L’ambientació i les transicions, novament, són excel·lents. L’atracció de la trepidant expedició arqueològica d’Indiana Jones està tancada per reformes així que no podré reviure vint-i-quatre anys més tard el ferotge looping que amaga... però sí endinsar-me en les coves secretes d’una llacuna amb vegetació exuberant damunt d’un bot a Pirates of the Caribbean, i sorprendre als pirates en plena diversió amb els seus botins.
L’atracció està fantàsticament integrada al restaurant Captain Jack’s (on dinarem dimecres!) i el seu recorregut és visualment excel·lent, amb l’emoció afegida d’uns inesperats salts d’aigua: travessem escenes d’un naufragi i d’una fortalesa literalment saquejada per pirates, enmig d’una despietada batalla cos a cos amb espases. El realisme dels centenars d’autòmats, la música de fons, els efectes sonors, la remor de l’aigua, l’olor a humitat, i la magistral sensació nocturna m’ha captivat totalment.
Wuauh, tantíssims detalls... Com a intrusos convé portar-se bé, no despertéssim l’enfuriment d’un Jack Sparrow àvid d’amenaces i consells: "el problema no és el problema, el problema és la nostra actitud davant del problema".
En aquesta terra màgica trobarem més tresors perduts a l’Adventure Isle, a l’altre costat dels ponts penjats que creuen el riu, entre el laberint de grutes de l’Skull Rock i el galeó del capità Hook. Atraparem les millors panoràmiques d’Adventureland, després d’un munt d’escales i pasareles, des de la cabana suspesa al cim de l’arbre de la familia Robinson.
I encara dins d’Adventureland descobrim l’exotisme de basars, tapissos orientals i elements d’arquitectura àrab, amb evident referència als carrers de la ciutat d’Agrabah, on transcorre la popular història d’Aladdin. Ens encanta la versió animada original del 1992, i ens meravella la recent versió cinematogràfica protagonitzada per l’inigualable Will Smith... per això dilluns dinem al buffet d’Agrabah i aprofitem per a explorar amb atenció Le Passage Enchanté d’Aladdin, al ritme de les populars cançons i efectes sonors de la pel·lícula, resseguint els fantàstics diorames de l’aventura inspirada en Les mil i una Nits...
L’última àrea del Parc Disneyland que ens queda per conèixer és FRONTIERLAND, una rèplica del Far West de Port Aventura però a la francesa, i amb el segell Disney.
Ens envolta el paisatge típic del salvatge Oest americà, perfectament tematitzat, i alguna de les atraccions més populars del Parc. Comencem per Big Thunder Mountain, la sorollosa vagoneta, al més pur estil Stampida, que es submergeix fora de control per sota del llac per a emergir novament enmig d’una illa llegendària... Les explosions dins la caverna són constants, i els carretons procuren trobar la sortida a tota velocitat, dins d’una perillosa mina d’or... L’atracció és divertidíssima, malgrat agitada, vertiginosa i plena de girs pronunciats, i conté PhotoPass (però no hem encertat la càmera). El recorregut és força llarg, així que s’agraeix la inusual durada de l’atracció, propera als quatre minuts. En Martí ho té clar, Big Thunder Mountain és la millor atracció, i està de sort, perquè el servei de FastPass ens permetrà estalviar-nos llargues cues i repetir...
Segons la llegenda, la família propietària de l’explotació minera va desaparèixer en un dels terratrèmols que va assaltar l’illa... i mai ningú ha ocupat la seva fantasmagòrica residència de Phantom Manor... on encara ocorren fets inexplicables i fenòmens paranormals. Sens dubte es tracta d’una atracció icònica, amb una ambientació immillorable, plena d’esperits i fantasmes (n’Arnau, amb un ull i mig tapat, m’ha tingut la mà ben agafadeta tota l’estona). Recordo la macabre sala pre-show al vestíbul, espectres ballant un vals al tenebrós menjador principal, un munt d’holografies esgarrifoses, la música d’un tètric piano on les tecles es belluguen totes soles, ombres inexplicables i esquelets inquiets dins catacumbes entreobertes.
Ben a prop del campament Cheyenne, descobrim les Legends of the Wild West, repartides en un veritable fortí de l'Oest...
Thunder Mesa Riverboat Landing és un relaxant passeig amb vaixell de vapor al voltant del llac de Frontierland, molt oportú quan ens convé carregar piles i recuperar energies... Nosaltres hem assaborit la placidesa d’aquest creuer nostàlgic a bord del Mark Twain, gaudint dels paisatges del Parc i contemplant des d’una nova serena perspectiva les salvatges peripècies del Big Thunder Mountain.
Però la visita a Disneyland París no ha acabat, perquè des de l'any 2002 al Parc Disneyland se li afegeix el Walt Disney Studios, un altre parc annex a l'original dedicat a la indústria de l'entreteniment i tematitzat en les produccions cinematogràfiques. Anem-hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada