Malgrat l’enèsim repunt del virus m’ha fet témer el pitjor..., finalment m’he vist alleujat carregant la motxilla en el porta-equipatges del vagó 6 de l’Euromed que ens duu, en menys de tres hores!, a l’estació de Joaquin Sorolla. L’opció tren d’alta velocitat en parella, un cop descartada l’escapada inicial en format familiar, ha estat un encert: per logística, preu i comoditat. Ens acomodem a Sants, esmorzem al vagó bar entre les estacions de Tarragona i Castelló... i ja hem arribat a València! Ens ubiquem, estabornits per l’agitació urbana; descobrim l’inconfusible traç blau estampat damunt l’asfalt...; i desembarquem per fi al Bed and Breakfast El Mercat, al barri de Ciutat Vella.
Aparquem l’equipatge i ens llancem impacients, tant a prop com ho tenim, a explorar el mercat Central de València. Ens sorprèn la seva grandiositat i esplendor, l’efervescència dels compradors, i el bon ofici i vitalitat dels paradistes... tot plegat comprimit en l’interior d’una impressionant armadura d’acer d’estil modernista i una preciosa cúpula que omple l’espai de llum natural. Impossible escapar d’aquest temple amb les mans buides: carreguem amb la doble IPA local artesana Hoppy Flower i amb una selecció irresistible de taronges navelines d’indicació geogràfica protegida cítrica valenciana!
Ens dirigim xino-xano cap a la Fira del Corredor desplegada a la Ciutat de les Arts i les Ciències, al final del vell llit del riu Túria: travessem la imponent plaça de l’Ajuntament de València (que confessa ‘ganes d’una mascletà de corredores i corredors’!), revisem la línia blava que serpenteja pel centre de la ciutat, i llisquem Gran Via enllà fins al parc del jardí del Túria.
El complex arquitectònic de la Ciutat de les Arts i les Ciències és extraordinari, monumental, fidel a l’estil de Santiago Calatrava, immens, curvilini i blanquinós. Ens anem familiaritzant amb els edificis que aplega: el Palau de les Arts Reina Sofia, l’Hemisfèric, l’Umbracle i el Museu de les Ciències... i, encara més enllà, l’Àgora i l’Oceanogràfic. Anem descobrint també l’espectacular escenari dels últims metres de la Marató de demà... i ens endinsem en una Fira impressionant, molt espaiosa i exigent amb les mesures i restriccions Covid... desfilant disciplinadament pel circuit de corredors i acompanyants: recollint dorsal, samarreta i bossa del corredor. Organització impecable, en un escenari espectacular!
Reprenem el passeig turístic amb direcció al barri mariner d’El Cabanyal. Deambulem per la seva peculiar trama esquitxada encara de barraques i casetes de pescadors, algunes amb façanes modernistes precioses, altres recobertes amb rajoles de colors... enmig d’un singular laberint autèntic, que ha renascut amb propostes gastronòmiques i culturals innovadores. Assaborim l’essència bohèmia del barri a la taberna El Clavo, veïna de la bodega La Peseta, degustant un merescut cafè entre armariets i calaixos de fusta de ‘tuercas-tenazas-pernos-sierras-alicates-brocas...’ que despatxava l’antiga ferreteria.
Comença a ser hora de recollir-nos i concedir una treva a les sofertes cames... així que ens aboquem en la línia 5 del metro (la verda!) fins a l’estació de Xàtiva. Dediquem l’últim passeig del dia a la fira i a l’ambientació nadalenca de la plaça de l’Ajuntament, i ens reservem encara un breu homenatge a l’orxateria Santa Catalina: un clàssic del centre de València amb més de dos segles de tradició!
Encomanem el nostre sopar per endur... procurem hidrats de carboni en l’àpat pre-Marató, en la quietud i placidesa de la cuina-menjador compartida del nostre allotjament... per a refugiar-nos finalment a la nostra habitació, repassar per enèsima vegada amb la Lluïsa els punts quilomètrics exactes de cada trobada, per a submergir-me relaxadament en la lectura de la revista del corredor... i per a rendir-me inevitablement al deliciós somni de l’estratègia de cursa perfecta de demà... bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada