3 d’octubre del 2019

DISNEYLAND PARIS (4) - Setembre 2019

Un cop passat el Village, l’onada natural ens duu directes al Parc Disneyland... però no massa lluny a l’esquerra emergeixen dos elements inequívocs, per cert bastant més alts que l’emblemàtic Castell de la Bella Dorment: un fotogènic dipòsit d’aigua amb les característiques orelles de Mickey i la vertiginosa atracció Tower of Terror, de seixanta metres d’alçada.


I és que, sense ànim de competir amb el primogènit Parc Disneyland, des del 2002 creix ben a prop el Walt Disney Studios. Les comparacions són odioses: ni per grandària, ni per carisma i autenticitat, podrien disputar-se l’hegemonia del complex; Disneyland és i será el protagonista indiscutible del guió d’en Walt Disney a París. El parc Studios necessita millorar, madurant i autodefinint-se, malgrat es reivindica amb encert en l’estudi cinematogràfic Studio 1, i en les sub-àrees Ratatouille Land i Toy Story Playland, on per fi es reconeix la màgia de Disney.


La plaça dels germans Lumière, inventors (francesos!) del cinematògraf, és el vestíbul del Front Lot d’Studios, presidit per l’obra clàssica d’animació Fantasia i avantsala de l’edifici Disney Studio 1, que reprodueix un enorme plató en l’època daurada de Hollywood, i alhora acull un munt de botigues i restaurants de menjar ràpid.



Més enllà trobem els escenaris de producció cinematogràfic, el Production Courtyard, a l’empara d’un simpàtic monument a Walt Disney i Mickey. Exactament aquí ens dividim: el menda s’escapa, fastpass en mà, a l’espantosa atracció de caiguda lliure de The Twilight Zone Tower of Terror, mentre la resta es refugia en la placidesa aparent de l’Studio Tram Tour.

L’interior de la Hollywood Tower és terrorífic, en un un circuit previ immersiu que travessa la recepció, la biblioteca i la sala de calderes de l’Hotel... ple de detalls i amb una ambientació exquisida, que explica la misteriosa història de la desaparició dels propietaris (amb l’esgarrifosa sintonia original de fons de la sèrie dels seixanta The Twilight Zone), i ens duu fins a l’ànima diabòlica de l’ascensor de servei on ens traslladem a una dimensió desconeguda. Un cop a dins, asseguts, les portes de l’ascensor s’obriran en alguns pisos per a sorprendre’ns amb una panoràmica del Parc des de les altures i en d’altres amb escenes terrorífiques projectades en els passadissos que descobrim davant nostre.


L’atracció revela els seus malèfics propòsits exhibint als quatre vents cada caiguda lliure dels seus ascensors des de la torre principal de l’Hotel. Martí i Arnau miren de reüll aquesta atrocitat i s’esveren amb els crits continus de les seves víctimes dins l’ascensor; per això, segons m’expliquen, han encertat amb la placidesa del passeig Studio Tram Tour a bord d’un tren que transcorre entre decorats de cine i sorprenents efectes com terratrèmols, exposicions, inundacions... una aventura sorprenent i serena, per a tots els públics.


Passem de llarg del Backlot, on el simulador Armageddon i la muntanya russa Rock’n’Roller Coaster d’Aerosmith estan tancats, i ens centrem a Toon Studio per a esplaiar-nos a gust amb les joies de Ratatouille Land i Toy Story Playland.



L’ambientació a Ratatouille Land és... wuauh... immersos en una ambientació autènticament parisina, bohèmia i encantadora... Decidim llançar-nos a la popular montanya russa Crush’s Coaster, ambientada en la película ‘Finding Nemo’. Hem deixat escapar el Fast Pass i ens toca fer cua de quaranta-cinc minuts!... però, aixxxxx..., quan per fi tenim un peu a l’atracció n’Arnau arrenca a plorar perquè l’espanten els crits i la foscor... i, en aquestes condicions, el controlador de l’atracció (atenent el protocol del Parc) l’obliga a sortir de l’atracció. Martí i jo ens embarquem en solitari en aquesta trepidant aventura sota el mar, arrossegats per les inesperades (i salvatges!) corrents d’aigua. De veritat sorprèn, perquè és molt més moguda i intensa del que semblava… sort que n’Arnau no ha pujat perquè en Martí ha sortit ben pàl·lid, aquí tampoc vol repetir.


Al costat reposa una altra atracció, molt més relaxant: a l’estil Dumbo o Orbitron però sense elefants ni naus espacials, sinó damunt de les simpàtiques catifes màgiques d’Aladdin que giren i giren, amunt i avall...


I novament a l’encantadora ‘Place de Rémy’ trobem una de les atraccions que s’ha fet un lloc al nostre medaller particular: Ratatouille, the adventure. Ens posarem a la pell d’un ratolí (literalment un ‘ratmobile’) que xafardeja famolenc des dels terrats parisencs fins a caure a la cuina del restaurant del Chef Gusteau... on comença una esbojarrada persecució entre fogons, i carretons de cambrers... escapant de cops d’escombra i sabatades, fugint entre les cames dels comensals que sopen al menjador... L’acurada simulació 4D que fa possible l’aventura (atenció a l’esquitx de l’ampolla que es destapa davant nostre) fa que l’experiència sigui molt real i divertida.


No podem, ni volem, dissimular la nostra simpatia i predilecció amb les peripècies existencials de Woody, Buzz i companyia. Toy Story s’ha guanyat la nostra estima, i també un espai preferent i exclusiu al parc Studios: Toy Story Playland. Ni entenem aquest favor (hi ha altres pel·lícules d’èxit amb nul·la representació al Parc), ni per què l’atracció Buzz Lightyear Laserblast de Disneyland Parc no es trasllada a Studios, però ens encanta passejar ben a prop del Buzz gegant, del dinosaure Rex, del clàssic exèrcit de soldats i paracaigudistes... només un oblit imperdonable: Mr.Potato.





Ben a prop conviuen a Studios les atraccions RC Racer (vertiginosa atracció del popular cotxe que malauradament se m’ha escapat del planning), Slinky Dog (nosaltres hem ocupat la vagoneta amb la cua del llarguerut gos molla), i Toy Soldiers Parachute (paracaigues que pugen i baixen repetidament des de vint-i-cinc metres a les ordres del sargent, aquesta també fa panxa... però en Martí insisteix i repetim amb Single Rider!).



Però l’experiència Disneyland és molt més que atraccions... en realitat nosaltres posem molt en valor la qualitat dels espectacles que s’anuncien al programa setmanal (segons temporada), la màgia de les trobades (amb fotos i signatures) amb personatges Disney escampats pel Parc, la magnífica ambientació de cada land, i la meravellosa estètica dels restaurants buffet, de taula o de menjar ràpid. M’entretindré amb tot això en el proper post...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada