Tot i que el calendari cerveser a Catalunya està quasi a la
vora del col·lapse (del març ençà..., algun cap de setmana sense fires o
mostres?), l’Eix Comercial del Poblenou, amb l’empenta i assessorament de la
Cervecita nuestra de cada día, s’ha tret de la màniga (curta, perquè estem en
ple juliol, eh...) la Fira del Poblenou de Cerveses Artesanes.
I com a tota estrena, expectació pel cartell,
l’organització, l’ambient... Tornem a jugar a casa, com ja vam fer amb la també
nouvinguda Barcelona Beer Festival (el maridatge de la nostra ciutat amb la
cervesa artesanal sembla que funciona prou bé).
La Fira aposta per un únic dia, 21 de juliol, i una oferta
contundent: 26 cerveseres artesanes, acompanyades per diversos estands
d’alimentació i un escenari amb música en viu. Atenció perquè això no és una
fireta d’anar per casa... És evident que arrencat amb molta força i amb una
presència cervesera majúscula!
Per a preparar una mica el desembarcament d’aquest vespre he
optat per acostar-me a mig matí a recollir la guia... i... d’això..., és clar,
ja que estic aquí..., ehm..., podria tastar una cerveseta, o dues... , potser
tres..., o quatre... glups! Però, eps, en format de mitja consumició! Aquesta
és una ocurrència inèdita i excel·lent, ja que ens permet tastar moltes més
cerveses al preu d’un euro cadascuna (o el got sencer, efectivament, a dos
euros).
Així, en breu sessió matinal, un cop apoderat del got
oficial i de la guia, em reservo a la bossa la que serà l’única ampolla que m’acompanyarà
fins a casa: la Poblenovina, una American Red Ale de Dougall elaborada per a la Cervecita
amb motiu d’aquesta fira. L’exclusivitat i el disseny de l’etiqueta ja s’ho
val: un dibuix de l’emblemàtica Torre de les Aigües del Poblenou, mostra
inequívoca de l’arquitectura industrial d’aquest barri, emmarcada en un fons
vermell brillant (diuen, com la cervesa... uhmm).
Aquesta improvisada volta de reconeixement s’interromp en la
primera passa al topar-me amb la carpa dels Birra 08 i la seva irresistible
08003 Barceloneta, que ja se’m va resistir a Mediona a favor de la germana gran
08015 Eixample. La benjamina, en aquesta ocasió, pretén captar l’essència d’un
barri de pescadors volcat a la platja i acaronat per l’agradable brisa marina...
En boca, una cervesa descaradament suau (2,8º), cítrica i veritablement
refrescant. M’havien assegurat que em traslladaria a la Barceloneta..., però
segueixo aquí, per sort, al carrer Llacuna del Poblenou.
La següent parada, tres carpes més enllà, la dedico als
Zulogaarden i a les seves originals i sorprenents creacions. Com era d’esperar
m’atrapen amb la inesperada presència d’en Chewaka; sí, el carismàtic wookie
pelut de la saga Star Wars. Els Zulo’s homenatgen la mítica criatura amb una brown ale intensa i força llupolitzada: Chewakas Choice. Un dels barrils ja viatja de camí
a la cantina de Mos Eisley, a Tatooine; a la vostra salut!
Els vilanovins de la Font del Diable em reclamen amb una de
les novetats medionenques que no vaig poder caçar en l’estrena, fruït de la
col·laboració amb Reptilian i Les Clandestines: la Tres Tristes Tigres, una
doble IPA custodiada per l’habitual geyperman policia. Escumosa i d’amargor més
moderada que l’anterior; una autèntica delícia.
Acabo el mostreig matinal amb una visita als Anjub, de la
Ribera d’Ebre, dels qui confesso no haver tastat cap dels seus beuratges fins
al dia d’avui..., demano disculpes. Em llenço de cap a la cinèfila witbier Blat
Raner (ocorrent al·lusió al film de Ridley Scott): una cervesa de color groc tèrbol,
consistent i poc amargant. De les millors cerveses blanques que he tastat mai:
on estàs Lluïsa per a degustar-la?
Sens dubte una rúbrica excel·lent a una
escapada que havia de durar cinc minuts i..., hòstia, ja són les tres de la
tarda???
(enllaç a La Fira del Poblenou de Cerveses Artesanes - 2a part)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada