Ai, quanta raó tenia l’eriçó Max... Els grills ho tenien
molt clar perquè el van sentir tota la setmana passada cantant una vegada i una
altra la cançó:
Els pares, engrescats també amb la festa, seguim fil per
randa les instruccions del rei carnestoltes: el dilluns barret, el dimarts
corbata, el dimecres l’abric del revés, el dijous la cara pintada i el
divendres... ui, ui, ui, el divendres...
El secret més ben guardat ha estat la disfressa
sorpresa del divendres. En Martí, aliant-se a consciència amb les mestres, s’ha
aplicat a fons a l’hora de no donar-nos cap pista. Nosaltres l’havíem de vestir
de negre, res més. Entrarà a l’escola, per tant, guarnit amb uns leotards
negres, que accentuen les seves cametes de pardalet, i una samarreta negra de
coll alt. Més puntuals que mai, impacients per descobrir la disfressa, esperem
al carrer l’aparició d’en Martí... I, per fi, apareix una divertida i somrient marieta:
amb les seves antenes i una divertida capa vermella amb taques negres.
I, és clar, la cançó que canten aquestes menudes marietes, també composada per en Max, no podia ser més apropiada:
Però el carnestoltes encara no s’ha acabat perquè el dissabte per la tarda, com cada any, la rua de Gràcia permetrà a tots els nens i nenes disfressar-se i participar de la festa. Els virus, per la seva banda, aprofitaran l’oportunitat per assistir a l’esdeveniment i captar noves víctimes entre els assistents més vulnerables. En Martí, amb el seu vestit de cowboy, i degudament escortat per l’Àlex Spiderman, se li esborrarà el somriure mentre passin les comparses... Quin efecte li deuen haver fet? Mai ho sabrem... Passat el tràngol, el racó de jocs del Suís, un referent per als pares i mares del barri, entretindrà gustosament al més temut de l’oest (probablement a causa d’unes patilles i unes celles desproporcionades i un bigoti sospitós).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada