Moure’s per Barcelona té aquestes coses... hi ha tanta
inquietud artística condensada que les ocurrències creatives urbanes
sobrepassen allò imaginable i es tradueixen en esquitxos altament insòlits i
imprevisibles, per sort dels qui ens declarem fervents apassionats de l’street
art.
Durant la primera quinzena de juny, una iniciativa batejada
amb el nom d’’Swab Stairs’ s’ha manifestat a les escales d’accés (i sortida) d’algunes
de les principals estacions de metro de Barcelona. En concret són vuit
propostes de les més prestigioses escoles d’art i disseny de la ciutat per a
vincular el món acadèmic en la transformació creativa del paisatge de la
ciutat.
Lamento no haver pogut contemplar totes les obres, per manca
de temps. No obstant, us faig ‘cinc cèntims’ de les que he caçat:
Supervivents (L3 – Drassanes – accés Santa Madrona)
Interessant metàfora d’un instint molt animal, en el que els
insectes (com tantes sacrificades famílies) lluiten per sobreviure i vèncer les
dificultats d’una societat plena d’enganys. Quants exemplars quedaran malauradament
atrapats al subsòl?
Vibració (L3 – Drassanes – accés La Rambla)
No sé ben bé què interpretar... Potser la representació del
caos dins de la perfecta geometria d’una metròpoli com Barcelona... o simplement
les restes d’una partitura colossal, simplement fantàstica...
Bycing (L4 – Jaume I – accés Pl. de l’Àngel)
Homenatge merescut (i molt acolorit) al mitjà de transport més
sostenible de la ciutat que, a més de descongestionar el trànsit i millorar la
qualitat de l’aire, ens permet estalviar diners i fer salut. Fem una Barcelona
més humana i agradable!
Noranta anys en línia (L2 – Passeig de Gràcia – accés Gran
Via)
No he sabut desxifrar aquesta hipnòtica psicodèlia que ocupa
tota l’amplada de sortida a la Gran Via. Noranta anys en línia? Uhm, la línia 2
del metro no té tants anys... L’autor d’aquest swab art tampoc crec que sigui
tan vell... No ho pillo, ho sento, em rendeixo.
La pell sota l’asfalt (L4 – Passeig de Gràcia – accés Passeig
de Gràcia)
Proclama visual per a la conservació de l’entorn i la protecció
del medi ambient, prenent consciència del cruel impacte de l’evolució
constructiva implacable a la ciutat en detriment del patrimoni natural... que probablement
quedarà sacrificat sota l’asfalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada