...disposats a emprendre un ambiciós itinerari urbà. Hem imaginat i cuinat l’aventura entre tots, cadascú ha escollit els seus ingredients... però l’acord unànime, indiscutible, ha estat l’hora d’arrencada: molt aviat, preferiblement en negre nit. I així ha estat, amb molta gresca i ànims, carregats amb provisions, en l’encís desconcertant d’un entramat de carrers deserts, ens topem amb la façana de la Passió de la nostra veïna modernista universal...
Atrapem l’avinguda Diagonal, mentre s’insinua el trenc d’alba, fins a rodejar la plaça de les Glòries... inicialment concebuda com a epicentre majestuós del pla Cerdà, malgrat resignada finalment a malgustós eix urbà, només auxiliat pel singular edifici del Disseny Hub, per la coberta d’acer del nou Mercat dels Encants, i pels cent quaranta-dos metres de la majestuosa Torre Glòries de Jean Nouvel.
Ens mantenim en l’eix central de la Diagonal, sorprenent a esporàdics corredors somnàmbuls i desorientats transeünts en ressaca after-hour... fins al Museu Blau, on aprofitem la insòlita exclusivitat d’un parc infantil només per a nosaltres...
Ens aturem al passeig Marítim: darrera nostre només deixem el parc del Fòrum abans de creuar el riu Besós, davant nostre tot el front barceloní fins a la muntanya de Montjuic i el riu Llobregat. Esmorzem una mica en aquesta balconada davant de la platja de Llevant, i ens desvetllem amb un oportú termo de cafè i hidratem amb begudes isotòniques llampants... mentre repassem per ordre les platges que resseguirem: Nova Mar Bella, Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Somorrostro, Barceloneta, Sant Miquel i Sant Sebastià. Hi haurà aturades intermèdies per a esplaiar-se en piràmides de corda damunt la sorra, o en les tirolines dels espais verds encaixats entre el passeig i la ronda del Litoral...
I no deixarem escapar l’oportunitat d’asseure’ns en un xiringuito de la platja, en la placidesa d’un matí molt agradable i serè... escarxofats en aquests tamborets per a turistes gaudim d’un cafè com Déu mana i d’una ciutat que encara batega dolçament i que ens descobreix la seva cara més atractiva i complaent: Barcelona, presumida i orgullosa!
Estirem una mica més el nostre idil·li marítim abraçant el polèmic edifici de l’Hotel Vela i rematant la deliciosa caminada pel litoral al nou passeig del trencaones. La densitat de corredors, ciclistes i vianants va en augment, com la calor i el cansament de l’Arnau... per això provoquem una altra aturada tècnica al passeig de Joan de Borbó, asseguts davant les parades d’artesans gastronòmics del Moll de la Barceloneta.
Amb la convicció del que tot el que hem baixat haurem de pujar, ens preparem per un tram final complicat... L’Arnau, vençut pel cansament acumulat, no ens ho posarà fàcil... per això procurem distreure la fatiga creuant l’entretingut laberint del Born... i plantar-nos com si res al costat de l’Arc de Triomf.
Aquest ja és territori apamat, per bé i per mal... reconeixem l’empenta per a arribar a casa en quatre exigents etapes, sempre en ascens: Arc de Triomf-Tetuan, Tetuan-Verdaguer, Verdaguer-Joanic, i Joanic-caseta. Concedim la súplica de l’Arnau amb breus estonetes d’assistència...
I xerrant d’una cosa i de l’altra, repassant de memòria l’itinerari que hem compartit de des fa sis hores, escurant les últimes provisions salades del fons de la motxilla... hem arribat a casa, com a autèntics campions, força cansats però sobradament satisfets i reconfortats. Martí i Arnau es mereixen un diploma, pel seu esforç i sacrifici: 6h30’ caminant, 29.756 passes, 21 quilòmetres! L’enhorabona, un magnífic record compartit, tant de bo ho repetim ben aviat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada