De ruta per CANTÀBRIA! (5)

En el nostres viatges, per descomptat, no poden faltar les excursions. Perquè ens agrada l’esport i ens apassiona el contacte amb el medi natural. Gaudim amb l’exercici físic, sense tensió competitiva, i descobrim el patrimoni natural i altres aspectes culturals, històrics o geogràfics mentre compartim bones estones i experiències. Les nostres propostes amb en Martí i n’Arnau sempre procuren algun al·licient o sorpresa afegida... i el nord d’Espanya atresora una natura inusual, desconeguda i atípica, en un entorn abrupte i de gran bellesa carregat de llegendes i supersticions. Des de la meigas gallegues als aquelarres del Baztán navarrès s’extén un passatge misteriós ple d’encant i misteri que també ens embruixa a Cantàbria amb una profunda tradició mitològica. Ben a prop del meravellós Parc de la natura de Cabárceno ens entretenim en una antiga explotació minera d’extracció de ferro, a cel obert i en actiu fins a principis del segle XX: el parc mitològic de Mina Pepita.

Recentment es va recuperar aquest singular terreny modelat per l’activitat minera com a espai natural lúdic dedicat als personatges mitològics de la regió. Així, en aquest sorprenent entorn geològic apareixen amagats entre l’exuberant vegetació el temible Ojáncano, el guardià del bosc Arbolón, la dolça Anjana, o el simpàtic Musgoso amb la seva flauta...

En la meravellosa entrada a la comarca de Liébana a través del Desfiladero de la Hermida, ens desviem cap al Monte Hozarco per a explorar una altra Senda Mitológica molt recomanable. Ens endinsem en una preciosa roureda per un sender en continu pendent, i just al límit de les males cares apareix oportunament l’estàtua del primer bruixot que segons l’indicador engoleix als nens que es perden pel bosc.

Ara comença el joc d’anar cercant la resta d’habitants... Martí i Arnau corren engrescats amunt i avall, retrobant-se amb l’Ojáncana, l’Arquetu, el Trenti, la Guajona, el Cúlebre i tants altres que ens permeten coronar amb bon humor i molta expectació el turó, fins a abocar-nos a l’impressionant mirador de Santa Catalina.

Immillorable punt final a un sender màgic, molt entretingut i familiar, malgrat l’incòmode desnivell. Des del mirador, a set-cents metres d’alçada, admirem el congost als nostres peus i resseguim el sinuós pas del Desfiladero de la Hermida mentre contemplem el vol serè i majestuós d’uns quants voltors.

I encara insistim amb una altra antiga explotació minera, molt propera a la localitat de Cabezón de la Sal, perquè Cantàbria és una regió amb destacada tradició minera que ha procurat reconvertir el seu patrimoni en recurs turístic. L’excursió transcorre damunt l’antic recorregut de les vies del tren de les mines de zinc d’Udías, en actiu fins a principis dels anys seixanta, i actualment habilitada com a via verda cent per cent familiar. El paisatge és espectacular, molt verd i amb molta ombra, i el sender és ample, senzill i molt agradable.

L’aventura inclou dos túnels miners que haurem de travessar amb llanterna (he previst un frontal que ens acompanya des de Barcelona). Observem en l’interior dels túnels l’empremta dels pics i les barrines que van perforar les roques de la muntanya, com també algunes travesses de fusta i enormes cargols de la via fèrria.

Finalitzem l’excursió a la boca de la mina, Pozo Peña Montero, on encara es manté l’estructura d’accés al pou d’extracció.

I encara un altre regal meravellós, precisament molt a prop d’aquesta ruta minera: el Bosque de Secuoyas. Deixem el cotxe al lloc indicat, en un aparcament al marge d’una carretera local, per a iniciar el descens per unes passarel·les de fusta, malauradament massa concorregudes.

No triguen massa a aparèixer els primers exemplars immensos, de tronc i alçada impressionants. L’ombra és absoluta, impossible que s’escoli la llum solar fins on ens trobem nosaltres.

El passeig és molt fotogènic i hipnòtic: m’entusiasmo amb les instantànies en contrapicat i ens divertim abraçant entre els quatre sequoies de cinc, sis o set metres de diàmetre.