El Cros Popular del barri
de Sants, amb trenta-set edicions a les espatlles, ja és tot un veterà a la
ciutat de Barcelona, i s’enorgulleix merescudament de l'admiració i el bon reconeixement per part de l’exigent comunitat runner. Ha sabut moure’s, sense sobrepassar-ne els límits,
a reguard de les curses més dessaborides, llampants i multitudinàries que
proliferen per Barcelona, per a mantenir-se fidel i agraït a la implicació i generositat associativa, veïnal i comercial. Tants detalls ho corroboren, que el millor és posar una creu al calendari i reservar-se la data; malgrat el ball de dates any rera any, dins l'octubre o el novembre, amb l'ànim d'evadir altres curses coincidents i evitar inoportuns ruixats o plugims que, com anys anteriors, desllueixin la cita.
Fruït del seu caràcter popular, el Cros de deu quilòmetres es complementa amb el Petit Cros (sis-cents metres per a nens i nenes de zero a sis anys), la Centpeus (la milla per a corredors de fins a catorze anys) i el Cros Especial (modalitats especials, amb versió curta i llarga, per a corredors amb discapacitats psíquiques).
La vessant més social i col·laborativa s'evidencia amb El Cros Solidari, desviant enguany part dels beneficis a la lluita contra malalties infeccioses a través de la Fundació Vicenç Vives (o al grup de Cáritas de la Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, en anteriors edicions).
El recorregut del Cros no és gens malèfic, tot i l'abundància de falsos plans i revolts tancats, i té el gust i atreviment d'endinsar-se en l'essència del barri de Sants, resseguint deliciosos carrerets menuts com Melcior de Palau, Joan Güell, o Alcolea, tant anomenats a finals d'agost i tant inexplorats la resta de l'any.
Arribar-hi amb cotxe, i amb prou temps d'antel·lació, ens permet examinar part del recorregut pel carrer de Sants. S'hi respira bon ambient i una molesta humitat que potser ens passarà factura.
El Petit Cros, al so de la botzina, ofereix l'arrencada als més
menuts. S’amunteguen, darrera l’arc de sortida, la nombrosa canalla i un munt
de pares i mares (com la Lluïsa i jo) que estirarem del coratge i la convicció
necessària per a completar la proesa. Si el tram de la rambla de Brasil fins a
la carretera de Sants se'ls fa llarg, la pujada pel centre de la rambla fins a
l'arribada serà eterna; sobretot pels qui no han sabut contenir la velocitat en
la sortida en baixada ... , com en Martí. L’Arnau no ha paït bé l’excitació de
la marabunta, ni l’esvalot que genera la
cursa, i se li ha encomanat la tensió i els nervis de l’ambient...
A continuació és el torn dels nens grans, com diu en Martí. Ara, alliberat de l’estrès del Petit Cros, presumeix davant dels gegants de Sants, exhibint-los la medalla i advertint-los del recorregut de la cursa Centpeus.
A l’àmplia zona d’avituallaments, distenció i trobada que permet la rambla de Brasil, tinc el gust de compartir experiències i sensacions amb en Sergi, víctima privilegiada de la imminent 51a edició de la Behovia-San Sebastián. Un altre campió, en molts sentits, amb qui em queden per compartir tants altres reptes: com (per ordre) la Cursa de l’Amistat del proper diumenge...
La Lluïsa també s’ha lluït, amb un meritori temps final de 54’22’’. Ha vingut carregada de taronges, coca i xocolata desfeta. El popular Mercat de Sants, diuen, ha proveït per la causa amb generositat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada