Aprofitant que en Martí està radiant i pletòric (que això no passa tots els caps de setmana, eh...) decidim arribar-nos fins a Vallgorguina, entre la Serra del Montnegre i la del Corredor, per a gaudir de la XVII Fira del Bosc i de la Terra.
L’entorn forestal de Vallgorguina ha estat capaç de preservar activitats i oficis relacionats amb el bosc i la terra: des de llenyataires i carboners a carreters i feixinaires. Tot i que la tecnologia ha anat arraconant a la majoria d’aquests artesans, la Fira s’encarrega de difondre, anualment, com es treballava al bosc i a la pagesia només un parell de generacions enrere.
El cotxe: oportunament estacionat davant del parc infantil. I uns quants metres més enllà, seguint els rètols i el degoteig creixent d’assistents, el camp de futbol de Vallgorguina, militant de mitja taula a la quarta divisió catalana. Força Vallgor!
Dins dels límits del camp municipal: productes artesans i gastronomia tradicional catalana es complementa amb demostracions en viu de cistellers, filadors, torners, fusters i terrissaires. Més enllà d’un dels gols, una de les activitats més concorregudes de la Fira: el xerrac de troncs o art de modelar manualment la llenya.
A tocar dels vestidors locals, l’anomenada Taverna de la Fira: torrades amb pernil, mongetes seques, brasa en directe i vi de la terra. Bé, això està bé, la teca és sagrada! I, per sorpresa meva, ja tocant a un dels còrners, actuació en directe del Trobador de Rovellons! Algú recorda la cançó ‘Jo sóc un freak’ difosa a través de l’APM? Doncs sí, aquell, el de la barretina, en solitari, amb la seva vestimenta habitual...
En Martí s’ho ha passat genial: ha recol·lectat pinyes (una afició que li ve de lluny...), ha après a munyir cabres (que sí, que sí, ho juro!), ha participat d’un taller d’elaboració de pa, i s'ha fet molt-molt amic d'un ase... (no Martí, no ve amb nosaltres a casa...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada