1a CURSA DELS CELLERS - 14/06/14 - 1h41'41'''

Fatalitats de l’atzar, de naturalesa còsmica, divina o (probablement) demoníaca, han fet coincidir al calendari l’esdeveniment cerveser anual ‘gran reserva’ de Mediona amb un dels compromisos runners que havia contret des de fa més de dos mesos...

En ple rastreig web a la caça i captura de curses per al mes de juny, una singular experiència esportiva i gastronòmica em bloqueja l’enteniment (que hauria d’haver evitat aquesta fatal coincidència) i m’empeny cap al terme municipal de Cabrera d’Anoia, on es disputa la 1a Cursa delsCellers!

La proposta és engrescadora: trail de muntanya de 21 quilòmetres que transcorre per vinyes i boscos de pi blanc i per camins entre barrancs i salts d’aigua, amb l’originalitat afegida de poder degustar en cursa, fins en dues ocasions, vins i caves de la zona.

Davant d’aquest cartell, amb l’estímul de què els acompanyants també poden acostar-se als cellers i participar gratuïtament dels tastos al pas dels corredors, ens escapem a la comarca de l’Anoia, a tocar dels límits de l’Alt Penedès, regions vitivinícoles excepcionals, disposats a gaudir d’un entorn privilegiat i una cursa única.

La sortida (i arribada, i caminada i àpat popular, i cursa Kids, i fira cultural i esportiva...) és al minúscul poble de Canaletes, enmig del no-res..., o millor dit, enmig d’un paisatge idíl·lic de camps de sembrat i de vinyes que es perden en l’horitzó. La sobreprogramació de curses al calendari i l’especificitat de la que ens ocupa ha provocat una minsa participació de 120 corredors (37 dels quals a la cursa de 10 quilòmetres...), d’objectius diversos: l’espectre entre professionals competidors i curiosos i principiants sempre està representat (jo? ni una cosa ni l’altra, o una mica de cada...).

Després d’un xerrada tècnica sobre el recorregut (en diuen briefing...) que ha plantejat més dubtes que aclariments en la majoria de corredors, ens ubiquem plàcidament a les immediateses de l’arc de sortida, a l’espera d’un compte enrere imminent. La calor, que ja fa estona que patim, probablement passarà factura... Cinc minutets més tard de les cinc (retard suportable) estrenem la cursa, amb actitud positiva, ultraconservadora, i expectant un recorregut totalment desconegut.

El primer tram, de quasi cinc quilòmetres, ens durà per amplis senders, gairebé sempre en descens, fins a la finca Mas dels Clavers, on a més de l’avituallament habitual podrem degustar un vinet blanc ben fresquet. Al meu pas per aquest celler, gran part dels corredors ja hem definit el nostre ritme i resolt algunes incògnites: cal hidratar-se sovint perquè la calor (es confirma) és asfixiant, cal estar molt atent als nombrosos girs i desviacions en l’itinerari, els (pocs) trams de cursa sobre ondulacions de terra conreada són odiosos, val la pena aixecar sovint el cap perquè l’escenari és meravellós...

Amb dos glopets de vi 100% xarel·lo (només un altre corredor s’ha entretingut a tastar-lo abans que jo...) continuem vorejant les 240 hectàrees de vinyes abans d’endinsar-nos en frondosos boscos de pi blanc, alzina i roure. Compte perquè el perfil d’alçada comença a endurir-se... L’avituallament del quilòmetre 7,5 serveix de bifurcació entre els qui corren 10 quilòmetres i els qui anem a per la mitja..., que ningú s’equivoqui!

El següent tram és, simplement, demolidor. Un tram d’escalada ens obliga a avançar en filera, s’imposa cua pacífica i serena, esperant emprendre de nou la marxa en pla... Aquest punt (això ho descobriré més tard) s’ha convertit en el meu particular trencacames i condicionarà, en negatiu, el que em queda de cursa...

Tornem als senders despullats, exposats al Sol, però relativament plans. La cadència de corredors per aquestes latituds és molt reduïda, així que serà important extremar l’atenció per a no despistar-se o bé enganxar-se a algú i ajustar ritme... L’objectiu immediat és assegurar el següent punt d’avituallament, Can Feixes-Huguet, on (si els astres li han estat favorables...) trobaré a la Lluïsa i una copeta de cava en fresc.

Des de la llunyania distingeixo la finca i l’explotació que l’envolta. L’aproximació la fem per asfalt, superfície inèdita fins ara... (la Lluïsa m’aclareix que un canvi d’última hora ha impedit fer-la entre vinyes). Un voluntari reparteix alegries: ‘a quatre-cents metres carretera enllà tindràs copeta de cava!’.

I aquí em trobo amb la Lluïsa, molt somrient i disposada a fer fotos, copa en mà. Ella ja fa una estoneta que passeja per l’entorn i, en certa manera, ha fet possible el tast a corredors i acompanyants reclamant-ho als organitzadors (que han espavilat a corre-cuita al responsable del Celler).

Ens emplacem al poble: a mi em queden uns cinc quilòmetres de zig-zag per pistes i corriols, a la Lluïsa un passeig de vint minuts per carretera... No disposo de més avituallaments, em cal ser prudent... i més encara quan els bessons comencen a queixar-se. Els conats de rampa apareixen en l’inofensiu tram final, i m’acompanyaran fins a la recta d’arribada. Alguns segments, per por al KO, els he resolt caminant i curiosament només m’han avançat dos corredors...

A tres-cents metres de l’arribada em retrobo amb la Lluïsa. Sort que al final han retallat un parell de quilòmetres a la distància prevista, perquè les cames estan a punt de dir prou... Avui m’han estat avisant des de fa estona (escarmentades d’ençà la Marató de Barcelona 2014) i he pogut regular el pas i garantir un final feliç, amb un crono final d’1h41’41’’, que m’ha permès finalitzar la Cursa en 32a posició!

A l’àrea d’avituallament final compartim sensacions, experiències i tot tipus de batalletes (ella també té ha anat amunt i avall...) i recullo la bossa del corredor, bastant farcideta de productes i amb una agradable sorpresa que esperàvem: una ampolla de vinet blanc de Mas dels Clavers (que probablement encetarem aquesta mateixa nit...). Com per art dels organitzadors, comença a ennuvolar-se i a bufar un vent molest, amb ànim de dispersió... és hora de tornar a caseta... sense mirar (ni de reüll) l’excedent de llúpol que s’escapa de Sant Joan de Mediona, a dues passes d’on ens trobem... l’any que ve, paraula de blogger, compteu amb mi!