És veritat que Collioure transmet bones vibracions... potser és la llum o els colors que han enamorat a tants pintors i poetes... un estat d’ànim que es transmet, estimulant i inspirador, en un escenari de postal, on (diuen) conflueixen tots els colors del Mediterrani.
El passeig del port és bellíssim, si no existís s’hauria de dibuixar: la perla de la costa sud de França! Gelat en mà, contemplem al fons la fortificació dalt d’un turó, i el castell dominant la badia més a prop, i al nostre costat l’església Notre Dame des Anges envoltada d’aigua (que ens absorbeix amb un directe commovedor de l’Ave Maria de Schubert), i just darrera la capella de sant Vicenç damunt l’illot, i encara el menut far al final de l’escullera. Ens tempta la plage des Pêcheurs, en aquest matí tant gratificant i bondadós, però no ens refiem de la temperatura de l’aigua... M’arrisco en solitari , mentre la resta de comitiva s’entreté amb les estructures en forma de marc que simbolitzen un enquadrament d’inspiració, i nedo fins la plataforma de plàstic suspesa enmig de la badia... en una immersió literal al pintoresc conjunt: 'inspirez-vous pour vivre pleinement l'expérience colliourencq!'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada