Tornem a l’autopista, sobrepassem Valence, Grenoble i Annecy... fins a ensopegar amb la duana suïssa per on desfilem amb ordre i lentitud entre mirades de gendarmes amb armilles grogues... atrapats en la processó de cotxes aprofitem per a comprar per 40 francs suïssos la indispensable vignette, la tarifa plana que ens permetrà circular lliurement per tot el país... l’enganxem al vidre i entrem a Suïssa; en quinze minuts, primera aturada: ‘bienvenue à Genève!’
Resolem el caòtic entramat urbà esquivant l’abundant flota d’autobusos ginebrins elèctrics i suportant l’excessiva preferència dels vianants en cada cruïlla... per a topar amb un impediment inesperat: la nostra Volkswagen Califòrnia d’1,99 metres d’altura no cap en l’aparcament subterrani previst du Mont-Blanc... però ens acull finalment l’alternativa molt propera de 2,05 metres del Rive-Centre.
Resolem el caòtic entramat urbà esquivant l’abundant flota d’autobusos ginebrins elèctrics i suportant l’excessiva preferència dels vianants en cada cruïlla... per a topar amb un impediment inesperat: la nostra Volkswagen Califòrnia d’1,99 metres d’altura no cap en l’aparcament subterrani previst du Mont-Blanc... però ens acull finalment l’alternativa molt propera de 2,05 metres del Rive-Centre.
Ens estrenem a Suïssa passejant per la riba del Llac Leman, barrejant-nos amb altres famílies i nombrosos corredors i ciclistes amb ganes d’aprofitar un diumenge assolellat esplèndid a Ginebra. L’ambient és molt agradable a la promenade du Lac, als peus dels majestuosos Alps suïssos... en companyia d’una inesperada exposició sobre Les Catalanes et la Suisse, i bocabadats amb l’hipnòtic raig d’aigua Jet d’Eau de més de cent metres d’alçada!, autèntic emblema de la ciutat.
Ens distraiem per l’elegant Jardí Anglais, on compartim un aperitiu i ens entretenim amb el popular i colorit rellotge de flors... que diuen canvia segons l’estació de l’any.
El nucli antic de Ginebra és un preciós laberint de carrerons estrets amb llambordes... que ens regala placetes amb terrasses delicioses, i la imponent catedral de Saint-Pierre, i el pas pel Camí de Sant Jaume Europeu amb la clàssica vieira groga sobre fons blau, i incomptables banderes (quadrades!) del país onejant amb orgull per totes bandes, i rellotges extremadament puntuals escampats pels racons, i fins el que diuen és el banc per a asseure més llarg del món...
Les peces negres del Martí s’imposen a les del seu jove contrincant en els gegantins taulers d’escacs escampats a l’entrada del Parc des Bastions... Decidim acomodar-nos damunt la gespa i dinar de carmanyola, ben a prop de la universitat... Resolem la digestió amb un passeig de comiat per la Grand-Rue i per la rue de la Cité, fins a desembocar novament al marge del llac... Ginebra s’ha mostrat molt elegant i cosmopolita... ordenada i tranquil·la, molt afortunada... probablement l’epicentre de la diplomàcia europea, per això ens aturem davant del majestuós edifici de la seu europea de l’ONU...
Resseguim la costa nord del meravellós llac Leman, un autèntic mar interior (el llac més gran d’Europa!), admirant els grans cims alpins i les extenses terrasses de vinya que dominen les parcel·les que s’aboquen a l’aigua... fins al càmping de Vidy, als afores de Laussane.
Ocupem la parcel·la i explorem les instal·lacions del càmping i l’entorn idíl·lic que l’acompanya... un camí de ronda preciós que convida a l’esport, a prendre un refresc o gelat en alguna terrasseta, a distreure’s relaxadament amb l’encís de les aigües del llac, o a refrescar-se en la platja habilitada en un raconet del llac!: l’aigua està molt freda però l’impressionant paisatge muntanyós que ens envolta ho compensa...
De nit, en la placidesa del sopar a la fresca al ‘pati’ de la nostra camper (¿on van quedar les dues cadires menorquines que ens falten?), encara rebrem una visita inesperada... entre els matolls que ens separen dels veïns treu el nas un curiós eriçó, amb parsimònia i cordialitat, per a saludar-nos en aquesta primera nit a Suïssa: ‘bonne nuit!’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada