Primera parada, com és habitual, a la cafeteria de l’aeroport. En Martí està en
plena forma: ha picat a totes les portes, premut tots els botons que s’han
creuat al seu camí i, per disgust de les sofertes dependentes, ha saquejat sense
excepció totes les botigues de la terminal.
 |
| En Martí ha entrat a boxes per repostar una mica d’aigua abans de seguir amb l’extermini indiscriminat... |
12.15 p.m.
Diaris gegants i indesxifrables a l’entrada de
l’avió. Dues hores i mitja de vol ens separen de Berlin. Des de la fila 2 ens
distraiem amb el monitor-navegador que ens mostra la ubicació en cada moment:
Marsella, Milà, Stuttgart, Leipzig...
 |
| En Martí segueix torturant sense pausa; ara li toca al passatger del seient del davant... |
 |
| ...fins que, satisfet per la magnitud de la ‘feina ben feta’, es dedica un merescut descans. |
14.40 p.m.
Aquest és
el principal aeroport de Berlin? La minúscula terminal C, equiparable a
l’aeròdrom de Sabadell, ens retorna les dues maletes facturades i el cotxet
sans i estalvis; bé! A la terminal principal (això ja és una altra cosa, eh...)
comprem dues 7-tage-karte ABC i cap a l’aerobús berlinés, aquí anomenat TXL.
18.45 p.m.
Check-in a l’apartament resolt. A veure, el
pitjor de l’apartament no és que es tracti d’un dúplex amb escala de caragol,
ni que enlloc de persianes hi hagi cortines semitransparents, ni que al
tractar-se d’un sobreàtic la calor sigui insofrible, sinó que l’ascensor només
arribi al pis immediatament inferior! Com que l’aternativa que ens ofereixen no
ens satisfà ens tocarà carregar cotxet, maletes i resta de trastos cap amunt i
cap avall contínuament. Paciència... Malhumorats, comprem provisions pels sis
dies al supermercat Ullrich i ens posem en contacte amb la Laura per a compartir amb ella l’exploració d’aquesta cèntrica zona.
I... per fi, en dos minuts ens plantem davant la Porta de
Brandenburg, autèntic símbol de la unificació alemanya. Wuauh!
19.45 p.m.
Passejant en direcció est no trigarem a
creuar-nos amb el simpàtic Ampelmann, insígnia comunista que després de
cinquanta anys segueix regulant el trànsit de vianants i s’ha convertit en
objecte de culte (turístic).
Lustgarten, oportú parc a resguard de la imponent catedral
de Berlin i l’Altes Museum. Els més petits (i els qui no ho són també...)
aprofiten l’espai per a descansar, estirar les cames, divertir-se...i, en
definitiva, per a fer el pallasso! Què bé ens ho hem passat...
 |
| Les fulles són la seva debilitat. Martí, no te les acabes... |
 |
| Us ubiqueu, oi? |
21.30 p.m.
Sí, d’acord, tenim la nevera plena de menjar. Però
no me’n puc estar d’escapar-me fins a Friedrichstrasse. Vaig llegir en aquesta
crítica que sota les vies del tren, tal i com puges a l’esquerra, hi ha un antre digne
de visitar. Té bona pinta, eh...
Uhm..., a punt de caure el primer currywurst berlinès. Eeeeps, m’esperaré a menjar-me’l a l’apartament, no sigui que la Lluïsa el vulgui tastar... ;-))
Albert, gran crònica d'aquest viatge!! Ses fotos resumeixen molt bé ses bones estones que vam compartir!! Records a tots tres!!
ResponElimina