Aprofitant la festivitat de la Mercè, en un Parc de la
Ciutadella atapeït de famílies, destaco una de les innombrables activitats
programades que, sota l’enigmàtic nom de Ferroluar, m’ha delectat per partida
doble.
Per una banda l’exposició en sí mateixa. Ferroluar duu el
segell d’un artista i escultor autodidacta que, amb l’únic suport de ferralla
industrial reciclada, ha donat vida a criatures aquàtiques i insectes mecànics d’aspecte
inquietant, però totalment sorprenents. I per l’altra, l’escenari on habiten
les peculiars creacions: a l’interior de l’Umbracle, espectacular reducte
modernista habitualment tancat als ciutadans (com el seu veí Hivernacle).
La recepció d’aquesta singular visita va a càrrec d’una divertida
granota, en remull i de braçada constant, i una formiga metàl·lica gegant, en
continu moviment i interacció amb els assistents gràcies als sensors enquibits
a les seves antenes.
Un cop a l’interior, creuada ja l’enorme dentadura de tauró,
descobreixo els encants d’una estructura enllistonada de fusta i coronada per cinc
arcs que permeten un joc de llums i ombres ideal per a les frondoses plantes
tropicals cultivades. M’impressiona aquest hàbitat centenari, i em meravella el
seu bon estat. Frueixo de cada racó, perquè és un oasi al bell mig de
Barcelona, que em transporta al passat, potser a finals del segle XIX, a les
portes d’una il·lusionant Exposició Universal.
Avui l’Umbracle, no obstant, comparteix protagonisme amb les
originals creacions de ferro animades, d’imaginari retrofuturista...: per aquí
un caragol, per allà un cranc, també un cavallet de mar, un extravagant dofí, un
peix globus, o un banc de meduses entre d’altres...
Encertada simbiosi d’una expressió artística tan excepcional
en un espai tan exclusiu i delicat que, avui, per gentilesa de la patrona de
Barcelona s’ha brindat a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada