Amb l’orgull i la confiança d’una edició inaugural excel·lent
(quasi set mesos enrere), una representació cervesera de luxe tornar a plantar
la seva producció a la plaça de l’Ateneu de Begues. Tot i que la majoria
d’expositors repeteixen, per fortuna dels assistents que repetim, hi ha baixes
importants (com la d’Ales Agullons, suposo totalment bolcats amb la imminent
Mostra medionenca) fantàsticament reemplaçades per autèntics referents i alguna
promesa emergent.
A quarts de dotze del matí l’escassa concurrència s’apropa desorientada,
i amb certa timidesa, a la carpa de venda de gots (serigrafiats per a
l’ocasió). Paguem, que és de justícia, els dos eurets de rigor (i segueix
augmentant la cristalleria cervesera...) alhora que participem en el sorteig
d’un nodrit i suculent lot de cerveses artesanes (òbviament, no seré
l’afortunat...).
Ens estrenem amb qui, sens dubte, és la sorpresa de la Fira:
els eivissencs Ibosim. Farts que els ho demanin, tenen l’etimologia del nom
molt apresa: Ibosim, o ciutat del Déu Bes, déu del bon humor, la diversió i la
sort... és com batejaren els cartaginesos l’illa d’Eivissa.
Han solcat el Mediterrani per atracar a la península amb tota
la mercaderia líquida. En ampolla, dues conegudes (recentment descobertes de la
mà dels coautors blanencs de Popaire): Wakatu i Garrova Porter. I en barril, a
escollir: Ibiza Summer Ale o Posidònia Golden Ale, dues apostes força lleugeres
i refrescants.
Em decideixo per la primera, estrenant barril (això hauria
de ser consumició gratuïta, no?) i reconeixement cerveser. Malgrat no
trobar-nos a la idíl·lica cala Ses Salines, aquesta escalfor dominical escau
perfectament amb la Summer Ale: aromàtica i tropical.
I, en plena degustació, aparició estel·lar de l’Àlex, amb
qui no hem pogut quedar a Castelldefels i ens hem acabat citant directament a
Begues. Al primer glop s’alia incondicionalment amb la Lluïsa, enfortint el
sector crític anti cerveses amargants. Aix, amb l’església (vull dir els 52
IBUs de llúpol) hem topat!
Davant l’evident discordança de gustos els suggereixo que es
comprin un altre got i, davant l’acampada cervesera existent, els empenyo cap a
l’infal·lible fortí de Reptilian. La generosa mostra en tirador inclou la
tremenda Ibuprofano (amargor en el seu màxim exponent..., descartada!), Shakti
(inspirada en la deessa hindú, però encara massa seca i amargant...) i la
Solstici d’Hivern (uhm, aquesta, aquesta...).
Ara l’han encertada. L’estil triple d’aquesta cervesa
d’hivern aromatitzada amb canyella l’acosta clarament a l’essència belga i al
seu seu marcat retrogust dolç. Em permeto un esment al divertiment que han
creat conjuntament Reptilian, As Cervesa Artesana i Espina de Ferro (sí, els
homebrewers també s’avorreixen...): la Jelou Mai Neim Is Bárcenas és una doble
IPA amb una etiqueta i descripció que prefereixo no comentar...
Una llarga taula (amb plats de patates fregides, ai
Martí...) coberta per una oportuna carpa ens permet distensió i xerrameca...
mentre l’Arnau engoleix el seu dinar amb la diligència habitual i un original concert
en directe de percussió ceràmica amb càntirs amenitza una assistència en
augment.
Els abandono discretament, ara que estan engrescats en
converses existencials, per abordar l’estand dels Mataró Beer. En ampolla (i
també ben fresqueta) la primogènita Blat Witbier, que vaig tastar el maig de
l’any passat, a la debutant Festa de la Cervesa Artesana del Guinardó. En només
un any, la producció santpolenca ha consolidat l’aposta iniciàtica i ha afegit
tres interessantíssimes varietats: una IPA, una Bitter i, la més recent
(presentada al BBF2014) una Baltic Porter. I és clar, trio aquesta darrera...,
no puc deixar escapar una delícia d’aquest calibre: negra i molt complexa,
contundent (8º) i madurada amb panses... sorprenent i deliciosa!
L’altre front que m’acompanya, decebut de la meva tria, opta
per un camí segur, descobert per la Lluïsa al Catalluna amb simultaneïtat a la recent
catastròfica i funesta tanda de penals de final de champions... Em refereixo a
l’Espiga Blonde, una cervesa rossa bastant cítrica i refrescant, d’aroma molt
intens... El plaer de la qualitat o, com diu l’etiqueta: ‘elixir vitae’.
El meu torn. A una banda del ring, els Zulogaarden, de qui m’encanten
la seves radicals inspiracions, i a l’altra La Font del Diable, amb el seu
repertori més preuat. El dilema és fàcil de resoldre perquè els Zulo’s pateixen
una avaria amb el tirador que els impedeix servir cervesa... (això és mala
sort!). Per tant, canvio de riba i m’atanso als vilanovins per tal de revisar
el gènere... i, bingo!, aquesta James brown ale és exactament el que em demana
el cos. Atenció perquè l’escuma és tan densa i cremosa que per a emplenar el
got s’ajuda amb una gerra amb cervesa reposada... L’estampa és simplement al·lucinant...
i el gust clarament amarg, i amb notes torrefactes inconfusibles, de cafè i
cacau, em deixen sense paraules...
Tanquem el carrousel d’enguany amb una altra de les
incorporacions d’aquesta edició, els Espina de Ferro. Han vingut des de l’Anoia
i es declaren uns apassionats del poble de Vallespinosa, font d’inspiració i
sabor de les seves cerveses. Vam tenir el plaer de tastar la seva Dead Monk d’abadia
el passat novembre en el deslluït Beerlook KGB... i avui ens retrobem disposats
a provar la Delirium, una IPA que, tot i el seu punt d’amargor, enamora a la
Lluïsa... potser pel seu acompanyament afruitat... El menda es reserva una porter
Black Potion per a una futura ocasió... que, confio, no trigarà a arribar!
Punt i final. En l’apartat d’una plaça serena i delicada,
contigua a la plaça de l’Ateneu, ens lliurem a patxanga futbolera (procurant la
integritat de parterres i resta de mobiliari urbà..., no fos cas que
apareguessin els municipals...), vigilant de reüll i certa temença la
generositat d’uns núvols que amenacen tempesta primaveral... Comiat, petonets i
abraçades; una Fira immillorable, enguany, en la millor companyia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada