CRÒNICA D'UN CONFINAMENT (5)

Dia 31, dimecres quinze d'abril...

Hem perdut la placidesa de les setmanes anteriors… Des d’ahir la dinámica escolar s’ha convertit en una gimcana d’obstacles plena de videotutorials, videoconferències i complicada logística de tablet, portátil i ordinador, una mena de joc de les cadires, on hi ha més jugadors que dispositius de treball amb connexió a Internet.

Escapem al terrat per a afrontar i gravar els reptes d’educació física del Martí i de passada per a carregar-nos de vitamina D.

La tarda és encara més moguda: videconferència amb en Manuel, videoconferència amb l’Anna i excursió no prevista, impensable, ineludible al Departament d’Educació.

Camino Providència enllà, segueixo per Guillem Tell fins a Plaça Molina, per a continuar per Via Augusta fins al número 202. Ressegueixo persianes tancades, centenars de botigues, bars i restaurants resignats als designis del confinament, carrers deserts que just s’entretenen amb un trànsit escasíssim… és un escenari francament desolador, inèdit.. que ni recorda a qualsevol tarda fúnebre d’agost a Barcelona.

Arribar a casa és tornar a la meva minúscula parcel·la des d’on compartim rialles, il·lusions i abraçades. Persistim plegats amb el repte runner i amb l’himne habitual, on incorporem una coreografia que encomana la mestra d’educació física a l’Arnau.

Després de les dutxes no hi haurà un, sinó dos capítols de la sèrie Tres Estrelles del Tricicle, i després del sopar avancem amb el contacontes de Tintín en el Tibet.. avui el sherpa guia s’ha rendit i abandona la recerca d’en Txang…

Un ull tancat però encara l’altra obert per al cinquè capítol de la tercera temporada de LCP. Bona nit!

Dia 32, dijous setze d'abril...

Dijous, al calendari llegeixo: videotutorials de science, comprensió lectora, francès … i tres videoconferències en tres sessions Zoom per al Martí.

Després de trenta-dos dies de confinament no és estrany que es desajustin alguns comportaments o reaccions… potser això explicaria que avui n’Arnau hagués creuat alguna línia vermella i també nosaltres haguem perdut els papers amb ell.

El terrat de casa en sessió de tarda ha tingut un efecte reparador, reconciliant i de descompressió. Tots patim el confinament, d’una manera o altra, així que ens convé anar afluixant tensions regularment.

Estiro la tarda al Consum i a la fruiteria, esprement el repte runner i gaudint finalment de les artesanes lager Latitud41 i l’Obaga Brown ale de la crevesera Guineu.

Segueixo inoperatiu amb el portàtil que vaig recollir ahir al Departament, suposo properament rebré més i millors indicacions. Mentrestant, tot reposa damunt la taula.

Aquesta nit, després del divertit experiment de canvi de llits d’ahir, Martí i Arnau tornen a les posicions habituals. I des dels llits respectius escolten dues pàgines més del contacontes del Tintín. Se’ls tanquen els ulls, ajustem la porta i la Lluïsa i jo ens cruspim un altre episodi de LCP. Bona nit!

Dia 33, divendres disset d'abril...

Passen els dies a un ritme vertiginós… Traspassem l’esmorzar Premium dels divendres als dissabtes, així que avui no sortiré de casa. Un altre matí de videoturials, àudios i descàrregues de documents. Hem incorporat el nou portàtil a l’equació, així evitem el combat per la possessió de la tablet… des d'avui en Martí no s’ha d’esperar, i l'Arnau no s’ha d’afanyar... recuperem la calma.

Amb els exercicis resolts, només queda plàstica... així que permetem una altra incursió al terrat malgrat el Sol ja es va acomiadant per força dies. Avui haguéssim viatjat fins l’alberg d’Altafulla per a gaudir d’un cap de semana de Vacances en família!

Després de dinar reservem un ull per al penúltim capítol de la tercera temporada, i un altre per al rellotge... molt pendents a la videoconferència amb la tutora de l’Arnau.

Un cop establerta la connexió amb l’Anna prosseguim el final del capítol amb una orella, mentre l’altra persegueix a ràfegues les preguntes de la tutora i especialment les respostes sense filtre de l’Arnau.

Martí i Arnau, amb el voluntariós monitoratge de la Lluïsa, s’apliquen amb les manualitats previstes per Sant Jordi. Avui, per a evitar un sobreesforç innecessari, només faran el punt de llibre amb forma de drac, la rosa de cartró es posposa a demà.

Hi ha nou repte runner i episodi de Sense Ficció de TV3 als moments menys coneguts d’aquell fatídic incendi i batalla contra les flames a Notre-Dame, ara just fa un any. Quina angúnia reviure aquella catàstrofe i tanmateix es va evitar una massacre absoluta.

Després de les dutxes hem escapat una altra vegada al setembre del 2016! Passegem per la Califòrnia francesa a Biarritz i ens enamorem novament de l’encís del Petit train de la Rhune escalant pacientment fins a una panoràmica excepcional, i ens endinsem a la misteriosa cova de Zugarramurdi i explorem Roncesvalles… magnífic inici de la ruta francesa del Camí de Sant Jaume. Tantíssims bons records... perquè no soc capaç de classificar viatges sinó moments compartits.

Avui hem sacrificat la wii i el ping-pong a favor d’un sopar de truites davant la tele, rient a gust amb un parell de capítols més de la sèrie Tres Estrelles del Tricicle. Bona nit!

Dia 34, dissabte divuit d'abril...

De bon matí m’escapo a replegar l’esmorzar Premium promès… prou energètic i vitalitzant per a abordar l’operació de neteja setmanal… malgrat la visita al Veritas i a la farmàcia em consumeixen mig matí.

La selecció musical del cantautor Carles Sanjosé acompanya les nostres tasques domèstiques. A través d’Spotify m’engresco amb els ritmes de Very Pomelo, les cançons de Leonmanso i les lletres de Le Petit Ramon.

Encara aprofitem per a viatjar a l’Empordà, concretament a Figueres per a descobrir la vida i les obres més destacables del genial Dalí, excels representant del moviment surrealista. Sempre tant provocador, tant polèmic: l’única diferència entre un boig i Dalí, és que Dalí no està boig.

Aprofitem la tablet per a escoltar un parell de divertits contacontes del zoo de Barcelona: 'El cèrvol del pare David' i 'La granota tocada del bolet'.

Pugem al terrat, encara que només sigui per constatar que el temps empitjora i que, si es compleixen les previsions, la pluja que s’acosta ens acompanyarà tres o quatre dies.

Després de dinar ens decidim per la pel·lícula de ciència ficció Ad Astra, interpretada quasi en solitari per Brad Pitt. Sap greu confessar que uns bons efectes especials, la transcendència filosòfica del guió i les mirades a l’infinit no compensen un ritme massa lent, insuportable. Massa pretensions, zero entreteniment.

Aquesta tarda procurem les manualitats escolars de Sant Jordi. Amb el tutorial per a fer roses amb envasos d’ous de cartró muntem un bonic ram de flors de colors i amb les indicacions del tutor del Martí unes vistoses banderoles plenes de poemes i refranys que ara mateix pengen damunt les portes del menjador. El papa escull la dita “A cami llarg, passa curta”, la Lluïsa “el silenci…és tan fí i delicat que dir-lo ja és trencat”, l’Arnau “deu, nou vui, set, sis..un, dos, tres, quatre, cinc…, cinc i sis fan onze dits” i el Martí “la sargantana s’enfila, s’enfila paret amunt, de mosquits en menja un munt i de mosques una pila”.

Inexcusable: repte runner i himne Resistiré amb la coreo de l’Arnau… Dissabtes sopem de pizza i sandwichs i despleguem el campament davant la tele del menjador. L’acampada avui preveu la pel·lícula Disney Christopher Robin, fantàstica faula entre la popular colla d’amics de Winnie the Pooh i l’actor protagonista Ewan McGregor.

Ens acostem a les dotze, per aquí no dorm ningú encara. Però tant se val, és dissabte i és fantàstic estar plegats a casa… millor estirats damunt del nostre matalàs que repartits en lliteres a l’alberg d’Altafulla. Bona nit!

Dia 35, diumenge dinou d'abril...

D’acord, no ens despertem a l’alberg d’Altafulla, sinó entre les parets que ens han confinat durant l’últim mes, avui però enmig del menjador.. com els dos dissabtes anteriors. Plou intensament i ho farà durant tot el dia i probablement fins dimecres.

Davant d’aquesta predicció metereològica ¿on podem estar millor que dins de casa? Em persegueix en la quietud i silenci de les vuit del matí la cancó dels crèdits finals de la pel·lícula Christopher Robin d’ahir per la nit, una simpàtica i oportuna declaració de principis: “we’re busy doing nothing, working the whole day through, trying to find lots of things not to do, we’re busy going nowhere”.

Anem despertant en aquest campament cinc estrelles i repassem el que podem fer avui. No hi ha Dinàmiks però sí Wowzy Baboom i esmorzar amb el talent de Xanguito, Miquel Mariano i Xarim Aresté, recuperant algunes actuacions de divendres i d’ahir en un insistent (i plaent) remake del Festival Tots a ca teua.

Explorem el primer capítol del programa infantil divulgatiu El cos humà, dedicat a la fecundació, embaràs i l’apassionant miracle de la vida. Avancem la sessió de runner i fitness, avui amb l’estímul rocker de concerts del Bryan Adams que caço per Youtube mentre faig exercici.

Encara abans de dinar, ordenem una altra comanda sublim de cervesa artesana a la reconeguda cervecera La Pirata de Súria i reclutem a l’Arnau per a la gravació del ball amb coreografia de la cançó Resistiré; al balcó ben a prop del xàfec persistent, ho resol a la primera tot i la seva recança inicial.

Reservem la digestió del dinar al sofà, on aprofitem per a estrenar la quarta temporada de LCP. Intentarem a quarts de sis reenganxar-nos a la sessió infantil del Festival Tots a ca teua, només a temps d’escoltar alguns contacontes... mentre reservem per demà la música de Cris Juanico i la d’un del components de Pinyeta Pinyol.

Resolem immediatament el repte runner, que ja completa el vint-i-vuitè entrenament… i desprès un generós torneig champions de ping-pong damunt la taula.

De reüll anem revisant Sallenet per a començar a organitzar la semana acadèmica i acordar el corresponent contraband d’impressions de fitxes. L’Anna ja ho ha penjat, el Manuel es resisteix. Un dia molt apacible en que també fem una altra menuda comanda que ara no diré… Avui en Tintín ens acompanya al son, encara insistint en la seva recerca obstinada per les gèlides muntanyes del Tibet. Bona nit!

Dia 36, dilluns vint d'abril...

Estrenem una nova semana de confinament i d’educació a distància… Quina pila de sensacions més estranyes, darrera d’aquesta exquisida rutina familiar forçada s’amaga un futur ben incert, on tot plegat haurà de ser diferent, des dels ritmes personals a les relacions i concentracions socials. Ens trobem en un punt d’inflexió que segur condicionarà les dinàmiques entre les persones. Si s’han de restringir les aglomeracions i les multituds ¿es permetran les maratons, els concerts, els partits de futbol, les massificacions turístiques…?

De moment, malgrat properament els infants podran sortir al carrer per franges horàries segons edats, el curs escolar presencial sembla perdut, com el regal de l’aniversari de l’Arnau a Port Aventura i les maratons de Barcelona i València…

La prevenció i el temor a funestes recaigudes dins l’espiral d’infeccions s’encarregaran de posar fre als excessos d’un estil de vida pervers. La norma serà la contenció, la marxa curta i el sentit comú.

Compartim de bon matí els videos de benvinguda i síntesi setmanal dels tutors del Martí i l’Arnau. Segueixen les tasques de l’un i l’altre (música, plàstica, matemàtiques, català) sempre amb el portàtil i la tablet com a eines indispensables.

Aprofito una breu treba de pluja per a perpetrar les quatre-centes series dalt del terrat: dos quilometres corrent, segons els càlculs de paret a paret. A casa Martí i Arnau s’entretenen amb els contacontes pendents del Zoo i amb alguns vídeos divulgatius sobre l’Antic Egipte i Leonardo da Vinci.

Després de dinar, no es discuteix: un altre capitol de LCP. Martí i Arnau espremen la wii fins que proposem el joc del monopoly d’Es Migjorn Gran, on cada casella es correspon amb un espai conegut per tots i obliga a un ocurrent repte físic. Aprofitem per a recuperar les actuacions de la versió infantil d’ahir del Festival Tots a ca teua.

Avui el repte runner té més transcendència que mai… el trainer Juan Carlos Arjona que en ha guiat i motivat en vint-i-vuit entrenaments successius ha dedicat un missatge personal al Martí i a l’Arnau, encoratjant-los a practicar regularment esport i a cultivar-ne els seus valors. Per això li retornem el gest amb un altre video d’agraïment, just abans d’iniciar la penúltima sessió... demà ens acomiadem.

Avui no és gens fàcil rebaixar l’esvalotament i la permanent excitació i tonteria del Martí i l’Arnau, així que no permetrem concessions: aplaudiments, dutxes, sopar i.. cap al llit. Bona nit!

Dia 37, dimarts vint-i-un d'abril...

La inesgotable monotonia del confinament avui s’ha mostrat força més dolça i plàcida que de costum. La pluja incessant ha estat el magnífic teló de fons d’un dimarts especialment destacable en què encetem una tasca acadèmica realment engrescadora tant per al Martí com per a l’Arnau.

Ens duu feina, però en il.lusiona i motiva: ajudarem al Martí a dibuixar la línia del temps especificant els períodes, assenyalant edats i etapes, especificant moments o episodis remarcables. Hi ha temps, ho farem amb calma… L’Arnau, en l’espai matinal reservat als deures, també s’aplica amb encert en la seva particular creu: l’anglès.

El repertori de contacontes de l’equip de mestres d’educació infantil i l’espectacle infantil Tabaluga interpretat per Cris Juanico el passat diumenge per la tarda al Festival Tots a ca teua, són un aperitiu saborosíssim ara que ja s’acosta l’hora de dinar.

Arriben paquets a casa, lliurats per transportistes que treballen més que mai, tot i evitant qualsevol contacte amb els clients, sempre abandonant la caixa dins l’ascensor.

Tres moments, tres trucades a l’intèrfon, tres il.lusions han arribat i coincidint avui a casa nostra: llibres de Sant Jordi, nou pack de cerveses artesanes locals per gentilesa de La Pirata i xarxa regulable de ping-pong adaptable a la nostra taula del menjador.

Hi ha lectura i hi ha videoconferència de l’Arnau amb un petit grup d’amics de classe i més tard del Martí amb el seu grup d’anglès.

Avui afrontem el repte runner número 30 de Juan Carlos Arjona; última sessió prevista d’entrenament des que vam afegir-nos a l’equip fa ja un mes enrere. Sembla l’emotiu comiat d’un esforç compartit, d’una batalla guanyada, d’un compromís assolit, que culmina amb la votació del disseny d’una samarreta de finisher per a l’ocasió.

El paquet amb els contes per al Martí i per l’Arnau s’escabulleix discretament a un lloc segur: que Sant Jordi és dijous. En canvi el tercer i l’últim artefacte sí que l’obrim conjuntament, perquè no és el Catán ni el Virus sinó un altre joc de taula: una fantàstica xarxa adaptable de ping-pong. Des d’avui els torneigs a casa nostra estan pràcticament homologats i catalogats en divisió d’honor.

Després de tant exercici físic, estem extenuats i ens mereixem una bona dutxa i un vigoritzant sopar. Avui rescatem en Tintín al Tibet i li permetem que avanci dues pàgines més. Nosaltres també ens rendim avui amb molta facilitat. Bona nit!

Dia 38, dimecres vint-i-dos d'abril...

Sembla que no plou, fins i tot s’intueix tímidament el Sol. De bon matí tinc una sessió formativa virtual, per videoconferència, sobre l’atenció telefònica a les famílies cessionàries d’un portàtil per part del Departament d’Educació. M’estreno amb el programa Teams i excuso el retard al nostre esmorzar habitual de les nou del matí.

Ens repartim: Lluïsa a l’ordinador, Martí a la tablet, l’Arnau i jo al portàtil. Ens retrobem a la cuina a quarts de dotze per al segon esmorzar i reprenem les tasques pendents. Avui compartim plegats les propostes en anglès d’exercicis físics, tant del David com de la Roser.

Després de dinar donem una altra empenta a la sèrie LCP i ja només ens queda un per acabar la quarta temporada. Martí i Arnau ens han preparat mentrestant un joc amb una enorme columna de caixes, llibres i ninos; guanyem i tenim premi!

Repeteixo amb el Teams per a retrobar-me virtualment amb els companys de la secció. Tots seguim amb salut i amb l’incertesa d’un proper desconfinament progressiu. Serà difícil gestionar prevenció sanitària i eficàcia administrativa en un edifici on treballem mil persones.

Segona jornada del torneig professional de ping-pong en taula de menjador i repte runner de regal per a tots…. Trenta-una sessions consecutives i com a mínim seguiran fins diumenge!

Himne, aplaudiment i…amb la connexió de Martí i Arnau a l’humor gestual d’El Tricicle, m’ha vingut al cap el gag esportiu que van oferir durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992.I una cosa porta a una altra.. perquè ells no saben d’on prové la flama olímpica, ni qui és l’Epi, ni l’Antonio Rebollo, ni el truc de la fletxa que sobrepassa el pebeter...

Avui dimecres, es torna a repetir la diversió del canvi de llit: l’Arnau dorm al llit del Martí i el Martí al de l’Arnau. Demà diuen que es consolida el bon temps i potser pujarem al terrat… ja ho veurem. El que és segur és que serà una diada de Sant Jordi ben especial, inèdita… demà en parlem. Bona nit!

Dia 39, dijous vint-i-tres d'abril...

Sumem un altre dia, en aquesta espiral indefinida d’un confinament històric.. per fi la nostra generació, més enllà de l’explosió de joc i títols de la comitiva blaugrana podrem explicar un episodi transcendental que haurem viscut en primera persona. Aquesta pandèmia letal mai serà un motiu d’orgull sinó una oportunitat per a créixer personalment i establir noves pautes i dinàmiques socials; sens dubte, una aturada per a recapacitar, autocorregir-nos i aprendre a mirar el que estimem i tot allò que ens envolta amb uns altres ulls.

Els dijous suposa la meva particular finestra al pols del comerç del barri. A mig matí sortiré a la fruiteria i també als congelats, però el més entretingut serà fer la compra setmanal al supermercat Consum. És curiosa l’afectació instintiva del confinament en el ritme de les persones: si amb quatre gotes de pluja ens tornem ximples, amb la normativa restrictiva i preventiva que patim ens estem grillant. Sortir de casa per una mica de fruita i un bàsic per a passar la setmana pot ocupar-me mig matí.

El nostre Sant Jordi casolà s’ha traduït en llibres que vam rebre abans d’ahir per missatgeria per als cavallers de la casa, tres roses de cartró que hem regalat a la nostra princesa i un màgic experiment que ha deixat bocabadat al drac que escriu.

Ha estat una diada plena de videotrucades, tant de l’Arnau com del Martí. El meu portàtil, en canvi, segueix sense estrenar-se amb l’hipotètic allau de trucades que suposadament rebrem de part de les famílies que tenen incidències amb l’equipament rebut.

Aprofito la concessió desconfinada del dijous per a llençar les escombreries i de passada acostar-me a la farmàcia, ara que hi ha poca cua, però… “ho sento, no tenim mascaretes, dilluns en rebrem més”.

A casa fem un entrenament lliure, perquè el repte runner s’ha cuit a foc massa lent… i no s’ha penjat a les xarxes fins tard: demà carregarem doble sessió!

Concedim la wii a Martí i Arnau, per a nosaltres pilotejar sense interferències en el flamant ping-pong de menjador i després avituallar-nos amb dues cerveses artesanes més del pack de Guineu; l’stout Montserrat i la lager Latitud 41.

Després de sopar a la tauleta petita del menjador…anem plegant veles amb la clara intenció de convidar al son i rematar per fi l’últim capítol de la quarta temporada de LCP. Malgrat la sèrie ha anat perdent el prometedor estil de la primera temporada, es mereix un guardó especial i acomet totalment amb l’objectiu d’entretenir-nos i sorprendre’ns contínuament; “una mattina mi sono alzato, o bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao, una mattina mi sono alzato, e ho trovato l’invasor(…)”. Bona nit.

Dia 40, divendres vint-i-quatre d'abril...

Quina bogeria, quaranta dies confinats ¿qui s’ho hagués pogut imaginar? Ens acostem afortunadament a un desconfinament progressiu que diumenge permetrà passejar als menors de catorze anys pel carrer...

Ha tornat el bon temps, convençut, per això nosaltres insistirem en l’efecte vivificant del terrat de casa, un cop finalitzades les tasques acadèmiques.

Sembla que hi ha vida televisiva mes enllà de LCP, avui després de dinar pren el relleu un nou capítol de la sèrie The Wall. A mitja tarda endevinem amb Martí i Arnau un parell d’ScapeRooms on line gratuïts per a resoldre en família….

No oblidem el repte runner diari, avui per partida doble: el d’ahir que van penjar massa tard i el d’avui… Afegim a les rutines físiques una partideta al joc de taula Migjorn Training, recorrent els seus carrers i guanyant-nos un himne exultant i una merescuda cervesa al balcó.

La tradició d’aquest confinament diu que demà matí hi haurà contraband i esmorzar Premium… i que per la nit aixecarem un campament davant la tele del menjador… Avui a la bona dinàmica que pren l’assumpte del Covid 19 s’afegeix l’aprovació del pressupost de la Generalitat… Bona nit

Dia 41, dissabte vint-i-cinc d'abril...

Un dissabte confinat pràcticament perfecte…

Comença amb molt bon peu, consumant un altre contraband al carrer d’Escorial, torno ratolins d’ordinador i fiambrera de mandonguilles buida, i recullo fuet, canelons casolans per dinar demà i crepes congelats… I de passada m’encarrego de l’esmorzar Premium a la carta: magdalena per la Lluïsa, donut per l’Arnau, croasans per al Martí i jo, i sorpreseta extra com a postre per al dinar d’avui.

Aprofitem al matí esplèndid i radiant per a estendre al terrat de casa. Avui la brigada infantil no s’incorpora a l’operatiu de neteja de la casa… però sí a la comitiva que preveu una estoneta de vitamina D abans de dinar. Una oportunitat per a enregistrar la coreografia outdoor de l’himne Resistiré. L’Arnau insisteix en la comoditat i amplitud del terrat amb els exercicis que l’entrenador ha proposat als menudets de futbol-sala.

Torno en solitari a casa, amb cinc minuts de marge per a preparar el room scape gratuit 'La granja de Fox': una senzilla aventura per a superar plegats reptes, enigmes i endevinalles… fins a trobar els deu ous perduts de la gallina i guanyar-nos l’aperitiu. Martí i Arnau han resolt el joc pràcticament sense cap ajuda desxifrant missatges i interpretant amb encert cada pista; mitja hora de diversió.

Ens guanyem patates, cacauets i les dues últimes artesanes de la cervecera Guineu, al confort i magnífica bonança del nostre balcó.

Per dinar… després dels macarrons, apareix el meu caprici dolç d’aquest matí: una saborosa banda de pasta de full amb crema i trossos de pinya i maduixa. Deliciosa “montserratina”, vista i no vista, has volat sencereta…

Ens aventurem, amb certa recança a continuar amb la pel.lícula que vam començar ahir a la nit: Érase una vez en Hollywood. Aparentment una història sense argument dirigida pel reconegut Tarantino i interpretada pels populars DiCaprio i Brad Pitt, un particular homenatge a l’ocàs dels setanta a Hollywood. Un llargmetratge carregat de premis i reconeixements de quasi tres hores!, que suposo acabarem demà en una tercera sessió.

En Martí s’espavila amb la seva línia cronològica de la Història mentre l’Arnau repassa els continguts d’aquesta setmana;¨papa ¿per què els números no s’acaben mai?”. Certament hi ha molt poques coses infinites…

Afrontem el repte runner, en entrenaments de pròrroga fins demà… (“que bueno que viniste”), veurem què passa a partir del dilluns. Catxis, repetim la coreografia de Resistiré, ara en versió indoor...

Uber eats s’encarrega de tancar el dia amb una comanda per sopar d’Asia amb Gràcia: vuit makis de salmó i gambes i un parell de woks deliciosos. Ens estrenem amb Uber i l’opinió no pot ser més bona: fàcil, còmode i ràpid!

Martí i Arnau encara tenen temps de revisar els contacontes pendents del Zoo de Barcelona i de divertir-se amb un conte diferent (confinat) de Sant Jordi interpretat per les mestres d’Educació infantil de La Salle.

I com cada dissabte… acampada davant la tele i pel.lícula a escollir. Comencem amb la saga fantàstica d’Animales Fantásticos, però ens decantem per una altra més lleugera: Astérix y el secreto de la poción mágica. Suposo cap a les dotze tancarem la tele i els ulls… Bona nit!

Dia 42, diumenge vint-i-sis d'abril...

Doncs ahir passaven i molt de les dotze de la nit quan vam apagar els llums i es va fer el silenci al nostre campament del menjador. L’Astérix no va saciar l’agitació habitual de la festa enmig del menjador… i encara vam incloure un parell de breus suplements televisius de cloenda.

Aquest matí el moviment ha esperat fins les nou… no hi ha pressa, a l’ordre dominical d’avui només apareix, en majúscules: desconfinamet dels menors de catorze anys durant màxim una hora i a un quilòmetre de casa, amb les oportunes mesures preventives.

Matí lliure: ells juguen, nosaltres fem esport. Escoltem al Shanti Gordi en un altre concert online d’ahir penjat al seu perfil de facebook.. i prenem bona nota de la magnífica melodia dels Beatles de Golden Slumbers, que reconeixem de la pel·lícula d’animació Canta.

L’aperitiu al balcó és obligat, seguint el protocol d’una colla de veïns que també s’acomoden a la bonança meteorológica.

Dinarem aviat i amb gelat de premi, per als quatre: brindem per una nova setmana confinats i amb salut!

Hem previst sortir al carrer just després de dinar, amb les mascaretes oportunes, per a evitar altres hores de més afluència. Hem traçat el radi d’un quilòmetre i ens arribarem xino-xano fins al parc del Guinardó, des d’on creuarem el pont de Muhlberg i tancarem el recorregut baixant per la carretera del Carmel. Una distensió que s’agraeix molt, tant per als nens i nenes com per als adults, malgrat llegeixo per les xarxes i adverteixen pels mitjans, que s’han produit aglomeracions i comportaments inadequats en alguns punts de Barcelona… i que això podria suposar un rebrot del virus... creuem els dits, confiem que tothom actuï amb màxima responsabilitat.

Arnau llegeix i repassa les cançons de l’Orfeó, mentre el Marti acaba, amb l’ajuda de la mama, l’exercici de la línia del temps!

Afegim la quarta i última pròrroga del repte runner, a tope amb les cames… demà, amb certa aflicció tornarem al Peinado. I rubriquem el diumenge amb un ping-pong de Champions 2x2.

I es fon el diumenge entre aplaudiments, dutxes i sopars… demà dilluns, aprofitem les oportunitats d’una nova setmana… felicitarem a les Montserrats: ”guieu-nos cap al cel(…)”. Bona nit!