FLAIXOS D'ESTIU MENORCA 2021 (2)

Matí asfixiant de caiac, a la immensa badia de Fornells, en plena onada de calor... Katayac, veí de l’exclusiu Cranc Pelut, ens proveeix rems, bidons, armilles i dos caiacs dobles. Aplicats als consells de l’instructor abandonem el port resseguint el poble, més enllà de la Torre de Fornells, per a fondejar en l’entorn de l’escull de Tirant... i reendinsar-nos novament a la badia per l’altra costa, la que pertany a la desconeguda Mola de Fornells. Atraquem a la preciosa platja de s’Arenalet, d’on escapem quan desembarca un altre grup de caiaquistes per a rendir-nos clarament al racó seré i natural de la micro cala de la Cabra Salada, on descobrim un aflorament d’aigua dolça i freda on (ens diuen) van expressament a beure les cabres... Davant del canvi sobtat del vent i onatge, i el cansament de Martí i Arnau com a auxiliars de bord, avortem l’exploració d’altres cales (cala Roja sembla tant lluny) i el tomb per l’illa de ses Sargantanes. Em sap greu dir-ho, però no hi ha res com el lloguer d’embarcacions a motor...

Si a l’extrem maonès de Menorca governa Binifadet, el flanc ciutadellenc el capitaneja Binitord, de la mà de la segona generació d’apassionats pel vi, amb un celler modest i familiar, molt guardonat, aixecat enmig de quasi deu hectàrees en mesurat creixement d’insignes ceps de vinya. La visita guiada ens permet un passeig entre tancs de fermentació i l’espai subterrani esculpit en antigues pedreres que avui ocupa el selecte celler. El tast de comiat ofereix tres exquisides copes, en fabulosa porxada abocada a les vinyes, de vi rosat, negre i vermut. Una visita exemplar, que demostra que, amb dedicació, esforç, passió i persistència, els somnis es poden fer realitat.

Aix, el Camí de Cavalls... extraordinari patrimoni de Menorca, d’una riquesa històrica, cultural i natural incomparable. Qualsevol excusa i moment és bo per a gaudir-ne... tant se val resseguir-lo pel traços abruptes i escarpats del nord com pels frondosos i suaus trams del sud, corrent o caminant, gaudint-los en família o assaborint-los en solitari... si no fos perquè Martí i Arnau s’han compromès a completar la volta sencera, poc a poc, en un propòsit que va néixer l’estiu passat i que hem deixat en deixat en pausa a cala Morell, a només divuit quilòmetres de l’arrencada... Hem segmentat el camí a consciència i ens hem conjurat a donar-li una bona empenta durant l’hivern, amb ànims i temperatures més benignes. Objectiu: 360º, 185 quilòmetres, estiu 2023!

Ves per on que, en aquesta sinuosa carretera que ens duu d’Es Migjorn a Mercadal, en l’últim sospir a tocar de la general, hem descobert el que actualment acullen els antics quarters militars: el Centre Artesanal de Menorca. Una sorpresa molt agradable, un equipament que testimonia el saber fer dels artesans menorquins: l’exposició temporal a la planta baixa sobre els temps d’emblanquinar precedeix a l’espai divulgatiu d’araders-apicultors-esparters-pastissers-ceramistes-ferrers-modistes-mestres d’aixa-fusters-sabaters de banqueta-joiers-picadors de pedra-formatgers-guarnicioners-paredadors-vinaters del primer pis (el tast de formatges ha estat èpic!). M’ha entusiasmat l’ofici de paredador, on l’artesà relata que ‘el que compta és l’experiència: veure un còdol i al primer cop d’ull saber on s’ha de posar’ fins a l’extrem de saber qui ha fet la feina només per la col·locació dels còdols. En tots els oficis és fonamental el saber, la dedicació i l’estima... ‘no es pot frissar’.

Quatre illots s’emplacen enmig del port de Maó: dos menuts militars en desús, l’illa del Llatzaret (que segueix pendent a la nostra llista: 18 euros per adult!) i la sorprenent Illa del Rei, en honor del rei Alfons III com a conquistador de Menorca el segle XIII, on el centre artístic suís Hauser&Wirth ha desembarcat amb un projecte ambiciós i temptador: aprofitar l’esquelet de l’antic hospital naval per a desplegar una galeria artística gratuïta en l’entorn d’una menuda illa tant preciosa i desapercebuda alhora. Ens perdem pels jardins entre escultures de Miró i Chillida, i les restes d’una basílica paleocristiana, abans d’abocar-nos als murals abstractes de l’artista Mark Bradford. En la pausa de La Cantina, cervesa en mà, esperant la sortida del proper ferry al port de Maó, només lamentem no s’espremi el valor històric i arquitectònic del conjunt de l’antic hospital...

En aquest estiu, encara atents i temorosos als efectes de les noves variants del virus, hem procurat resoldre el nostre particular repertori gastronòmic, que respon a rutines meravelloses: ‘...els mateixos camins, les mateixes petjades: qui va dir que cal escapar de les rutines no és que s’equivoqués de frase, és que es va equivocar de rutines’. Per això insistim gustosament en apostes excel·lents, any rere any, que ens permeten reviure estius de quasi deu anys enrere... sentint-nos orgullosos i agraïts de poder repetir cada capítol amb tanta il·lusió i felicitat... que per molts més estius reincidim plegats a El Mirador de s’Arenal d’en Castell, al Molí des Racó de Mercadal, al Furat de Binibèquer Vell, al Susy de Macarella i a l’inigualable Es Bruc de Sant Tomàs.

L’embruix hipnòtic de Lithica és inqüestionable, per això cada estiu trobem l’ocasió per a deixar-nos seduir pel gran univers laberíntic de marès de les canteres de Menorca. Santa Ponça, tant discreta, solitària i generosa, es mereix un passeig plàcid i silenciós... Lithica, turística i concorreguda, també ens reclama amb el seu paisatge espectacular, immens, que inclou diversos jardins botànics... Ens retrobem amb retalls i escultures impossibles a les parets, espais cúbics sorprenents que en l’actualitat acullen tant el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Menorca com amfiteatres d’acústica impressionant per a concerts d’estiu en escenaris de pedra... com vam comprovar en la fabulosa presentació del disc Metaphora del cantant i compositor Guiem Soldevila, tant mediterrani, tant menorquí...