'TRAPPISTEJANT'

Fa poquets dies van arribar a casa nostra, amb total discreció i elegància (no esperàvem menys...), dues cerveses trapenses disposades a lliurar-se a la nostra voluntat. Convé recalcar que el selecte i reduït club trapense aglutina exclusivament les cerveses fabricades pels propis monjos dins dels murs dels monestirs cistercencs, seguint els criteris de l’estricta vigilància de la norma de la congregació (garantits pel logotip d’Authentic Trappist Product, ATP, a l’etiqueta).

ORVAL

La vida monàstica al monestir cistercenc de Notre-Dame d’Orval inclou (a banda de l’oració) l’elaboració i comercialització d’un únic tipus de cervesa, presentada en una original i estilitzada ampolla (a mi em recorda una bitlla...), i una discreta etiqueta (amb l’inequívoc símbol ATP...).

Segons diu la llegenda, certa comtessa de la regió va perdre l’anell nupcial dins d’una font natural i, miraculosament, el va recuperar de la boca d’una truita que aparegué a l’instant a la superfície. La comtessa, com a mostra d’agraïment, anomenà aquella vall com la Vall d’Or (al revés Orval...) i, sense saber-ho, inspirà l’etiquetatge de la famosa cervesera (que encara, asseguren, conserva la llegendària font...).

Servim el beuratge al seu got corresponent, que vam espoliar de terres belgues. Es tracta d’una pale ale de color mel, de baixa graduació (6,2%) i escuma cremosa, intensament amargant i aromatitzada amb espècies. Tot i gaudir de la benedicció absoluta de la comunitat cervesera, i sense ànim de treure-li mèrits, hem detectat una acidesa inoportuna i un final excessivament sec..., que no ha suposat una màcula sinó un gust inesperat...

WESTMALLE DUBBEL

L’altra joia trapense prové de l’Abadia de Nostra Senyora del Sagrat Cor, molt propera a la ciutat d’Amberes. En aquest cas, els monjos reparteixen els seus esforços i saviesa en dues varietats: la Dubbel i la Tripel.

La que ens ocupa, la Dubbel (7%), és una cervesa d’alta fermentació que aboquem en un altre got de calze (encara que d’un cosí germà trapense que li cedeix els honors). El seu color fosc, torrat, és espectacular; com la seva espessa capa d’escuma...

En boca es perceben fantàstiques notes dolces amb malts torrefactes. No és tan potent com la parenta triple (9,5%), ni tan aromàtica, però igualment excel·lent.

Confio seguir amb la cata domèstica d’altres delícies trapenses, properament...