BERLIN - 24/08/12 - DIA 3

ENLLAÇ A DIA ANTERIOR / ENLLAÇ A DIA SEGÜENT

 

09.00 a.m.

Amb més pausa que ahir però menys bon temps ens plantem de nou a Potsdamer Platz. Paraigües, cotxet, guia, anotacions..., tot fa nosa. Una pluja dèbil i intermitent ens acompanyarà fins al migdia. Aquesta plaça, a causa de la construcció del Mur (com la propera Pariser Platz), s'abandonà en terra de ningú fins que el novembre del 89 recuperà lentament el seu dinamisme. Sí, és clar, exactament aquí Pink Floyd (amb l'estelar col·laboració de Cindy Lauper!) interpretà l'himne Another brick in the wall, wuauh!

El primer semàfor d'Europa... uhm...

El nivell freàtic es tan superficial en algunes zones de Berlin que s'han enpescat una curiosa xarxa de canonades en superfície per a canalitzar les aigües. I ja que tothom les veurà pintem-les de color rosa, que quedi alegre i divertit... Després diran que els alemanys són serios i avorrits.

Ens acostem al complex conegut com a Sony Center, per contemplar l'estètica futurista d'aquest complex comercial i d'oci i, d'altra banda, per a esmorzar en alguns dels nombrosos cafès i restaurants que acull. En aquestes hores, com era d'esperar, la poquíssima gent que creuem per l'enorme vestíbul interior li atribueix a la colossal arquitectura un aire desangelat. Res a veure, segur, amb l'ambient que es deu respirar de nit. El protagonisme de tot el conjunt se l'endú indisctutiblement la cúpula que cobreix la plaça com ho fan les carpes en els circs, mitjançant un seguit de lones i anells metàl·lics que convergeixen en el punt més alt.

Caffè Latte, Moca, Americano, Espresso, Macchiato... brrr, però 

si jo només volia un cafè amb llet...

Una de les estacions de tren més grans a Alemanya fou l’Anhalter Bahnhof. Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial en l’actualitat només es conserva un fragment de la façana, remodelada en diverses ocasions. Un camp de futbol i altres pistes poliesportives ocupen l’espai de l’antic vestíbul, andanes i vies de tren. 

El passat...

...i el present.

Una de les poques torres de control que encara es mantenen en peu...

Testimonis directes de la Guerra 

11.00 a.m.
Topographie des Terrors; el nom de l’exposició no podia ser més encertat. Quan penso que en aquest espai s’alçava la comandància central de les SS i el quarter general de la Gestapo se’m posen els pèls de punta. Una part de l’exposició es troba al aire lliure, paral·lel a un llarg i intacte fragment del Mur, mentre que l’altra es refugia en l’interior d’una nau en dos nivells. Les fotografies i la informació exhaustiva sobre els horrors que va engendrar el règim nazi fan recapacitar sobre els límits de la consciència humana. Dins del cap, un pensament: la lluita entre races, base del fonamentalisme del Tercer Reich, ha desaparegut totalment o encara està present entre nosaltres?

12.00 a.m.
Una de les insígnies comunistes per excel·lència, juntament amb l’homenet Ampelmann, es el Trabant. Popularment conegut com a Trabi, amb un motor i una carrosseria molt senzilla, es reproduí amb entusiasme entre els ciutadans de l’extingida RDA. La tecnologia occidental arraconà silenciosament aquests entranyables cotxes que, gràcies als nostàlgics, encara es poden veure pels carrers de Berlin. Per cert, es poden llogar pel mòdic preu de 60 euros l’hora! 

12.30 p.m.
Acostar-se a Friedrichstrasse és fer-ho a un dels set passos fronterers entre el Berlin oriental i l’occidental on, per a satisfacció de turistes i curiosos, han reproduït una de les casetes de control. Checkpoint Charlie (que segueix per alfabetització els passos Alpha i Bravo), enclavat en un dels punts més cèntrics de la ciutat, s’ha convertit segons els locals en l’atracció estrella del Disneyland Berlin. Els particulars Mickie i Donald, aprofitant el paral·lelisme, deuen ser els malhumorats soldats (l’un soviètic, l’altre americà) que per dos euros es deixen fer la foto i, a qui ho demana, segellen el passaport. Queda clar: un enclavatge històric reconvertit en vulgar turistada. 

Els dotze euros i mig de l’entrada al Checkpoint Charlie Mauermuseum els trobo excessius. Tot i l’evident interès del museu intueixo que mai cap berlinès hi ha posat els peus. L’abasta exposició recull un amplíssim i il·lustrat repàs a la Guerra Freda, als inicis i evolució del Mur i, per mi la part més entretinguda, als nombrosos i sorprenents intents de fugida a través del Mur. Queda demostrat que l’enginy i la perícia s’aguditzen en situacions extremes (qualsevol idea o pla, per increïble que sembli, segur que ja va ser temptat). Per cert, el museu (si vol fer justícia al preu de l’entrada) hauria de rehabilitar les minúscules sales per uns espais més diàfans, adaptar-se a cotxets-cadires de rodes-persones grans... eliminant escales i invertir sense por per uns quants aparells de climatització (que sí, que a Berlin hi ha dies que fa molta calor, us ho juro!). 

13.45 p.m.
Friedrichstrasse, cap amunt, es reivindica com una de les artèries comercials més importants de Berlin. En el passeig que ens acosta a l’apartament creuem els tres centres comercials o quartiers (incloses les luxoses Galeries Lafayette) i l’aclamadíssima xocolateria Fassbender&Rausch, uhmm... , amb les seves megacreacions a l’aparador que es ‘miren i no es toquen’...

16.30 p.m.
Dinats, sortim de l’apartament amb el cansament acumulat d’un matí maratonià. Toca agafar el metro i això és un autèntic gust. Conviuen pacíficament l’U-Bahn, el metro de tota la vida amb una xarxa que arriba a qualsevol punt de la ciutat, i l’S-Bahn, equivalents als trens de rodalies catalans. Tot i les nombroses línies i colors que comparteixen estacions i andana, els monitors que anuncien les properes arribades i destinacions són molt clarificadors i eficients, a més de súper estrictes amb els horaris! Un servei excel·lent que ja voldria per Barcelona. Ah! I amb el benentès que tothom allà cumpleix amb el pagament donat que no hi ha controls d’accés (vaja, igualet que aquí); una autèntica lliçó de civisme.

16.45 p.m.

Baixar a l'estació Warschauer Strasse (seguint els rètols Ausgang; si és que un ja s'ha fet amb la llengua...) serà un error si preteníem veure á East Side Gallery en la seva integritat, però això ho sabrem més tard. La qüestió és que iniciem el nostre recorregut per la galeria d'art a l'aire lliure més llarga del món, a l'alçada de l'Oberbaumbrucke.



Mural d'inici de l'East Side Gallery

Els 103 murals, pintats per artistes d'arreu del món, ocupen una secció del Mur de 1300 metres. Tot i que fou declarat patrimoni artístic m'ha sorprès el deteriorament de la majoria de les obres, ja sigui pels graffiters malintencionats com pel càstig d'un clima berlinès poc respectuós. Malauradament, com no caminarem fins al final de la galeria, ens perdrem els cinc metres de Mur del català Ignasi Blanch, que amb 'Parlo d'Amor' és l'única firma espanyola a la East Side Gallery. Catxis..., ho hagués sabut abans...

Ostres, ja és casualitat: ens donem un petó just davant del famós Bruderkiss

Psicodèlia...

Ray Charles, Nelson Mandela, Jean Reno, Juliette Binoche...

17.15 p.m.
Burgermeister: recomanació expressa d'en Fran i na Laura. 'Aneu-hi, si podeu; fan unes hamburgueses boníssimes, i el lloc és molt original...'. El menda que s'ho ben apunta i... tachaaaan, ja hi som! Atenció: uns antics lavabos en desús transformats en hamburgueseria, sota les vies del tren! Veure per creure... Ajudat per la traducció simultània de na Laura, que ja ha sortit de la feina, ens agenciem d'una hamburguesa de la casa (ben farcideta pel nen), una hamburguesa menor (ai, aquesta padrina...) i beguda pels tres. I..., wuauh, quan un s'oblida d'on l'han cuinada sap a glòria! Salut!

L'hamburguesa presideix la taula

Qui ha dit que és difícil trobar taula?

Cadires de disseny?

18.15 p.m.
Ooooooh..., no arribem a tot. Si es nota que no estem a Espanya...; a les sis de la tarda ja recullen les parades del mercat turc a Maybachufer, a la vora del riu. Na Laura ens confirma que l'animació d'aquest mercat és fantàstica i que és un plaer passejar-hi i deixar-se seduir (regatejant eh..., que estem a Istanbul) per fruita, espècies o teles i estampats a uns preus ridículs; però aquestes transaccions reclamen paciència i bon ull (i, és clar, que encara no hagin tancat...).

Sí, en aquesta direcció anem bé...

Ooooooh, hem fet tard...

Feina per les mares?

19.00 p.m.
Un terç de la població del barri de Kreuzberg són turcs. No és d'estranyar, doncs, que proliferin els kebabs i petits establiments regentats per aquesta nombrosa comunitat amb un passat humil i un futur prometedor. I és que el barri turc s'està posant de moda entre bohemis, okupes, punkis i... turistes, per la seva atmosfera especial i per l'amplíssima oferta d'oci i locals musicals nocturns.

21.00 p.m.
Mira per on... Na Laura, que demà té festa, ens ha acompanyat fins l'apartament i hem improvitzat un sopar a base de pizzes (que triaran elles) i unes cerveses. M'han explicat que, en el moment d'esperar les pizzes, els han lliurat un mòbil que vibra quan ja estan preparades per a recollir i no sé quina història... De veritat que tinc tanta son i estic tan rendit que no sé si ho he somiat o ho he llegit en alguna banda. Els que són autèntiques, i boníssimes, són aquestes extrafines pizzes; una d'elles sense formatge..., serà possible?



ENLLAÇ A DIA ANTERIOR / ENLLAÇ A DIA SEGÜENT