BARCELONA SKYLINE

Sovint ens capfiquem en inconvenients menors o detalls circumstancials enlloc d’afrontar les situacions des d’una perspectiva prou generosa que ens permeti captar la complexa realitat que ens envolta. La dita adverteix que probablement els arbres no ens deixen veure el bosc... per això hem decidit sortir de passeig i escapar de l’asfalt, guanyant alçada, amb la intenció de beneficiar-nos d’una panoràmica de luxe... perseguint l’imaginari de Gaudí ‘Tot surt del gran llibre de la Natura’, destrossant-nos els quàdriceps en les diabòliques escales que ressegueixen el parc Guell fins el mirador del Virolai, i aterrant finalment en un discret paratge del Turó del Carmel.

Debatem l’enquadrament perfecte, cadascú tria la pedra més còmode i, llapis en mà, ens entretenim amb l’espectacle que naturalment es desplega entre els nostres peus i l’horitzó del Mediterrani. Tot bull en la nostra gran ciutat, encara que al foc lent que ara exigeixen les restriccions Covid. En l’entramat d’asfalt s’endevina una efervescència inevitable d’infinites rutines que suporten alhora malestars, frustracions, somnis i esperances.

El brogit de la gran ciutat s’intueix dèbilment des d’aquest preuat pulmó verd urbà, només el flux intermitent d’altres vianants que volten pel turó distreu la nostra hipnosi artística. Revisem la catifa grisa barcelonina, d’on sobresurten alguns edificis i monuments inqüestionables... com la torre Glòries, la Sagrada Família i les torres Mapfre i Hotel Arts.

Anem completant el perfil de l’sky line barceloní amb els gratacels amuntegats en la zona de Diagonal Mar, l’hotel W, la torre del transbordador de l’Aeri del port, l’edifici Colom, l’hotel Torre Catalunya i, just davant nostre, el desmesurat bloc d’edificis del carrer de Pau Alsina.

Els espais s’omplen amb un teixit immens de carrers i habitatges... S’aprecia la fesomia dels barris observant l’estructura i densitat en cada racó... per descomptat es defineix perfectament la quadrícula de l’Eixample i els atapeïments de Sants-Montjuïc o Ciutat Vella.

També sobresurt la muntanya de Montjuic, amb la seva fortalesa al capdamunt, i l’oasi del parc de la Ciutadella... Anem completant els dibuixos, cadascú ha imposat el seu estil... uns afegeixen color, altres preferim el blanc i negre, només jo m’entretinc i m’esplaio amb mil detalls que em criden l’atenció... afegint nombrosos vaixells de càrrega a l’entrada del port. El resultat final, més enllà del dibuix, ens ha regalat una contemplació relaxada, sense presses, de la nostra ciutat: moltes llums, i algunes ombres, d’una ciutat meravellosa!