27 d’octubre de 2015

37 CROS POPULAR DE SANTS - 25/10/2015 - sc.

El Cros Popular del barri de Sants, amb trenta-set edicions a les espatlles, ja és tot un veterà a la ciutat de Barcelona, i s’enorgulleix merescudament de l'admiració i el bon reconeixement per part de l’exigent comunitat runner. Ha sabut moure’s, sense sobrepassar-ne els límits, a reguard de les curses més dessaborides, llampants i multitudinàries que proliferen per Barcelona, per a mantenir-se fidel i agraït a la implicació i generositat associativa, veïnal i comercial. Tants detalls ho corroboren, que el millor és posar una creu al calendari i reservar-se la data; malgrat el ball de dates any rera any, dins l'octubre o el novembre, amb l'ànim d'evadir altres curses coincidents i evitar inoportuns ruixats o plugims que, com anys anteriors, desllueixin la cita.


Fruït del seu caràcter popular, el Cros de deu quilòmetres es complementa amb el Petit Cros (sis-cents metres per a nens i nenes de zero a sis anys), la Centpeus (la milla per a corredors de fins a catorze anys) i el Cros Especial (modalitats especials, amb versió curta i llarga, per a corredors amb discapacitats psíquiques).



La vessant més social i col·laborativa s'evidencia amb El Cros Solidari, desviant enguany part dels beneficis a la lluita contra malalties infeccioses a través de la Fundació Vicenç Vives (o al grup de Cáritas de la Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors, en anteriors edicions).



El recorregut del Cros no és gens malèfic, tot i l'abundància de falsos plans i revolts tancats, i té el gust i atreviment d'endinsar-se en l'essència del barri de Sants, resseguint deliciosos carrerets menuts com Melcior de Palau, Joan Güell, o Alcolea, tant anomenats a finals d'agost i tant inexplorats la resta de l'any.

Arribar-hi amb cotxe, i amb prou temps d'antel·lació, ens permet examinar part del recorregut pel carrer de Sants. S'hi respira bon ambient i una molesta humitat que potser ens passarà factura.


No hi ha arc inflable, catxis..., però sí cartell d'arribada i cronòmetre (encara a zero òbviament). Les fotos, amb els menuts corredors a punt, són de rigor. Ells, avui, són els autèntics protagonistes.



S'afegeixen a la festa el gegant Xava, com a representant de la valuosa indústria textil del barri, i el gegantet Pol, amb el berenar a la mà dreta i el colom a l'esquerra. No han dubtat, ni l'un ni l'altre, en abandonar les Cotxeres i plantar-se a la recta de sortida en qualitat d'espectadors de luxe. En Martí, com a delegat geganter, s’amaga sota la bata d’en Pol...



El Petit Cros, al so de la botzina, ofereix l'arrencada als més menuts. S’amunteguen, darrera l’arc de sortida, la nombrosa canalla i un munt de pares i mares (com la Lluïsa i jo) que estirarem del coratge i la convicció necessària per a completar la proesa. Si el tram de la rambla de Brasil fins a la carretera de Sants se'ls fa llarg, la pujada pel centre de la rambla fins a l'arribada serà eterna; sobretot pels qui no han sabut contenir la velocitat en la sortida en baixada ... , com en Martí. L’Arnau no ha paït bé l’excitació de la  marabunta, ni l’esvalot que genera la cursa, i se li ha encomanat la tensió i els nervis de l’ambient...







I, és clar, als campions els correspon una medalla: l’esforç i el sacrifici s’ho mereix. Quina recompensa millor podrien tenir aquests menuts corredors? Han gaudit de la glòria i ànims de pares, mares i resta d’espectadors i, creuada la meta, es pengen la medalla al coll. L’orgull i la satisfacció, mirant-los la cara, és màxima!




A continuació és el torn dels nens grans, com diu en Martí. Ara, alliberat de l’estrès del Petit Cros, presumeix davant dels gegants de Sants, exhibint-los la medalla i advertint-los del recorregut de la cursa Centpeus.



El següent salt en el temps es correspon als deu quilòmetres del Cros de Sants, on participa la mama. No hi ha fotos que ho il·lustrin perquè l’àvia (i la càmera que ella sosté) s’ha dedicat a asserenar l’excitació acumulada per Martí i Arnau en aquest llarg parèntesi postcursa infantil. Puc garantir, no obstant, que esperaven a la mama i al papa molt a prop de la línia l’arribada.


A l’àmplia zona d’avituallaments, distenció i trobada que permet la rambla de Brasil, tinc el gust de compartir experiències i sensacions amb en Sergi, víctima privilegiada de la imminent 51a edició de la Behovia-San Sebastián. Un altre campió, en molts sentits, amb qui em queden per compartir tants altres reptes: com (per ordre) la Cursa de l’Amistat del proper diumenge... 




La Lluïsa també s’ha lluït, amb un meritori temps final de 54’22’’. Ha vingut carregada de taronges, coca i xocolata desfeta. El popular Mercat de Sants, diuen, ha proveït per la causa amb generositat...



Però encara ens donarem un últim homenatge. L’afició per córrer no desmereix l’afició pels bons esmorzars...: entrepans, cafès i pastes diverses es reparteixen damunt la taula, i acomiaden aquest esplèndid matinal runner.



Enllaç a edicions anteriors del Cros de Sants:

2014: 36è CROS POPULAR DE SANTS - 30/11/14 - sc.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada