19 de febrer de 2018

'JUNGLE WHERE DREAMS ARE MADE OF'

No travesso l'oceà Atlàntic cada dia... ni cada setmana... només quan em caso. Un dia com divendres passat, exactament vuit anys enrere, l'aerolínia Delta Air Lines ens acosta al somni americà... El setze de febrer de 2010, després de nou hores de vol des del Prat de Llobregat, aterrem a l'aeroport internacional de John F. Kennedy, per a fer realitat el desig de visitar New York, la ciutat més icònica del món!


He repassat tantíssimes vegades l'extensa galeria fotogràfica del viatge que podria encara repassar l'extraordinari periple de dotze dies de memòria... i permetre'm una aturada tècnica a la nostra habitació cantonera del pis quinzè del magnífic Hotel Belvedere, al 48th St. amb la 8th Ave., en plena Midtown Manhattan, a dues passes del Theatre District i del centre neuràlgic de Times Square!





La ciutat dels gratacels, literalment, ens devora i hipnotitza... ens imposa i empeny a tòpics inevitables, i ens delata com a turistes novells, sempre esglaiats, sorpresos, meravellats... no donem a l'abast...


Manhattan ens ha preparat una escenografia gèlida, amb nevades intermitents i intenses... d'aquelles que quan cauen a Barcelona es recorden per anys i generacions perquè ho paralitzen tot... La ciutat de New York, en canvi, no s'altera ni es despentina: s'amuntega la neu pels racons i endavant amb l'espectacle ('the show must go on'). El menda fins es va dedicar una 'exhibició' de patinatge a la clàssica i concorreguda pista de gel The Rink de la plaça principal del Rockefeller Center!






Sempre amb el cap aixecat, amb les mirades perdudes al cel, on es perden els gratacels... encaixats entre avingudes que no descansen ni dormen mai... recordo nítidament la sintonia permanent (vint-i-quatre hores al dia!) de sirenes de policies i bombers.



I no t'ho acabes mai, per dies que hi facis... només les més de tres-centes hectàrees (més que el Vaticà o l'estat de Mònaco) del Central Park es mereixen un parell de dies... ple de detalls emblemàtics, espais d'interés... a més de plató cinematogràfic de llegenda... incomparable!




Mai oblidaré, per anys que passin... el nostre viatge de quinze minuts en helicòpter sobrevolant Manhattan (quasi suspenem la reserva a causa del mal temps). Va ser una experiència que, malgrat els dolorosos 155 dòlars per persona, no té preu! Vam aixecar-nos des del moll sis del Down Town Heliport per a passejar per damunt de l'Estàtua de la Llibertat, la Zona Zero, el Districte Financer, Central Park, i els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg... Indescriptible!


New York té mil postals espectaculars, mil moments inoblidables, mil instants incomparables... dins d'un marc exclusiu. Estampes inesborrables: el trajecte en ferry a Staten Island per a saludar la icònica Estàtua de la Llibertat, o tocar el cel des de la planta setanta del Top of the Rock del Rockefeller Center o des de l'imprescindible mirador panoràmic de la planta vuitanta-sis de l'Empire State Building...




Milers de flaixos i records entre somnis... com el del pont de Brooklyn, contemplat des de tots els angles, i traspassat (potser uns deu minuts en cada traspàs...) diverses vegades, de dia i de nit!, vigilant mai envair el carril bici!





Ara ho sé, perquè des del set de desembre d'aquell llunyà 2010 ho gaudim i patim alhora... els viatges es classifiquen en dos: amb nens, i sense; res a veure... i la nostra aventura per New York va suposar un autèntic punt d'inflexió. Que volem contemplar l'insòlit Campbell's Soup Cans d'Andy Warhol al reconegut MoMA, doncs hi anem; que amb l'entusiasme del musical Mamma Mia al Winter Garden Theatre de Broadway no en tenim prou, doncs repetim al New Amsterdam Theatre amb Mary Poppins; que ens crida l'atenció un concert íntim de jazz al prestigiós Iridium Jazz Club, hi assistim sense dubtar!





Però no tot s'acaba a l'illa de Manhattan...




Enllaç a:








16 de febrer de 2018

28a MITJA MARATÓ DE BARCELONA - 11/02/18 - 1h32'12''

Sensacional vint-i-vuitena edició de la Mitja Marató de Barcelona (un cop oblides el preu d'inscripció...). El passeig de Pujades i de Lluís Companys es tornen a vestir de gala per a rebre més de setze mil inscrits, sota un cel ben blau i una temperatura (tot i freda) immillorable per a córrer!



Encara congelat, dins del calaix lliure d’auto assignació, certifico l’alta densitat d’estrangers (uns 5000 en total) i el sorprenent 30% de participació femenina. M’encomano al caràcter d’escalfament festiu pre-Marató (només queden quatre setmanes), en unes condicions i recorregut similars, prenent precaucions i mesurant ritmes. La consigna ultra conservadora, en estratègia prevista de menys a més, m’acompanya en el malaurat embut inicial pel passeig de Colom, la incòmode temuda avinguda del Paral·lel, i bona part de la Gran Via (que avui ens concedeix l’amplada dels cinc carrils centrals).


Cap al quilòmetre sis he canviat el ritme i he abandonat el cronòmetre per a sotmetre’m només al risc de les (bones) sensacions en cursa. El circuit és molt previsible, planíssim, molt dòcil i lleuger... perfecte per a volar i assaltar marques personals en mitja distància. L’anada i vinguda per l’avinguda Diagonal és un assaig immillorable de cara a la Marató, com el tram pel passeig del Litoral..., a més fa estona que ens conforta un Sol molt agradable.


I per acabar, llarga ascensió pel carrer de Marina i recta final pel passeig de Pujades... fins a creuar la meta en 1h32'12''. La valoració global és satisfactòria, m’he dosificat d’inici per a arribat sencer i amb bones sensacions... només lamento la desolació (i grisor industrial) del tram intermedi per Poblenou, l’escassa animació que ens ha acompanyat, i l’aposta de mínims de la bossa del corredor i de l’avituallament final (llarga vida a la fira del corredor sota la cúpula de Las Arenas, privilegiat mirador des d'on anticipar emocions de la imminent Marató i des d'on contemplar el gruix de neu acumulat al Montseny!).



Avui l’etíop Mule Wasihun s’ha lluït amb un flamant rècord de la prova... com jo he concedit a les cames un entrenament de luxe, i al coll una nova medalla per a la col·lecció...

7 de febrer de 2018

32a MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS - 4/02/18 - 1h30'34''

Granollers, una de les cites més populars i mediàtiques de Catalunya: idil·li perpetu per a una llarga i fidel legió de repetidors, i Major immillorable per als debutants de la mitja distància en asfalt (tant de bo poguéssim alguns tirar enrere uns quants anys per a reviure l’estrena...).


Per a completar el meu particular pòquer d’assistències, després de la pausa –justificada- del 2017, em reenganxo novament a la ‘incomparable-festiva-gèlida’ Mitja de Granollers, incorporant-me en ritual de processó inconfusible cap al Palau d’Esports de la ciutat. En aquest exclusiu pavelló olímpic, que ens refugia d’una glacial intempèrie, es concentren els principals serveis als corredors...


En aquest horari tant desacostumat (pràcticament damunt l’hora del vermut) arrenquem impacients d’espolsar-nos el fred i d’escalfar les cames en aquests primers compassos d’ascens cap a Llerona, i després a La Garriga!, sempre acompanyats per una fantàstica i incansable grada d’animació! Distingeixo a la distància, passada la rotonda del quilòmetre vuit, el grupet de kenyans que es disputen la victòria final, llençats ja al segon tram de la cursa mentre la resta encara esbufeguem de camí a la plaça de l’Església de La Garriga.


El sorollós cordó d’aficionats, que resisteix impassible a l’amenaça de pluja, ressegueix el descens de retorn a Granollers. Haurem de contenir el ritme i l’eufòria en aquesta llarguíssima recta d’arribada a meta. Ho donem tot en l’esprint final, enmig d’un ambient espectacular, ben somrients i satisfets malgrat no rebaixar l’hora i mitja de cursa.



Voltem de nou el pavelló per a delectar-nos amb l’avituallament final, i per a retrobar-nos amb amics i coneguts damunt mateix de la pista central del combatiu equip d’handbol de la ciutat, on compartim estiraments i sensacions. Al carrer, mentrestant, comença a ploure de valent...