X OTSO TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS - Petit Trail Costa Sud - maig 2022

Els Reis d'Orient, un any més, han estat esplèndids... i molt oportuns aquest any tractant-se d'un aniversari tan gloriós: la desena edició de l'OTSO Trail Menorca Camí de Cavalls ha aplegat més de mil sis- cents corredors i corredors a les diverses modalitats i distàncies durant les dues esgotadores i sufocants jornades, tant per a l'organització com per als participants, de divendres i dissabte de finals de maig.

He recollit el dorsal de l'aventura Petit Trail Costa Sud, de quaranta-cinc quilòmetres, a la fira del corredor habilitada a l'aparcament del Camí de sa Farola de Ciutadella, on fa unes poques hores s'ha estrenat el desafiament dels 185 quilòmetres! A més de recollir el dorsal, el 3353, va revisar el campament, no hi falta de res: una enorme carpa multifunció, botigues de roba tècnica per a corredors i productes d'artesania i gastronomia menorquina, un original photocall, i un arc de meta... sensacional. La meva cursa és, sobre el paper, una de les llegendes més dòcils i bondats, una marató que ressegueix el traç del camí de Cavalls des de Binigaus fins a Ciutadella.

A la serenor del pati interior a Es Migjorn Gran va revisar per enèsima vegada la motxilla de demà mentre examino amb inquietud la gesta: no serà un petit trail, si de cas un modest germà de les versions salvatges i presumptuoses del nord, però que desperta alhora admiració i passions i turment entre els qui exploren a fons la seva dolça aparença. Em convé per tant extremar les precaucions, tractant-se d'un segment tan reconegut i complaent, més encara si es compleix la infortunada previsió meteorològica.

Dissabte, tot en ordre: plàcid descans i esmorzar suau, amb la mirada perduda a la palmera dels veïns.El programa del dia preveu tres ones per a la sortida des del poliesportiu des Migjorn, en intervals de quaranta minuts entre cada... així que em donaré el gust d'obrir la porta de casa i animar el pas dels primers corredors des del carrer Major 38, de camí al barranc de Binigaus; som-hi!

Amb la segona sortida de les 8.40 estreno la meva particular llegenda, il·lusionat i expectant: les cames hi són, però encara no puc saber quina insospitada interferència pot destarotar la previsió inicial. Endinsar-se a Es Migjorn pel carrer Francesc d'Albranca és un privilegi, i tombar pel carrer Major avall i contemplar el reüll de casa nostra és un orgull immens... sembla que aquesta matinada tan assolellada Migjorn llueix més i millor que mai.

Recull postals de Menorca al pas pel talaiot de Binicodrell de Darrera, per submergir-me a l'embut inoportú del sender que baixa pel barranc... No ens atansarem a la platja de Binigaus perquè ens desviem pel tram 14 del Camí de Cavalls , per donar per acabat l'escalfament i començar a gestionar la cursa amb el respecte que es mereix. Fins a cala Galdana és el jardí de casa, i m'hauré de contenir a l'exigent ruta dels barrancs, en un continu puja-baixa, que acumula gran part del desnivell de la prova... força allunyats en aquest segment de les cales d'Escorxada, Fustam i Trebalúger... en un paratge trencacames dur i maravellós.

Admirem, per fi, l´encant de cala Mitjana... tant temptadora, però escapem a cala Galdana per trobar-nos amb l´asfalt i desfilar entre xalets i apartaments fins a guanyar-nos un generosíssim aviatuallament a peu de platja. Creuo el riu del barranc d'Algendar amb algunes llaminadures a la mà i, voilà, ja estic a l'enorme terme municipal de Ciutadella, deixant enrere la refrescant atracció del Tobogan i enfilant-me per l'habitual drecera estival cap a Macarella, avui sense nens ni motxilla de platja carregada amb tovalloles sinó amb esperit runner i només amb la Lluïsa com a testimoni, animadora i còmplice d'aquesta aventura.

Afrontem el tram 13, que ens guiarà fins a cala a Turqueta. Reservo a consciència als dos quilòmetres d'ample corriol fins a Macarella, que creua sobre la arena amb un ull posat al clàssic imprescindible d'estiu del restaurant Susy, i als quatre que segueixen per la zona boscosa i el barranc que em porta a la preciosa cala Turqueta, potser la més apreciada pels turistes amb el permís de Pregonda...

La calor és insuportable, encara més als trams descoberts i exposats al Sol... per això m'hidrat i refresc a consciència. Vaig sobrepassar la cala des Talaier, tan espectacular i salvatge, i al cap de poc temps va seguir el llarg perfil de Son Saura per sobre d'una còmoda passarel·la de fusta. Quantes postals he recollit?Quin luxe gaudir practicant esport enmig d´aquest paisatge!

Càlcul que he superat l'equador del Petit Trail, en aquest segment que m'acosta a Son Xoriguer. Al pas per la sorprenent cova dels Pardals afegeixo una altra postal al meu àlbum de cursa. Em retrobo amb els flaixos d'estiu de Ciao Belli i, entre records d'spaghettis, pomodorinis i tagliolinis, lambruscos i limoncellos, ja creuo el pont del pont esportiu de l'urbanització de Cala a Bosch i acabo de dibuixar el perfil del sud de l´illa pel passeig marítim d´Artrutx, on m´espera la Lluïsa i un altre avituallament de pel·lícula, amb ruidosa batucada d´acompanyament inclosa.

Una altra postal de l'hipnòtic fa, mentre em rendeixo a la calor asfixiant en aquest preuat traç d'asfalt custodiat per xalets amb pals de Sol excepcionals. La llarga recta final que em separa de Ciutadella conté dues parts molt diferenciades: fins a cala Blanca un incòmode i esgotador pedregar, i fins a Ciutadella un monòton ziga-zaga d'asfalt entre zones residencials. Entre el cansament acumulat i la calor que suportem aquesta matí, el ritme de cursa ha afluixat en aquest terç de cursa final; l'entorn tampoc ajuda...

Creu el Canal Salat de Ciutadella i m'endinso a l'entramat urbà pel carrer de Mallorca fins a la plaça dels Pins, i baixo per un costerut i dolorós tram d'escales cap al Portal de Mar, per donar la volta al port i enfilar pel passeig des Moll, on ja reconec la cridòria de la comitiva d'acompanyants que animin des dels seus refugis a l'ombra prop de la recta d'arribada... Últim gir pel camí de sa Farola, per trepitjar l'estera que em mostra el camí a l'arc de meta, on avui els corredors encara trobem una darrera barrera menorquina, i una darrera fita de fusta! Temps final: 5h31'48''!

Meravellós, extraordinari, fantàstic... un record inoblidable. M'entretinc amb les fotos de rigor, i amb la merescuda medalla de finisher colgada al coll. Només la calor insofrible d'aquest any, i un malaurat darrer tram gris i avorrit... han gosat perjudicar una OTSO Trail Camí de Cavalls impressionant. Gaudim breument de l'ambient post-meta i d'un vermut trail sorprenent... per recollir-nos al confort des Migjorn i ressorgir de les cendres amb una dutxa reconfortant.