ELS PREFERITS DE LA TELE

Tenim en Martí ben entretingut. Bé, no sempre... però sí quan apareixen per la tele alguns dels seus amiguets preferits. Deu tenir bon gust o, si més no, el mateix que jo, perquè de veritat que jo també em puc quedar enganxat amb facilitat a aquests dibuixos animats. Quedi clar que els dibuixos de la meva generació no els canvio per res del que he vist fins ara; dalt de tot, en un pedestal, hi tinc Els Barrufets, 'Tom & Jerry', 'Dartacán y los tres mosqueperros', 'Willy Fog' o 'Érase una vez...'. Potser algun dia tindran una oportunitat en reposició remasteritzada en l'apartat de clàssics al Super 3...

En Martí, de moment ho té bastant clar i definit. La primera posició és indiscutible i la reservem a en MIC:

Aquest nino de llana protagonitza uns gags molt breus juntament al seu amic Cincsegons. Als meus ulls tot és bastant surrealista però amb els més petits funciona i desperta passions (espero que el parlar 'xava' d'en MIC no hi tingui massa a veure). En realitat no són dibuixos sinó marionetes i objectes reals que es belluguen... diguem-ne... rudimentàriament (si els coneixeu ja sabeu a què em refereixo). Però ara no toca criticar sinó reconéixer el seu evident poder captivador entre els més menuts; i d'això no hi ha dubte.

El repàs als 'preferits' d'en Martí segueix amb una desfilada heterogènia d'animals fets amb retalls de drap (Els cap de Drap), d'un xaiet entremeliat que comparteix escoleta d'infants amb altres animals de... plastilina! (Timmy Time), les reconegudes i aventureres bessones creades per Roser Capdevila (Les Tres bessones), un manobre capaç de resoldre qualsevol repte al més pur estil 'bricomanía' (Bob en manetes) i, encara afegeixo, els tres pollets de cap quadrat que es despedeixen en cada episodi amb la divertida versió infantil de la Marxa Radetzky (Chiro):

Les tres bessones

 

Els Cap de Drap

 

Timmy Time

Chiro

Si en Martí s’apoderés del comandament de la tele (cosa que ja fa encara que sigui per menjar-se’l, literalment) i fes un poquet de zapping, abans s’aturaria en algun d’aquests dibuixos animats que davant d’un reportatge del programa 30 minuts (excepte que la somnífera veu del pretèrit i impertorbable Joan Salvat l’hipnotitzés...).

Bob en manetes

Per tant, aquestes preferències s’ajusten a un patró que respon, a grans trets, a imatges i colors vius i intensos, animacions senzilles, diàlegs escassos (o nuls), efectes sonors ocurrents i sintonies divertides amb melodies enganxadisses. Tot plegat, una fórmula que estan exprimint amb encert els programadors dels espais del Club Super3, en antena des del 1991, i a qui desitjo ‘anys i anys, per molts anys...’; tenen garantida tant la il·lusió del ‘menuts súpers’ com la gratitud dels qui, malauradament, ja no ho som...