| PRÉPARATIONS
Doncs sí, el nen gran de la família s’ha concedit el capritxet de saltar en parapent. Després d’alguns dubtes sobre la idoneïtat del moment i, sobretot, del preu..., m’he sumat a la immediata expedició en furgoneta cap al Coll d’Azet, que tanca la Vall de Louron pel costat occidental... M’acompanyen quatre monitors (na Pascal serà la meva moniteur) per una carretera ascendent en continu zig-zag fins als 1580 metres d’alçada, des d’on les vistes de la vall veïna, l’Aure, són impressionants!
Ens endinsem amb les voluminoses motxilles per un sender força transitat d’altres parapentistes. El salt cap a la vessant de Louron, amb la magnífica estampa del llac als peus, és un clàssic pels amants d’aquest esport i un encert segur pels qui, com jo, s’inicien.
 |
| 'aire de décollage': Col d'Azet |
 |
| 'selfie avec Pascal' |
 |
| Tot a punt! |
VOL DÉCOUVERTE
La monitora m’explica tots els detalls relatius al material, característiques i mesures de precaució, així com la meva participació en la maniobra d’enlairament. Comprovats tots els mosquetons, correrem per la pendent muntanya avall fins a vèncer la resistència del propi parapent. Un cop s’aixequi la lona seguirem corrent fins que notem que els peus ja no toquen el terra... i... wuauh!... l’operació ha estat molt ràpida, ja estem a l’aire!
El que més m’impressiona és la simplicitat del propi artefacte. Òbviament no hi ha motor ni cap tipus de propulsió, així que l’habilitat consisteix en jugar amb les corrents tèrmiques: l’aire calent ens permet guanyar alçada, i el fred perdre-la... Així de senzill, en aparença..., perquè sovint les columnes verticals no són fàcils de trobar i cal molta perícia per dibuixar mentalment el mapa tèrmic de l’espai aeri, ja que d’això dependrà l’atractiu i la durada del vol.
En aquest bell escenari l’experiència és profundament relaxant, i gens adrenalítica com potser hagués cregut. La dinàmica del parapent és cíclica i serena. La sensació de llibertat és absoluta; som un ocell més. Les òptimes condicions meteorològiques em permeten dirigir uns instant el parapent, estirant l’agafador oportú i carregant simultàniament el pes del cos al costat cap on pretenem girar...
ATTERRISSAGE
Na Pascal, que m’intueix fam de sensacions més fortes, m’ofereix una divertida pirueta damunt del llac, a poc d’aterrar: un gir molt tancat i a gran velocitat. Ara per fi ja distingeixo la silueta de la Lluïsa, en Martí i n’Arnau, encara molt petitonets a la distància... Malauradament no hi ha temps per més, perquè ja preparem la maniobra d’aterratge, abandonant l’arnés on estem asseguts i flexionant les cames per a suavitzar l’impacte amb el terra.
Voilà, un vol perfecte!
Na Pascal m’ha cedit la càmera durant gran part del vol així que, a banda de fotos, he volgut immortalitzar els últims tres minuts (aterratge inclòs) en vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada