DINS L'UMBRACLE DE BARCELONA

Aprofitant la festivitat de la Mercè, en un Parc de la Ciutadella atapeït de famílies, destaco una de les innombrables activitats programades que, sota l’enigmàtic nom de Ferroluar, m’ha delectat per partida doble.

Per una banda l’exposició en sí mateixa. Ferroluar duu el segell d’un artista i escultor autodidacta que, amb l’únic suport de ferralla industrial reciclada, ha donat vida a criatures aquàtiques i insectes mecànics d’aspecte inquietant, però totalment sorprenents. I per l’altra, l’escenari on habiten les peculiars creacions: a l’interior de l’Umbracle, espectacular reducte modernista habitualment tancat als ciutadans (com el seu veí Hivernacle).

La recepció d’aquesta singular visita va a càrrec d’una divertida granota, en remull i de braçada constant, i una formiga metàl·lica gegant, en continu moviment i interacció amb els assistents gràcies als sensors enquibits a les seves antenes.

Un cop a l’interior, creuada ja l’enorme dentadura de tauró, descobreixo els encants d’una estructura enllistonada de fusta i coronada per cinc arcs que permeten un joc de llums i ombres ideal per a les frondoses plantes tropicals cultivades. M’impressiona aquest hàbitat centenari, i em meravella el seu bon estat. Frueixo de cada racó, perquè és un oasi al bell mig de Barcelona, que em transporta al passat, potser a finals del segle XIX, a les portes d’una il·lusionant Exposició Universal.

Avui l’Umbracle, no obstant, comparteix protagonisme amb les originals creacions de ferro animades, d’imaginari retrofuturista...: per aquí un caragol, per allà un cranc, també un cavallet de mar, un extravagant dofí, un peix globus, o un banc de meduses entre d’altres...

Encertada simbiosi d’una expressió artística tan excepcional en un espai tan exclusiu i delicat que, avui, per gentilesa de la patrona de Barcelona s’ha brindat a la ciutat.