A les 06.30, diana... La claror d’un dia que es preveu,
afortunadament, assoleiat ja fa estona que s’ha apoderat de la nostra habitació
(maleïdes cortines...). I, és clar, en Martí no deixa passar l’oportunitat de
despertar-se i, al temps de comptar a tres, reclamar la nostra atenció. Ufff...
No obstant, el despropòsit que ens trenca el son ens permet
passejar ‘ben d’hora-ben d’hora-ben d’hora’ (si ja ho deia en Guardiola...)
davant la Porta de Brandenburg quasi en solitari. Uhmm...
|
Berliner Mauer: just per on passava el Mur... |
09.00 a.m.
Esperem a Platz der Republik l’hora per accedir a la cúpula de
vidre del Reichstag, el parlament alemany. La visita exigeix una sol·licitud
prèvia i una resposta expressa del Servei de Visites. Els controls de seguretat
són exhaustius; el cotxet d’en Martí (amb ell adormit!) se l’han revisat,
literalment, per tots cantons. El disseny de l’arquitecte Norman Foster és simplement extraordinari.
|
El Bundestag, o cambra de debats del parlament alemany, es pot veure des de la cúpula |
|
Rampes d'acer en espiral per pujar... |
|
i gaudir d'unes vistes 360º; fantàstic! |
|
La secció central conté centenars de miralls per a projectar la llum solar a l'interior del parlament. |
|
En Martí segueix atentament les explicacions de l'àudio-guia. |
|
No Martí, no... Això no és un telèfon... |
|
Mireu la càmera: una, dues, i... |
10.15 a.m.
Primer cop d'ull al merchandising berlinès: samarretes, trossos de mur (!?), ossets de peluix de tot tipus, aneguets de colors (alguns amb perruca i ulleres de sol...!), mini rèpliques del Trabant (el cotxe històric de la RDA)...
|
Samarreta de màniga llarga per aquesta tardor. |
10.45 a.m.
Tiergarten (traduït: jardí d'animals) és el parc principal de Berlin. El llarg passeig que ens condueix
fins a la zona de llacs alterna monuments commemoratius, rierols, paisatges
frondosos i extenses zones d’esbarjo. Un plaer descobrir-lo pausadament... El
dia, uhmm, acompanya...
|
Sowjetische Ehrenmal (memorial de guerra soviètic) |
|
Tiergarten, pulmó verd de la gran ciutat |
|
Siegessäule (columna de la victòria) |
12.00 a.m.
En Martí ha de dinar així que
aprofitem per descobrir un dels populars Biergartens (traduït: jardins de la
cervesa; aquesta és fàcil, eh...) escampats per Berlin. Es tracta d’àmplies
terrasses a l’aire lliure amb llargues taules i seients de fusta on, si fa bon
temps, es serveix cervesa en quantitats generoses i altres especialitats
alemanyes.
|
Cercant pardalets... |
|
A veure, triar taula no serà cap problema, oi? |
|
Martí, un segon de pausa, per favor... |
|
Un reflex inconscient molt curiós |
|
Sí, allà estan les barquetes i els aneguets... |
|
Zona hippie-lounge? |
13.00 p.m.
La gran passió d’en
Martí: els animals. El Zoologischer
Garten de Berlin havia de ser visita obligada. Diuen (sí, és clar, què han de
dir...) que té la major quantitat d’espècies animals del món i que és el més
visitat de tota Europa. El que podem garantir és la seva grandiositat i l’excel·lència
en la recreació de l’hàbitat de cada animal. Realment, una passada.
Tant de renom i tanta popularitat i, un cop pagat
els tretze euros de l’entrada (en Martí gratis, eh...), no existeix cap tipus
de mapa que ens orienti en cada bifurcació. On s’és vist això? Fins al Lloc de Menorca en donen un de ben xulo! És impossible
ubicar-se en aquest infinit laberint de camins i caminets... Saps què Lluïsa? Acabo
de veure un indicador que no deixa lloc a dubte: una forquilla i un ganivet, arreu
del món, vol dir teca i de veritat que necessito carregar piles. Som-hi?
|
Trooooooompa... |
|
No ho té clar que sigui de broma, eh... |
|
La girafa, un animal ben curiós... |
|
Perquè es mogui s'ha de posar un euro, oi? |
|
Veus l'hipopòtam? Aquest és de veritat! |
|
Peixet... gros |
|
L'ós és el símbol de Berlin i apareix a l'escut oficial de la ciutat |
|
Aquí està! |
|
Que no Martí, que no són dofins, que són foques... |
|
Game over |
|
Perduts en la immensitat del zoo... |
|
Hem trobat la sortida! Passi-ho bé! |
16.30 p.m.
El centre neuràlgic de Berlin Occidental fou l'avinguda Kurfürstendamm. Tot i que avui dia Potsdamer Platz li ha robat protagonisme segueix concentrant les principals botigues de moda i atrau a molts turistes. Comença a l'església Kaiser Wilhelm (que tot i estar en rehabilitació podem visitar) i s'estén diversos quilòmetres cap a l'oest.
|
L'altre nen de la casa... |
|
...i la nena que no vol ser menys. |
|
Mercedes-Benz, omnipresent |
|
L'educació dels pares és fonamental, els fills fan segons el que veuen a casa... |
|
Botiga de Lego; quantes hores hauré jugat amb aquestes peces? |
|
Kadewe, el Harrods berlinès |
18.30 p.m.
Abans de tornar cap a l'apartament deixeu-me mirar un moment les meves anotacions... Ho veus? Exactament aquí, a Wittenbergplatz, hi ha un Imbiss amb una parròquia molt fidel: Witty's, tot i que jo havia escrit Willy's..., tant se val, el currywurst es mereix un deu. Uhmmm...
|
Ambaixador de Menorca en territori alemany |
|
Degustant el producte... Algú ho ha de fer, no? |
19.00 p.m.
Per no fer més transbordaments baixem a Potsdamer Platz i decidim que (com no hem caminat quasi res en tot el dia) arribarem a casa a peu. I, és clar, aquesta determinació ens duu a creuar la caòtica plaça de banda a banda i, consequentment, a veure'ns seduïts per algunes de les seves atraccions.
|
Un concert de música clàssica a l'interior d'un camió... |
|
Fragment original del Mur amb centenars de xiclets enganxats |
|
Bloc original del Mur |
19.45 p.m.
La resistència humana és un terreny mèdicament encara poc estudiat. Com s'explica que encara tinguem humor d'acostar-nos fins a Gendarmenmarkt, considerada la plaça més bonica de la ciutat? A una banda la Französischer Dom (Catedral Francesa), a l'altra la Deutscher Dom (Catedral Alemana), i ben enmig la Koncerthaus. Tot i semblar esglésies bessones els alemanys reiteren que la Deutscher és dos dits més alta. No ens discutirem ara per això...
|
Símptomes de cansament? No pot ser... |
|
El peató més emblemàtic del Berlin oriental s'ha guanyat una botiga pròpia |
20.30 p.m.
A Bebelplatz se'ns fa de nit. Plaça tristament coneguda per la crema de llibres no afins al règim nazi el maig de 1933. Custodiada per la Staatsoper, la Universitat Humboldt i la Catedral de Santa Eduvigis conté un petita superfície en vidre transparent des d'on es poden observar estanteries totalment buides. Cadascú pot reflexionar en l'encert i idoneïtat simbòlica d'aquest sobri monument.
Sencillament genial.
ResponElimina