Ens hi acostem amb cotxe, aprofitant la generositat d’un aparcament en hores baixes de setembre, i travessem a peu el teló de l’entrada, flanquejat per un enorme cartell lluminós: Luna Park! I cap a dins: música, diversió, gresca!
Perseguim en Martí i n’Arnau en una accelerada volta de reconeixement pel parc, en un zig-zag delirant entre les atraccions... un escenari perfecte per al remake francès de Grease, en l’emblemàtica escena de final de curs on Danny Zuko i Sandy retroben l’amor a ritme de You’re the one that I want... d’acord, no hi ha pantalons de cuir ni caçadores d’institut, tampoc gomines ni tupès, però sí una estètica de parc d’estiu juvenil de pel·lícula dels vuitanta i noranta...
Ens impressionen alguns artefactes imponents i diabòlics, encabits entre carrusels, cavallets, trens i altres atraccions infantils. Deixem de banda l’alineació més intractable, un batalló salvatge d’exemplars despietats: Extreme, TripleX, Eclipse i Catapult. Martí i Arnau es refugien en la dimensió més bondadosa de la muntanya russa LeGrandHuit i de les centrifugants tasses giratòries Crazydance.
També han flipat amb les vertiginoses cadiretes TheFlyer, on autèntics kamikaze han caçat acrobàticament la serp PoussPouss de peluix impossible amb la recompensa d’un premi merescudíssim... Ens acomiadem del Luna Park, i de la Lluna decreixent que ens acompanya aquests dies, amb un cotó de sucre (en francès ‘barbe à papa’) de xocolata, un altre de poma, i encara un tercer de maduixa... Molt autèntic: Grease is the word!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada