28 d’agost del 2021

FLAIXOS D'ESTIU MENORCA 2021


Amb la ressaca d’unes vacances d’estiu moooolt llargues i intenses, encara més saboroses amb un oportú i fabulós teletreball des del carrer Major com a preliminar... ens refugiem novament a Barcelona, escurant les engrunes d’agost, retrobant-nos amb dinàmiques i rutines inevitables... Ara i aquí tot segueix al seu lloc, fidelment, pacient a l’operació tornada a la gran ciutat; però dins del meu cap segueix ressonant la banda sonora d’El Gran Ball de Txarango, tant festiva i alegre, que s'ha convertit en la sintonia de fons perfecte d’aquest estiu a Menorca.

Tants flaixos i records inoblidables... retrocedeixo un mes i mig enrere: som a meitats de juliol, el nostre viatge a Menorca no podia arrencar millor, carregat d’il·lusions i propòsits, continguts encara en l’interior de la confortable cabina del ferri Abel Matutes de Balearia. El compte enrere, dins d’aquest íntim habitacle, es confon i balanceja en dolços somnis damunt del mar...


Tot comença, i sovint acaba, engolits dins del barranc de Binigaus. És com el pati de casa nostra, per on ens encanta deixar-nos dur... tant se val corrent o passejant, ens atrau, m’enamora. Ens rendim gustosament a l’embruix hipnòtic de la immensa Cova dels Coloms... sempre tant sorprenent i excitant, d’olor inconfusible, patrimoni natural excepcional.


Perquè hi ha instants brevíssims que es tornen gegants, quan els vivim intensament... flaixos divertidíssims des del Clot de sa cera... on cada salt des del penya-segat és una crit d’alliberació de tensions i emocions contingudes, de somriures... ben a prop de Santandria es refugia gelosament un inesperat racó cristal·lí, un valor segur per a tota la família... una aventura excitant i molt addictiva.


Captivats en l’encís serè i agradable del ‘pati migjorner’ ens plau rendir-nos als jaciments talaiòtics encaixats entre marges i parets seques... tenim per veí el majestuós talaiot de Binicodrell de Darrera... imponent i solemne, i ens convida a enfilar-nos-hi. Revisem de reüll l’amagatall del nostre tresor i grimpem al seu terrat formidable. Des de dalt, el privilegi d’una panoràmica excepcional i, amb encert, una posta de Sol meravellosa.


S’han reprès, per fi, les curses d’estiu a Menorca. Hem caçat l’estrena de la Lliga popular a Ciutadella; ho celebrem degudament guarnits a la plaça des Born, just davant l’Ajuntament, amb els dorsals que revelen les categories... Repetim a Ferreries, debilitats per la implacable calor que assalta al polígon. Distàncies curtes d’amunt l’asfalt, ritmes frenètics, suculents cantons de formatge semi curat per a tots els corredors...



Aparcament ampli i gratuït, ben a prop d'una platja còmoda i espaiosa, en un entorn preciós... i protegit: Es Grau. Familiar i generosa, de molt poca profunditat, ideal per a un bany ben relaxat i divertit... que a més podrem complementar amb un exquisit passeig pel Camí de Cavalls en direcció a Sa Mesquida o a Favàritx, o encara millor resseguint el traç d’algun dels itineraris senyalitzats que travessen l’exclusiu Parc natural de s’Albufera des Grau... La Zumería encastada dins l’aparcament, després d’un intens matí o tarda de Sol, és el millor epíleg imaginable, un revitalitzant avituallament de sucs de fruita acabats d’esprémer: tant se val un Colorín de taronja, poma i maduixa, o un Sasha de kiwi, mango, meló i lima, o un Bob Esponja de pinya, poma i síndria, o un Tropical de mango, préssec i pinya... tots són saborosíssims, escarxofats a l’ombra dels pins...


Les postes de Sol, tant rutinàries i previsibles, no deixen de meravellar-nos. L’illa de Menorca atresora un grapat de racons de bellesa extraordinària, on cada posta (i cada albada!) són un espectacle únic, magnífic. Molts elogis es mereixen les postes des dels fars de Cavalleria o Punta Nati, enmig d’un paisatge tant abrupte i salvatge... o des de l’extensa platja de Son Bou, per als simpatitzants del sud... però quan els daus et deixen a l’hora oportuna a la casella del Pont d’en Gil, no la deixis escapar, encara que en l’últim instant alguns núvols impertinents t’esguerrin la jugada perfecte... no ho petarem a l’Instagram, però sí haurem viscut i compartit un pla seqüència deliciós, riu-te’n de Gravity o El Resplandor, en l’entorn màgic d’aquest arc capriciós de la Natura.


Hi ha més flaixos, molts més per descomptat, que aniré agrupant en els propers posts... quin luxe reviure’ls des d’on vulgui, recuperar-los a l’instant, quan m’ho reclami l’enyorança...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada