En només tres edicions els organitzadors de la Fira delPoblenou de Cerveses Artesanes ja han assaborit l’excel·lència. Puntuals a la
cita cervesera estival, quan més convida el tast, s’han esmerat a fons tant amb
el continent (espais, distribució, serveis, activitats...) com el contingut (el
cartell inclou quaranta cerveseres!).
L’any passat, per aquestes dates, el protagonisme absolut
se’l va emportar n’Arnau, acaparant tots els entreteniments i flaixos habituals
postpart. Enguany, per conciliar-me amb aquella absència justificada, he
aprofitat l’elogiable dilatació del certamen (de divendres a diumenge!) per a
assistir-hi en doble sessió i companyia: dissabte amb ma mare i n’Arnau, i
diumenge amb Lluïsa, Martí i Arnau.
Dissabte
La concurrència matinal és principalment familiar. La
reubicació de la Fira és immillorable: a la desembocadura de la Rambla del
Poblenou, en aquest reforestat parc, guanyat a la Ronda del Litoral, que
endolceix la transició cap a la platja.
La ressaca nocturna d’ahir s’evidencia en la majoria
d’expositors, atacats de bon matí per uns implacables raigs de Sol (que algú
encertadament ha previst sufocar amb uns ventiladors gegants d’aigua
vaporitzada...). M’estreno amb un dels beuratges més cotitzats de la Fira, de
la mà dels vendrellencs de Reptilian: l’Heretic Moscatell Barrel Aged,
l’esplendor de 120 litres
d’stout Heretic envellida en barrica de moscatell! N’Isaac ens obsequia amb una
nova recepta imaginativa i exigent: negre, opaca, densa, xocolatada i
lleugerament licorosa. Sí mama, sí, això també és cervesa... i de la bona!
Resolt aquest caprici personal, és hora de centrar-nos amb
coccions menys temeràries. A l’stand dels traficants de cerveses de La Calavera
en Marc, excompany de COU a l’IES Maragall, ens confessa els prodigis d’un
catàleg que engloba el més tradicional amb altres experiments marcians. Ens
serveix amb orgull el tresor més recent, aromatitzat amb llúpol americà: l’American
Mother Fucker IPA, saborosa i refrescant.
Dels barcelonins Ratpenat Cervesers 2014, que han pujat a
l’escenari birraire fa just uns mesos, no tinc cap referència, tot i que diuen
que ja han fet renéixer els herois combatents de la defensa de Barcelona del
1714 amb la seva IPA inaugural. No obstant m’arrisco amb la Jornal, una vella
fórmula anglesa que pretén homenatjar a les persones honestes i treballadores.
Un estil desconcertant, cervesa negre molt lleugera i torrefacta, però quasi
aigualida...
Continuem amb mitjos gots, tasts de 10cl per un euro, per a
poder ampliar el repertori sense risc a engatar-nos. Els Guineu de la Vall de
Torruella, amb creacions tan celebrades com la Riner o la Sitges, ens delectaran
amb la seva cervesa més estival: la summer ale A La Fresca, aromatitzada,
cítrica i molt refrescant; perfecta!
Un altra anotació personal que no deixo escapar: Le Petit
Fermier de La Pirata. Aquesta farmhouse ale provinent de la micro de Súria no
deixa indiferent; no és incendiària, com caracteritzen els seus estils més
guardonats, sinó de delicada inspiració francesa, perfecta per calmar la set i
alleugerar la calor que tocades les dotze del migdia ens envesteix amb
crueltat. Atenció al disseny de les etiquetes, una autèntica delícia!
I si els Edge Brewing s’han treballat una cervesa expressa
per a la Fira..., no els farem un lleig, oi? D’essència clarament ianqui, tot i
el poderós assentament a la zona més poligonera del Poblenou, ens presenten la seva
creació (com ho va fer la càntabra Dougall’s l’any 2012): la Firanou, una altra
summer ale ideal per recuperar-se de tant de tiberi...vaja, com el sorbet de
llimona nupcial servit entre plats per a tirar avall... El glop fàcil, a
aquestes hores, s’agraeix.
En temps afegit d’aquesta primera part encara hi haurà
oportunitat d’un darrer tast. La Hop&Roll dels cervesers d’Almogàver m’acompanyarà
fins al cotxe... Una IPA de tancament molt aromàtica i llupolada, una fragància
ideal per a tornar a casa satisfets, i amb ganes de més.
Diumenge
Té nassos que ahir, sense pretendre-ho, només omplís el got
de cervesa local. La representació internacional a la Fira és, simplement,
increïble; per això avui li dedicaré tota l’atenció que es mereix.
Assaltem el ring amb la irreverència habitual dels escocesos
de Brewdog. La Lluïsa escull el producte insígnia de la marca, una Punk IPA
reconegudíssima, tot i menys aromàtica que la Jackhamer que li han permès
tastar del barril veí... Textualment estampat a l’estand, modèstia a banda:
‘esta es una barra para beber cerveza de la ostia’. Qui gosa desmentir-ho?
Adossat als beerpunks s’exhibeixen els anglesos Great Heck.
Provinents del comtat de Yorkshire han aterrat a Barcelona amb les seves
creacions més distingides (a jutjar per les qualificacions obtingudes al portal
ratebeer). Em decideixo per la Black Jesus, una black IPA que ens revela el
veritable color celestial i que sens dubte ens durà al Cel... probablement gràcies
a les bíbliques quantitats de llúpol americà que conté.
Ens desplacem cap a Itàlia, a l’espai de Birra Baladin,
símbol de la revolució cervesera a Itàlia. Amb la premissa ‘tot comença per la
terra’ ens brinden productes extremadament locals, com la fresquíssima summer
ale Baladin Pop, de 5,7%, que m’ha encarregat la Lluïsa des de la confortable
àrea social i de descans de taules i cadires, oportunament protegida per l’ombra
dels plataners..., i on n’Arnau ja dina.
Sense moure’ns del país amb el menor consum cerveser de tota
Europa, em deixo seduir pels Free Lions de la regió de Tuscània, molt propera a
la capital italiana. Tot i la temptadora American Strong Ale Straniero, de 130
IBU’s!, em decanto per la Maddeke, una IPA més dòcil: cítrica, refrescant i
lleugerament torrada. Meravellosa!
Flying Monkies són un referent cerveser a Canadà. El seu
lema ho deixa ben clar: ‘normal is weird’, els seus simis han evolucionat i són
capaços de volar... després d’unes quantes cervesetes (el Red Bull també dóna
ales, oi?). Provaré quin efecte fa 10cl d’Smashbomb Atomic IPA, una de les
seves marques més populars... però no tan radioactiva com el seu nom indica; quina
llàstima...
L’espai de jocs infantils gegants de fusta són un encert majúscul,
si no fos que estan massa exposats al Sol. Arnau i Martí es distreuen de
valent, amb les bitlles, jugant a fer parelles, construccions, o cercant
parelles d’imatges...
En aquest panorama tan lúdic i canicular els continguts dels
gots semblen evaporar-se, així que ens convé proveir més combustible. Bexar
County és una de les sorpreses de la Fira, i una autèntica revolució cervesera a
Anglaterra, amb les seves receptes més creatives i innovadores. Totalment cert,
‘the beer speaks for itself’ perquè ells confessen ser ‘cerveceros estúpidos y
nuestro espanyol es basura; thank you google translate’. Una presentació poc
convencional, despreocupada i alternativa, que permet que la clientela
acoloreixi lliurement els tradicionals palés de càrrega que aquest anglesos reaprofiten
com a barra pròpia. Les sigles WWJD es corresponen a la cervesa What Would Jephers
Do?, una impressionant red ale amb sègol i citra.
Ens permetrem una incursió local en aquest periple forà. Birra
08 mai defrauda amb la seva línia d’experimentació paral·lela a la producció clàssica.
Ens intriguen els Secrets de Linyola, que després de tastar-la ens confon... que
si avellanes, o ratafia... res d’això, ens ho aclareix el mestre cerveser: birra
amb camomilla. El licor digestiu tradicional d’aquesta localitat lleidatana s’ha
creuat subtilment amb el sabor d’una cervesa artesana de qualitat.
I per acabar, que tot s’acaba afortunadament... cap a Suïssa.
Punt i final amb una imperial porter imponent: la Two Penny, que és el que es
pagava per una porter per allà el segle XVIII... Molt torrefacta i xocolatosa, amb
força cos. Un veritable plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada