan un extra horari, tractant-se de divendres i fan la seva petició virtual… i en Luís els complau amb els hits Con Calma i China. Una connexió fantástica! Ens anem a dormir tard, però ben animats…. Bona nit
Aquesta tarda tenim una cita amb el joc virtual que han preparat des de l’escola de futbol per als futbolistes de totes les categories. A l’hora establerta resolem un qüestionari impossible; compartim una estona ben divertida malgrat encertar molt poques preguntes… Per la bona acollida i alta participació del quiz suposem que l’ocurrència es repetirà properament, probablement també amb la secció de bàsquet.
La Lluïsa capitaneja el taller de dibuix de criatures fantàstiques, assistint-se amb els tutorials que hi ha per internet per a dibuixar sorprenents dragons.
Tampoc avui hi ha cine amb crispetes, malgrat avui després de sopar acabem de veure plegats la pel·lícula d’aventures El Parque Mágico
Torna a ser massa tard, com ahir, és hora d’anar a dormir. Bona nit
Dia 14, diumenge vint-i-nou de març...
Haig de confessar que m’està captivant la cara B d’aquest confinament…. Les restriccions i limitacions que suportem sí o sí, fan possible alhora un munt d’oportunitats, que han de ser un banc exclusiu d’aprenentage per al futur… i tot un diumenge confinats pot convertir-se en un regal molt prometedor.
Ens despertem amb el convenciment de què és el torn de les cortines, dels armaris de poc ús i de les caixes amb paperassa i records que acumulem… A estones Martí i Arnau fan retalls dels llibres que hem decidit llençar, a estones posen atenció en les històries que acompanyen els secrets amagats dins les caixes… avui hem viatjat fins a Àmsterdam per a recordar aquell Erasmus de la Lluïsa del 2002 i fins a les aventures del viatge a Egipte del 2007!
Amb el pretext d’assecar les cortines, aprofitant el Sol que ens acompanya, hem compartit plegats una gratificant sessió de terrat…
Per la tarda, immersos en aquest ritme tan plaent, enllesteixo el magnífic documental Days of our lives sobre la història de la icònica banda Queen.
Martí i Arnau demanem pas a l’ordre del dia: cinema i crispetes. Trien la pel·lícula El niño que pudo ser rey, adaptació de les aventures medievals del rei Artur en el món actual. A continuació, brevíssima dosi de ping-pong, ja en temps d’afegit… Sopem, tres pàgines de contacontes de Tintín al Tibet i a dormir que demà tornen les rutines i horaris matinals… Bona nit
Dia 15, dilluns trenta de març...
Dilluns gris, apagat, plujós… un dia perfecte per quedar-se a casa i absentar-se de la feina i fer campana a l’escola… precisament el dia en que s’estrena el confinament total a tota Espanya fins al 9 d’abril.
Nosaltres seguim a la nostra, amb les rutines matinals de deures, fitxes i repàs, i seguidament de les clases televisives d’EduClan. Rebem un repte per Whatssapp del Dani de La Salle: aixecar una casa, amb prou enginy i ocurrència, dins de la nostra propia casa! En Martí i n’Arnau se les empesquem per a dibuixar una bonica façana entre les potes de la taula del menjador i la seva imaginació desbordant s’encarrega de què la casa tingui jardí, bústia, habitacions…
El matí passa volant, només una estoneta queda per a recuperar joguines del fons de l’armari, com el joc d’engranatges que ens va convèncer a Copenhage...
M’aventuro amb el capitol pilot de la serie televisiva canadenca The Wall, un prometedor thriller d’ambientació gélida.
Durant la sessió virtual de la clase d’anglès d’en Martí persistirem la resta amb el repte runner i amb el picant del nostre Sergio Peinado.
Avui no hi patxanga sinó una competició oficial de ping.-pong a taula estirada i sense mantel. També estrenem connexió amb Lobelia per videoconfèrencia amb els avis, aplegant Menorca i Barcelona. Tot un èxit que segur repetirem properament… sort que no s’ha imposat el confinament virtual.
Després de sopar, la ració contacontes de Tintín ens du per un munt de peripècies fins a l’interior de l’avió amb destinació Katmandú… Pot ser Martí i Arnau hi viatgin molt en somnis, mentrestant jo i la Lluïsa continuarem explorant la sèrie The Wall, fins que ens venci la son…bona nit!
Dia 17, dimecres un d'abril...
Un altre dia de pluja continua.. i nosaltres seguim serenament atrinxerats a caseta. He incorporat al meu planning personal el gust del curtmetratge diari que la versió Countdown del Festival de Sitges ofereix per Youtube. Breus dosis de cinema fantàstic i de terror, abans de les nou del matí: un dia menys, un curt més.
Segueix el de sempre: fitxes i deures amb bastants enllaços a vídeos i webs amb exercicis i jocs educatius.. Com ho faríem sense la tablet d’en Martí? A en Martí li han proposat com a activitat opcional familiar, un entretingut joc de l’oca en anglès on cada casella conté una prova o repte per a tots.
Després de dinar examinem el segon capítol de la serie The Wall i… segueix amb el punt d’intriga i tensió que ens agrada.. tinc por que es desinfli la trama absurdament en qualsevol moment…he sofert força desenganys després d’inicis fulgurants i prometedors, creuaré els dits.. només son vuit capítols.
Apareix el puzle de les comarques de Catalunya i l’opció de la pel·lícula Astèrix el Gal… disponible íntegrament per Youtube.
Mentrestant la Lluïsa i jo estem convidats a una insòlita visita guiada per videoconferència al Parlament de Catalunya… una original experiència de més d’una hora a través d’una connexió virtual en grup amb Zoom.
L’Arnau ha rebut el repte de Coloraines de l’Orfeó, que deixem per demà… perquè ara hem convençut al Martí i a l’Arnau a escriure un mail als seus Mestres sobre com estan vivint el confinament… Tant en Manuel com l’Anna han tingut una gran alegria i els han encoratjat a seguir amb aquesta actitud positiva.
No deixem escapar el fitness habitual: avui desena sessió del reto runner i alguna altra rutina ben carregadeta de jumping jacks, burpees, planxes i sentadillas… esto picaaaaa!
Una mica més de contacontes just abans de tancar els ulls:ja tenim en Tintín, en Haddock i en Milú al Nepal, cercant un sherpa prou experimentat per acostar-los a l’àrea muntanyosa del sinistre de l’avió on suposadament ha mort en Xang… continuarà.
Encara afegim un altre capítol a la serie The Wall, en versió original francesa i subtitulada en castellà… La trama, les interpretacions i la gèlida ambientació segueixen dalt de tot! A TV3 ara mateix, el Tricicle ens convida a riure amb l’espectacle Gàrrick.. diversió garantida que preferim demà compartir amb Martí i Arnau. Bona nit!
Dia 18, dijous dos d'abril...
Avui la crònica es cuina tard…
Tot ha transcorregut amb absoluta normalitat, malgrat l’excepcionalitat del confinament ja percebo certes monotonies inalterables (si de cas només petits ajustos): Dinàmiks, esmorzar, teletreball, deures de l’escola, Educlan, dinar, temps lliure, manualitats o fitxes pendents, rutines d’exercicis físics, joc, aplaudiment, dutxes i sopar.
Enmig d’aquest patró fix, avui s’ha creuat l’escapada al Consum per a carregar nevera i rebost… tota una aventura sortir al carrer, tant solitari, tant amenaçador…
Sembla que s’acosta la Setmana Santa. Avui Martí i Arnau ja han regat les plantes del balcó amb sucre i ColaCao confiant en la màgia del caramel.ler i en David de la Salle ens ha proposat un EasterEggChallenge a través del quan pintarem ous bullits…
Haurem d’esperar nous episodis de la sèrie The Wall, per això després de dinar n’estrenem amb expectació una altra: Peaky Blinders, un drama històric sobre gàngsters ambientada a l’Anglaterra de principis de segle. Hi ha qui diu que el líder de la banda Peaky Blinders, Cillian Murphy, s’assembla força a mi… i de veritat que té una certa retirada…
Enmig dels jocs online en anglès de l’Arnau, el descobriment de l’antic programa Veterinaris per part del Martí i la neteja dels lavabos, rebo la trucada inesperada i molt alentadora del meu cap al Departament d’Educació..
Son ja les 17.30 i tot es precipita en sessió virtual d’anglès del Martí amb Community a l’ordinador de la nostra habitació i reto runner, més rutines del Sergio Peinado al menjador…
Com avui és dijous i sembla que la Lluïsa va recuperant el gust, encetem el pack Quarentena de la Cervesera Guineu amb les artesanes Brown ale Obaga i half IPA Dr. Calypso.
Després dels aplaudiments, dutxes i sopars, encara ens acomodem al sofà per a recuperar l’espectacle d’El Tricicle que ahir la nit va emetre TV3: Garrick és un riure constant.
Avui no hi ha contacontes perquè és molt tard, ni més Peaky Blinders perquè haig d’investigar les sessions de videoconfència amb Zoom previstes per demà per la tarda amb els mestres i els companys de clase tant del Martí com de l’Arnau. Malgrat és una eina ja coneguda, si preveiem un imminent ús freqüent, m’ha calgut instal·lar el programa a la tablet per a una major comoditat i autonomía… per això m'he entretingut avui tant i ara mateix són ja les …uf, bona nit.
Dia 19, divendres tres d'abril...
Els dies i les setmanes volen… i la situación malgrat no empitjori encara va per llarg i les afectacions laborals i escolars han de trobar solucions urgentment.
Avui, divendres, fugiré extramurs, més enllà de la jurisdicció d’un confinament total… creuaré el carrer Escorial i fins la deserta plaça Rovira per a comprar les rosquilles habituals de cada matí de divendres de camí a l’escola… Tornem a acordar un contraband necessari al mateix lloc i hora: intercanviem motxilles i seguim els nostres camins a casa.
He gaudit d’un altre curtmetratge del Festival Countdown de Sitges i d’un esmorzar de pel·lícula. Amb la panxa plena: teletreball, fitxes, deures i Educlan.
Fem una segona pasada de pintura als ous que haurem de pintar, just abans de la temptativa frustrada per pujar al terrat… esperem impacients el Sol, però encara no es desvetlla com voldríem; avortem missió, tornem a casa.
Mirem de reüll el rellotge perquè l’Arnau i deu amiguets més de classe tenen assignada una videoconferència amb la tutora. Un cop resolts alguns problemes tècnics amb l’aplicatiu Zoom, deixem que l’Arnau s’acomodi en solitari, còmodament, a una connexió virtual experimental que tot indica serà l’eina referent en la dinámica acadèmica de les properes setmanes…
Continuem amb la fitxa de Daily Routines del Martí i amb les manualitats dels ous de Pasqua. Fins que aviat li arriba el torn de la connexió del Martí, idèntica a la de l’Arnau, amb el seu tutor de quart...
Alleujats per les dues exitoses connexions virtuals, ens aboquem al repte runner i a les rutines picants que ens coneixem de memòria..
Aquest vespre tenim un conflicte amb el doble programa musical simultani: des de Menorca s’estrena la segona sessió del festival Tots a Ca Teua, mentre des de Berlín el DJFactGómez insiteix amb un directe per instagram molt animat.
Abans d’anar a dormir encara permetem l’extra de dos contacontes promoguts pel Zoo de Barcelona: ara ja sabem per què tots els elefants tenen trompa i no nas, i perquè el porc espí té el cos cobert de punxes. Ens encanten aquestes petites històries, però demà tornem al Nepal amb en Tintín. Bona nit
Dia 20, dissabte quatre d'abril...
Es preveu un dissabte ben entretingut.. pel matí preparem una experiència que vam caçar per internet: un room scape indoor per a tota la família.
Avui no se’ns escapa una bona dosi de terrat; aprofitem per a estendre-hi llençols i jugar amb la pilota… i quan tornem a casa, estrenem l’aventura: en Martí i n’Arnau són dos astronautes que volen tornar a la Terra però han perdut l’estrella de referència que els ha de guiar i només compten amb l’ajuda d’una balena còsmica! El joc conté un munt de pistes, reptes i enigmes que s’han de resoldre amb enginy: han sabut desxifrar missatges en les estrelles, interpretar el llenguatge de les piràmides, afrontar una pluja d’asteroides, sortir al fosc espai exterior (al balcó amb els ulls embenats), perseguir la constel·lació adequada amb l’ajuda d’un calendari astral… Repte aconseguit, després d’una hora d’entreteniment!, amb un premi final molt saborós.
Després de dinar ens decidim per una nova sèrie, ara ja en tenim tres en marxa: The Wall, Peaky Blinders, avui s’afegeix… La Casa de Papel. Ara que s’inicia la quarta temporada, estrenem nosaltres el capítol pilot, d’una hora i vint minuts!
Hi ha hagut temps per a la lectura, el violoncel i el programa Veterinaris… també per la rutina runner diària i pel moment bailongu amb l’animada versió Resistiré del Duo Dinámico, autèntic himne del confinament.
Segueixen les manualitats amb els ous de Pasqua, amb l’acompanyment de l’edició d’ahir vespre del segon festival Tots a Ca Teua.
Seguim el concert virtual itinerant mentre sopem, avui toquen pizzes… i encara queda un altre experiència majúscula i inèdita: compartirem plegats la pel·lícula Els Cinc i la vall dels dinosaures i amb el matalàs estès davant del sofà ens hi quedarem a dormir!
Martí i Arnau están entusiasmats i força esvalotats, però suposem els guanyarà aviat el cansament i la son… demà avaluarem danys i farem balanç d’aquesta ocurrència, tot i que em pensó será un èxit. Demà en parlem, bona nit!
Avui l’Scrabble ha enretirat els escacs de damunt la taula i Martí i Arnau han jugat una estona... fins a inventar paraules i divertir-se amb absurdes ocurrències combinant lletres.
Mentrestant instal·lem la nova joguina de 43” descobrint els atractius i les gràcies de la tecnología d’avui dia. En Martí com cada dimarts i dijous des del confinament es connecta a la sessió en vídeo-conferència d’anglès… mentre la resta ens retrobem amb el repte runner dels 30 dies i amb les rutines musicals d’en Sergio Peinado…
Estrenem la definició i la nitidesa de la tele amb la pel.lícula de Lego, ben acompanyada d’un parell de gelats... que preferim abans que les crispetes.
L’Arnau segueix contra pronòstic sense febre. Avui soparem a la tauleta del sofà i ens acompanyaran (com dissabte passat) les melodies i magnífiques versions de Joe Mina a través del seu compte de facebook
Satisfet, malgrat tot, de conciliar un dolç ritme al nostre dia a dia. Ja no som presoners de les presses a tota hora, sinó d’una insòlita nova dimensió en la que hi ha temps per a riure plàcidament i entretenir-se amb detalls i compartir pausadament moments i mirades plenes de complicitat…. Aprofitem-ho, bona nit
Dia 12, divendres vint-i-set de març...
M’ho ha hagut de recordar en Martí: els divendres hi ha esmorzar de campions! Així que m’he enfundat la roba del carrer i he sortit a comprar un croissant i un donut!
Avui, a més, hi ha un bon motiu de celebració: l’avi compleix seixanta-cinc anys! Per això li enviem les nostres fotos i vídeo de felicitació… perquè és segur que avui no ens veurem… trobarem el dia i el lloc per a fer un brindis amb tot l’entusiasme del món.
Hi ha una ració incòmode de fitxes en anglès i després els capítols corresponents d’Educlan, que ara gaudim en la tele nova!
Després de dinar Martí i Arnau s’atrinxeren en la seva habitació per a jugar a la wii, ara que els he deixat la televisió antiga damunt la calaixera mentre es mantingui el confinament.
Mentrestant ens entretenim en connectar la nostra tablet a la tele per a una més còmoda i ràpida navegació…. i insistir amb la rutina diària d’exercicis i amb alguna proposta kids perquè Martí i Arnau s’hi puguin afegir, ara que han quedat atrapats per les sessions i músiques d’acompanyament del Sergio Peinado.
Tenim encara pendent un circuit d’exercicis físics fet pel Martí, per tota la casa… i un parell de vídeos de futbol i bàsquet per a enviar als monitors…
A les 20h., just després dels aplaudiments des del balcó, ens acomodem al sofà per a flipar (davant la nostra flamant tele de 43 polzades) amb l’espectacle que la compañía Circ du Soleil ha penjat al seu web: un compendi de 60’ d’alguns dels seus prodigiosos espectacles. Wauah, espectacular.
De reüll estem molt pendents al compte d’instagram de Djfactgómez, que aviat oferirà des del seu menjador a Berlín una selecció musical a la carta en streaming. Martí i Arnau fan un extra horari, tractant-se de divendres i fan la seva petició virtual… i en Luís els complau amb els hits Con Calma i China. Una connexió fantástica! Ens anem a dormir tard, però ben animats…. Bona nit
Dia 13, dissabte vint-i-vuit de març...
Dissabte: avui no hi han fitxes ni deures…. Hi haurà jocs de taula, sessions de terapia, respiració i tècniques de relaxació…
En una peculiar trovada clandestina amb l’avi Mariano es consumeix un contraband pactat de fitxes impreses i menjar congelat al carrer d’Escorial.
Ens carreguem de vitamina D al terrat de casa, on avui hem deixat assecant-se les fundes del sofà.. en tenim prou amb una breu sessió exprés de vint minuts.
Tres pisos mes avall, novament al menjador de casa, ens entretenim amb el film d’animació en anglès Zog the Dragon… una dolça història d’ambició i superació personal.
Dissabte: avui no hi han fitxes ni deures…. Hi haurà jocs de taula, sessions de terapia, respiració i tècniques de relaxació…
En una peculiar trovada clandestina amb l’avi Mariano es consumeix un contraband pactat de fitxes impreses i menjar congelat al carrer d’Escorial.
Ens carreguem de vitamina D al terrat de casa, on avui hem deixat assecant-se les fundes del sofà.. en tenim prou amb una breu sessió exprés de vint minuts.
Tres pisos mes avall, novament al menjador de casa, ens entretenim amb el film d’animació en anglès Zog the Dragon… una dolça història d’ambició i superació personal.
Després de dinar s’imposen la tele i la wii… per a enllaçar amb el repte runner i la resta de rutines d’exercicis físics, on també incorporem l’estimulant joc de l’oca “versió reptes físics” que ens han fet arribar des de La Salle.
Aquesta tarda tenim una cita amb el joc virtual que han preparat des de l’escola de futbol per als futbolistes de totes les categories. A l’hora establerta resolem un qüestionari impossible; compartim una estona ben divertida malgrat encertar molt poques preguntes… Per la bona acollida i alta participació del quiz suposem que l’ocurrència es repetirà properament, probablement també amb la secció de bàsquet.
La Lluïsa capitaneja el taller de dibuix de criatures fantàstiques, assistint-se amb els tutorials que hi ha per internet per a dibuixar sorprenents dragons.
Tampoc avui hi ha cine amb crispetes, malgrat avui després de sopar acabem de veure plegats la pel·lícula d’aventures El Parque Mágico
Torna a ser massa tard, com ahir, és hora d’anar a dormir. Bona nit
Dia 14, diumenge vint-i-nou de març...
Haig de confessar que m’està captivant la cara B d’aquest confinament…. Les restriccions i limitacions que suportem sí o sí, fan possible alhora un munt d’oportunitats, que han de ser un banc exclusiu d’aprenentage per al futur… i tot un diumenge confinats pot convertir-se en un regal molt prometedor.
Ens despertem amb el convenciment de què és el torn de les cortines, dels armaris de poc ús i de les caixes amb paperassa i records que acumulem… A estones Martí i Arnau fan retalls dels llibres que hem decidit llençar, a estones posen atenció en les històries que acompanyen els secrets amagats dins les caixes… avui hem viatjat fins a Àmsterdam per a recordar aquell Erasmus de la Lluïsa del 2002 i fins a les aventures del viatge a Egipte del 2007!
Amb el pretext d’assecar les cortines, aprofitant el Sol que ens acompanya, hem compartit plegats una gratificant sessió de terrat…
Per la tarda, immersos en aquest ritme tan plaent, enllesteixo el magnífic documental Days of our lives sobre la història de la icònica banda Queen.
Martí i Arnau demanem pas a l’ordre del dia: cinema i crispetes. Trien la pel·lícula El niño que pudo ser rey, adaptació de les aventures medievals del rei Artur en el món actual. A continuació, brevíssima dosi de ping-pong, ja en temps d’afegit… Sopem, tres pàgines de contacontes de Tintín al Tibet i a dormir que demà tornen les rutines i horaris matinals… Bona nit
Dia 15, dilluns trenta de març...
Dilluns gris, apagat, plujós… un dia perfecte per quedar-se a casa i absentar-se de la feina i fer campana a l’escola… precisament el dia en que s’estrena el confinament total a tota Espanya fins al 9 d’abril.
Nosaltres seguim a la nostra, amb les rutines matinals de deures, fitxes i repàs, i seguidament de les clases televisives d’EduClan. Rebem un repte per Whatssapp del Dani de La Salle: aixecar una casa, amb prou enginy i ocurrència, dins de la nostra propia casa! En Martí i n’Arnau se les empesquem per a dibuixar una bonica façana entre les potes de la taula del menjador i la seva imaginació desbordant s’encarrega de què la casa tingui jardí, bústia, habitacions…
Temps lliure després de dinar, moment que aprofito per a encetar el film First Man, interessant biopic de l’agitada ambició del popular astronauta Neil Amstrong.
S’interromp la pel·lícula, després l’acabo, per a reemprendre amb Martí i Arnau deures i lectures pendents… i per a atendre el dificultós repte musical de la mestra de l’Orfeó… però l’exercici és complex i laboriós, l’aparquem fins demà.
És l’hora del repte runner i de les rutines físiques d’en Sergio Peinado, que avui ha programat una exigent sessió en directe a través del seu propi canal de Youtube.
Dutxes, aplaudiments i obertes salutacions als veïns puntuals reincidents de les 20h. sopars… repàs de la correspondència que Martí i Arnau s’han trobat a l’habitació dins la bústia de paper, i dues pàgines més del contacontes: en Tintin avui ha decidit viatjar al Nepal per a salvar al seu amic Xang…
Tot el dia plovent i la previsió per demà dóna més pluja…, però en realitat tant se val perquè com a casa, amb salut, enlloc! Bona nit!
Dia 16, dimarts trenta-un de març...
Segueix la pluja, minsa però constant… Tot es manté en un desacostumat ritme plaent i relaxat… Continuo de bon matí amb la pel·lícula First Man i vaig descobrint el mon interior de Neil Armstrong i les urgències del nord-americans per assaltar la Lluna.
Esmorzem a l’hora prevista, després de veure Dinàmiks d’ahir, sense pressa.. i fem els deures i les fitxes de l’escola, relaxadament… i ens entretenim amb les ciències socials d’Educlan, amb molta calma…
S’interromp la pel·lícula, després l’acabo, per a reemprendre amb Martí i Arnau deures i lectures pendents… i per a atendre el dificultós repte musical de la mestra de l’Orfeó… però l’exercici és complex i laboriós, l’aparquem fins demà.
És l’hora del repte runner i de les rutines físiques d’en Sergio Peinado, que avui ha programat una exigent sessió en directe a través del seu propi canal de Youtube.
Dutxes, aplaudiments i obertes salutacions als veïns puntuals reincidents de les 20h. sopars… repàs de la correspondència que Martí i Arnau s’han trobat a l’habitació dins la bústia de paper, i dues pàgines més del contacontes: en Tintin avui ha decidit viatjar al Nepal per a salvar al seu amic Xang…
Tot el dia plovent i la previsió per demà dóna més pluja…, però en realitat tant se val perquè com a casa, amb salut, enlloc! Bona nit!
Dia 16, dimarts trenta-un de març...
Segueix la pluja, minsa però constant… Tot es manté en un desacostumat ritme plaent i relaxat… Continuo de bon matí amb la pel·lícula First Man i vaig descobrint el mon interior de Neil Armstrong i les urgències del nord-americans per assaltar la Lluna.
Esmorzem a l’hora prevista, després de veure Dinàmiks d’ahir, sense pressa.. i fem els deures i les fitxes de l’escola, relaxadament… i ens entretenim amb les ciències socials d’Educlan, amb molta calma…
El matí passa volant, només una estoneta queda per a recuperar joguines del fons de l’armari, com el joc d’engranatges que ens va convèncer a Copenhage...
M’aventuro amb el capitol pilot de la serie televisiva canadenca The Wall, un prometedor thriller d’ambientació gélida.
Durant la sessió virtual de la clase d’anglès d’en Martí persistirem la resta amb el repte runner i amb el picant del nostre Sergio Peinado.
Avui no hi patxanga sinó una competició oficial de ping.-pong a taula estirada i sense mantel. També estrenem connexió amb Lobelia per videoconfèrencia amb els avis, aplegant Menorca i Barcelona. Tot un èxit que segur repetirem properament… sort que no s’ha imposat el confinament virtual.
Després de sopar, la ració contacontes de Tintín ens du per un munt de peripècies fins a l’interior de l’avió amb destinació Katmandú… Pot ser Martí i Arnau hi viatgin molt en somnis, mentrestant jo i la Lluïsa continuarem explorant la sèrie The Wall, fins que ens venci la son…bona nit!
Dia 17, dimecres un d'abril...
Un altre dia de pluja continua.. i nosaltres seguim serenament atrinxerats a caseta. He incorporat al meu planning personal el gust del curtmetratge diari que la versió Countdown del Festival de Sitges ofereix per Youtube. Breus dosis de cinema fantàstic i de terror, abans de les nou del matí: un dia menys, un curt més.
Segueix el de sempre: fitxes i deures amb bastants enllaços a vídeos i webs amb exercicis i jocs educatius.. Com ho faríem sense la tablet d’en Martí? A en Martí li han proposat com a activitat opcional familiar, un entretingut joc de l’oca en anglès on cada casella conté una prova o repte per a tots.
Després de dinar examinem el segon capítol de la serie The Wall i… segueix amb el punt d’intriga i tensió que ens agrada.. tinc por que es desinfli la trama absurdament en qualsevol moment…he sofert força desenganys després d’inicis fulgurants i prometedors, creuaré els dits.. només son vuit capítols.
Apareix el puzle de les comarques de Catalunya i l’opció de la pel·lícula Astèrix el Gal… disponible íntegrament per Youtube.
Mentrestant la Lluïsa i jo estem convidats a una insòlita visita guiada per videoconferència al Parlament de Catalunya… una original experiència de més d’una hora a través d’una connexió virtual en grup amb Zoom.
L’Arnau ha rebut el repte de Coloraines de l’Orfeó, que deixem per demà… perquè ara hem convençut al Martí i a l’Arnau a escriure un mail als seus Mestres sobre com estan vivint el confinament… Tant en Manuel com l’Anna han tingut una gran alegria i els han encoratjat a seguir amb aquesta actitud positiva.
No deixem escapar el fitness habitual: avui desena sessió del reto runner i alguna altra rutina ben carregadeta de jumping jacks, burpees, planxes i sentadillas… esto picaaaaa!
Una mica més de contacontes just abans de tancar els ulls:ja tenim en Tintín, en Haddock i en Milú al Nepal, cercant un sherpa prou experimentat per acostar-los a l’àrea muntanyosa del sinistre de l’avió on suposadament ha mort en Xang… continuarà.
Encara afegim un altre capítol a la serie The Wall, en versió original francesa i subtitulada en castellà… La trama, les interpretacions i la gèlida ambientació segueixen dalt de tot! A TV3 ara mateix, el Tricicle ens convida a riure amb l’espectacle Gàrrick.. diversió garantida que preferim demà compartir amb Martí i Arnau. Bona nit!
Dia 18, dijous dos d'abril...
Avui la crònica es cuina tard…
Tot ha transcorregut amb absoluta normalitat, malgrat l’excepcionalitat del confinament ja percebo certes monotonies inalterables (si de cas només petits ajustos): Dinàmiks, esmorzar, teletreball, deures de l’escola, Educlan, dinar, temps lliure, manualitats o fitxes pendents, rutines d’exercicis físics, joc, aplaudiment, dutxes i sopar.
Enmig d’aquest patró fix, avui s’ha creuat l’escapada al Consum per a carregar nevera i rebost… tota una aventura sortir al carrer, tant solitari, tant amenaçador…
Sembla que s’acosta la Setmana Santa. Avui Martí i Arnau ja han regat les plantes del balcó amb sucre i ColaCao confiant en la màgia del caramel.ler i en David de la Salle ens ha proposat un EasterEggChallenge a través del quan pintarem ous bullits…
Haurem d’esperar nous episodis de la sèrie The Wall, per això després de dinar n’estrenem amb expectació una altra: Peaky Blinders, un drama històric sobre gàngsters ambientada a l’Anglaterra de principis de segle. Hi ha qui diu que el líder de la banda Peaky Blinders, Cillian Murphy, s’assembla força a mi… i de veritat que té una certa retirada…
Enmig dels jocs online en anglès de l’Arnau, el descobriment de l’antic programa Veterinaris per part del Martí i la neteja dels lavabos, rebo la trucada inesperada i molt alentadora del meu cap al Departament d’Educació..
Son ja les 17.30 i tot es precipita en sessió virtual d’anglès del Martí amb Community a l’ordinador de la nostra habitació i reto runner, més rutines del Sergio Peinado al menjador…
Com avui és dijous i sembla que la Lluïsa va recuperant el gust, encetem el pack Quarentena de la Cervesera Guineu amb les artesanes Brown ale Obaga i half IPA Dr. Calypso.
Després dels aplaudiments, dutxes i sopars, encara ens acomodem al sofà per a recuperar l’espectacle d’El Tricicle que ahir la nit va emetre TV3: Garrick és un riure constant.
Avui no hi ha contacontes perquè és molt tard, ni més Peaky Blinders perquè haig d’investigar les sessions de videoconfència amb Zoom previstes per demà per la tarda amb els mestres i els companys de clase tant del Martí com de l’Arnau. Malgrat és una eina ja coneguda, si preveiem un imminent ús freqüent, m’ha calgut instal·lar el programa a la tablet per a una major comoditat i autonomía… per això m'he entretingut avui tant i ara mateix són ja les …uf, bona nit.
Dia 19, divendres tres d'abril...
Els dies i les setmanes volen… i la situación malgrat no empitjori encara va per llarg i les afectacions laborals i escolars han de trobar solucions urgentment.
Avui, divendres, fugiré extramurs, més enllà de la jurisdicció d’un confinament total… creuaré el carrer Escorial i fins la deserta plaça Rovira per a comprar les rosquilles habituals de cada matí de divendres de camí a l’escola… Tornem a acordar un contraband necessari al mateix lloc i hora: intercanviem motxilles i seguim els nostres camins a casa.
He gaudit d’un altre curtmetratge del Festival Countdown de Sitges i d’un esmorzar de pel·lícula. Amb la panxa plena: teletreball, fitxes, deures i Educlan.
Fem una segona pasada de pintura als ous que haurem de pintar, just abans de la temptativa frustrada per pujar al terrat… esperem impacients el Sol, però encara no es desvetlla com voldríem; avortem missió, tornem a casa.
Mirem de reüll el rellotge perquè l’Arnau i deu amiguets més de classe tenen assignada una videoconferència amb la tutora. Un cop resolts alguns problemes tècnics amb l’aplicatiu Zoom, deixem que l’Arnau s’acomodi en solitari, còmodament, a una connexió virtual experimental que tot indica serà l’eina referent en la dinámica acadèmica de les properes setmanes…
Alleujats per les dues exitoses connexions virtuals, ens aboquem al repte runner i a les rutines picants que ens coneixem de memòria..
Aquest vespre tenim un conflicte amb el doble programa musical simultani: des de Menorca s’estrena la segona sessió del festival Tots a Ca Teua, mentre des de Berlín el DJFactGómez insiteix amb un directe per instagram molt animat.
Abans d’anar a dormir encara permetem l’extra de dos contacontes promoguts pel Zoo de Barcelona: ara ja sabem per què tots els elefants tenen trompa i no nas, i perquè el porc espí té el cos cobert de punxes. Ens encanten aquestes petites històries, però demà tornem al Nepal amb en Tintín. Bona nit
Dia 20, dissabte quatre d'abril...
Es preveu un dissabte ben entretingut.. pel matí preparem una experiència que vam caçar per internet: un room scape indoor per a tota la família.
Avui no se’ns escapa una bona dosi de terrat; aprofitem per a estendre-hi llençols i jugar amb la pilota… i quan tornem a casa, estrenem l’aventura: en Martí i n’Arnau són dos astronautes que volen tornar a la Terra però han perdut l’estrella de referència que els ha de guiar i només compten amb l’ajuda d’una balena còsmica! El joc conté un munt de pistes, reptes i enigmes que s’han de resoldre amb enginy: han sabut desxifrar missatges en les estrelles, interpretar el llenguatge de les piràmides, afrontar una pluja d’asteroides, sortir al fosc espai exterior (al balcó amb els ulls embenats), perseguir la constel·lació adequada amb l’ajuda d’un calendari astral… Repte aconseguit, després d’una hora d’entreteniment!, amb un premi final molt saborós.
Després de dinar ens decidim per una nova sèrie, ara ja en tenim tres en marxa: The Wall, Peaky Blinders, avui s’afegeix… La Casa de Papel. Ara que s’inicia la quarta temporada, estrenem nosaltres el capítol pilot, d’una hora i vint minuts!
Hi ha hagut temps per a la lectura, el violoncel i el programa Veterinaris… també per la rutina runner diària i pel moment bailongu amb l’animada versió Resistiré del Duo Dinámico, autèntic himne del confinament.
Segueixen les manualitats amb els ous de Pasqua, amb l’acompanyment de l’edició d’ahir vespre del segon festival Tots a Ca Teua.
Seguim el concert virtual itinerant mentre sopem, avui toquen pizzes… i encara queda un altre experiència majúscula i inèdita: compartirem plegats la pel·lícula Els Cinc i la vall dels dinosaures i amb el matalàs estès davant del sofà ens hi quedarem a dormir!
Martí i Arnau están entusiasmats i força esvalotats, però suposem els guanyarà aviat el cansament i la son… demà avaluarem danys i farem balanç d’aquesta ocurrència, tot i que em pensó será un èxit. Demà en parlem, bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada