El passaport ens ha empès al barri de Sants... als terrenys d’una antiga fàbrica tèxtil: al parc de l’Espanya Industrial. Només arribant des de l’avinguda de Josep Tarradellas ja topem amb el drac d’acer, sens dubte l’escultura més coneguda i impactant del parc... ben a prop de l’estació de Sants.
Malgrat el seus perfils abstractes distingim clarament la seva terrorífica boca entreoberta i la seva llarga cua, orientada al llac artificial i a les curioses torres d’il·luminació. En Martí n’Arnau aprofiten per lliscar gustosament pels tobogans de l’estructura...
Fem un bot fins al parc veí de Joan Miró, solar de l’antic escorxador de Barcelona on llueix l’escultura Dona i Ocell, per a reprendre novament ruta pedalant carrer de Consell de Cent enllà... creuant tot l’Eixample fins al passeig de Gràcia. Desembarquem en l’illa (admetem també mansana) de la Discòrdia, que aglutina cinc edificis modernistes imponents: la casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, la casa Mulleras d’Enric Sagnier, la casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, la casa Amatller de Puig i Cadafalch i la casa Batlló d’Antoni Gaudí. Alcem els ulls, segons indica el nostre passaport, al perfil de l’espectacular terrat del capdamunt de la casa Batlló, on apreciem l’esquena arquejada d’un drac, una sinuosa espinada amb teules ceràmiques verdes-blaves-vermelles com a escates i una petita finestra triangular com a ull... potser per a no perdre de vista a l’estimada Sagrada Família. Encara hi ha qui diu que la torre és la llança que es clava en el drac, coronada per una creu que simbolitza la llegenda de Sant Jordi.
Tornem a casa, amb la feina molt ben feta... a només dos dracs de completar el passaport... i, avanço, ja hem previst un saborós i merescut premi de cloenda per al nostre sensacional equip de Buscadragons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada