cinc cèntims: 41è CROS POPULAR DE SANTS

El Cros Popular de Sants no és només una altra cursa que resisteix damunt l’asfalt de Barcelona, sinó una de les curses populars de barri més autèntiques i amb més compromís per part del propi veïnatge. Poca broma: quaranta-una edicions acrediten una de les cites més tradicionals i consolidades de Barcelona. Ens encanta el Cros de Sants, perquè defuig estridències i pirotècnia publicitària, i s’entreté gustosament amb els detalls, amb la identitat i orgull pel barri i amb el bon tracte al corredor.

Enguany hem apostat exclusivament per les proves infantils. En Martí s’enfronta novament a la milla de La Centpeus, reservada als joves fins a catorze anys, mentre que l’Arnau repetirà El Petit Cros de sis-cents metres.

La Centpeus pren la iniciativa amb prop de cent corredors arrencant veloçment cap a la carretera de Sants fins al carrer d’Arizala, per a remuntar fins a l’avinguda Madrid i resoldre un baixa-puja final per la rambla Brasil.

Martí, només tres consells:

- convé extremar les precaucions en la sortida: l'agitació i l'ansietat dels més de cent nens i nenes pot ser un còctel perfecte per a ensopegar i prendre mal.

- la Centpeus no és cap tonteria, són 1.600 metres: és fonamental reservar i anar regulant el ritme de cursa... s'ha de córrer amb les cames i amb el cap.

- la cursa és una competició amb la resta de corredors i també amb un mateix, però no hi ha gust ni passió per córrer si no es gaudeix: guanyar és creuar la meta somrient.

Estem molt orgullosos del Martí, quan ja acumula força curses infantils en els darrers anys, quan ens mostra d'una forma tant clara i intensa els valors de l'esport: il·lusió, humilitat, constància, esforç, generositat, entusiasme. La victòria està en la felicitat dels seus ulls! Ets un veritable campió!

L'Arnau, molt més novell i inexpert que el seu germà, s'enfronta als sis-cents metres del Petit Cros: arrencarà també de l'inflable de la rambla Brasil i, en arribar a la carretera de Sants, tornarà a pujar pel passeig central fins a la línia de meta.

Aquest serà l'últim any de n'Arnau en aquesta categoria abans de fer el salt a la milla del Centpeus. Per això, essent un dels més veterans del Petit Cros, la cursa ja se li ha fet una mica curta... malgrat l'esforç i els esbufecs finals. Aquesta menuda generació ja reclama nous reptes i mira de reüll als germans que afronten distàncies més llargues: l'Arnau, un altre súper-campió! Veurem quin serà el recorregut d'aquestes dues joves promeses en els propers anys (em permeto un somni: compartir una cursa amb ells, parar l'orella als seus consells i que em facin de llebres avantatjades).

Tots ells, des del primer fins a l'últim, s'han guanyat els aplaudiments i l'ovació dels espectadors, una medalla, i un merescut esmorzar de coca de sucre amb xocolata; mentre els acompanyants acompanyem l'avituallament amb un cafè...

Complementem el matí amb una escapada al Museu Miró, just darrera del teatre Grec de Montjuic, aprofitant l'oportunitat de la festa anual Barcelona Dibuixa, que promou tallers gratuïts relacionats amb la creativitat i les possibilitats que ofereixen un llapis i un paper.

Hem aprofitat per a donar un tomb pel fons d'art modern i la col·lecció de Joan Miró. Les seves obres, abstractes i surrealistes, han cridat l'atenció de Martí i Arnau... per això hem gaudit molt de la visita i hem après un munt d'influències i obsessions d'aquest artista revolucionari.

Hem al·lucinat amb els seus enormes acrílics blancs damunt de teles, que pretenen il·lustrar amb una única línia l’origen de la creació (‘conquerir la llibertat és conquerir la senzillesa’), i amb els tríptics monumentals que simplement incorporen una taca que ens permet intuir una forma o un punt difús com a element de rellevància que ressona dins la trama (‘el més mínim soroll, en el silenci, esdevé enorme’), i amb els olis damunt tela plens d’empremtes de mans i gargots que remeten a la infantesa, i amb les lletres disperses pels quadres que evoquen constel·lacions de sons (‘buscant el soroll que s’amaga en el silenci’), i també amb la presencia d’objectes i altres matèries antipictòriques com a negació de l’art o antipintura. La inquietud d’Aquest Miró, tant inconformista i rebel, confesso m’ha deixat ben fascinat.

L’exposició ens té captivats... més encara quan pel pati i el jardí descobrim altres creacions escultòriques... amb l’estridència dels colors intensos blau, vermell i groc... amb contínues referències a la lluna, el Sol, les estrelles i les dones... perquè en Joan Miró fou pintor, però també escultor, gravador i ceramista.

Em permeto exemplificar tanta complexitat creativa i expressiva amb una obra que (m’ho he ben anotat...) duu per títol: ‘L’ala de l’alosa aureolada pel blau d’or arriba al cor de la rosella abaltida damunt la plana ornada de diamants’. Miró definitivament excedeix els límits del surrealisme...

Escapem d’aquest fantàstic univers mironià passeig de Santa Madrona avall, fins a l’antic pavelló d’Arts Gràfiques de l’Exposició Universal de 1929, que ara acull el Museu d’Arqueologia de Catalunya, adherit també enguany al certamen Barcelona Dibuixa. Martí i Arnau s’han bolcat en el taller de pintura d’un mural gegantí, perfilant un simi avantpassat probablement preocupat pels estralls d’una evolució deficient...

La posterior visita a l’exposició permanent ens passeja entre objectes i documents arqueològics prehistòrics, restes d’assentaments fenicis i grecs, i un munt de peces de civilitzacions ibèriques, romàniques i visigòtiques. Hem topat amb la sala que mostra la prehistòria a les illes de Mallorca i Menorca, amb peces de bronze provinents de la popular naveta dels Tudons i que ratifiquen la importància de les illes com a nucli comercial. Totes les cultures establertes a Catalunya i en l’arc ibèric i del Mediterrani estan representades i, en cada salt cronològic, perseguim les ulleres de realitat virtual que ens expliquen i ens mostren amb un efecte sorprenent 3D un vídeo divulgatiu de cada cultura.

I encara estirem una mica més l’oportunitat del Barcelona Dibuixa endinsant-nos a la plaça de Margarida Xirgu, a l’altre costat del carrer de Lleida, triant l’edifici noucentista del Mercat de les Flors per davant del Teatre Lliure de Montjuic i l’Institut del Teatre (ni el matí ni nosaltres ja donem per a més...). Al vestíbul d’aquest espai de dansa contemporània Martí i Arnau experimenten amb textures i sorrals, i desenvolupen la imaginació amb jocs de llums i ombres.