BARCELONA DRAGON TRAIL PASSPORT (4)

Les restriccions ens han imposat retrobar-nos amb Barcelona i per fi reconciliar-nos amb una metròpoli quasi desconeguda, que fins aquest període Covid de reflexió s’havia mostrat molt més cordial i complaent amb els visitants que amb els propis barcelonins. Encara ferits en l’orgull, anem recuperant espais cèntrics, aparadors reservats al turisme, i rebaixem gustosament la tensió d’un perpetu idil·li amb tant desencant com passió.

Per això aprofitem la confluència de tant exquisit i desitjat ambient primaveral i la urgència d’esbargiment col·lectiu d’una gran ciutat segrestada en confinament comarcal per a escapar-nos a la muntanya de Montjuic. Hem escollit la vessant més abocada al mar (literalment al port) per a passejar pels miradors del jardí de Miramar, resseguint l’anar i venir de les cabines del telefèric del port i el tràfec de la ronda Litoral, i geolocalitzant la zona d’embarcament de Balearia (que les vacances d’estiu ja s’insinuen...).

Abandonem l’imponent balconada de l’exclusiu Hotel Miramar, antiga seu dels estudis de Televisión Española, també de les temptadores (i prohibitives) terrasses Miramar i Martínez, per a endinsar-nos muntanya amunt pels Jardins de Joan Brossa... fins els noranta ocupat pel Parc d’Atraccions de Montjuic... on saludem Charles Chaplin i Charlie Rivel abans de rendir-nos a la concurrència dels dos tobogans gegants, gratuïts i inevitables.

L’esvalot i gernació entre famílies i tobogans ens obliguen a un reparador bany de gel desinfectant hidroalcohòlic i a una merescuda cervesa (en got de plàstic), que sufocarà el nostre aperitiu damunt la gespa dels encantadors jardins del mirador de l’Alcalde, als peus del castell de Montjuic.

Abandonarem l’acampada per l’avinguda de l’Estadi, deixant-nos caure fins a la Font Màgica de Montjuic. Ben a prop, s’aixeca l’edifici modernista industrial Casaramona, construït en maó vist segons el tradicional sistema català de construcció... on segons el nostre Dragon Trail Passport s’amaga un altre drac (sorpresa, són dos!) de mida mitjana, a la façana del carrer de Mèxic.

Busquem per aquí i per allà i... ja els tenim: l’un en el mosaic damunt la porta lateral d’accés a la fàbrica, i l’altre de ferro forjat sostenint el cartell de Caixaforum. Emplenem acuradament el passaport i ens entretenim observant l’edifici del reconegut arquitecte Puig i Cadafalch (sí, el de la casa Amatller i la casa de les Punxes!).

El drac del mosaic protegeix un emblema quadribarrat amb les inicials CC, que corresponen a l’industrial cotoner Casimir Casaramona, impulsor d’aquesta antiga fàbrica de filats i teixits especialitzada en la confecció de mantes i tovalloles.

Descobrim que la fàbrica no té xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica , i que la torre que s’aixeca davant nostre fou un dipòsit d’aigua com a sistema de protecció contra incendis. En l’actualitat és la seu del centre cultural CaixaForum Barcelona, amb una amplíssima oferta de cicles, exposicions i tallers familiars, que tant gustosament ja hem gaudit plegats en primera persona.

Un matí rodó! Rematem-ho amb una comanda per endur del restaurant japonès de la Travessera de Dalt. Bon profit!