23 de novembre de 2018

CURSA DE L'AMISTAT 2018

Benvinguda, un any més, la cita amb la incomparable-extraordinària-inigualable Cursa de l’Amistat. Es respira la fragilitat d’una cursa tant exclusiva, gratuïta i no competitiva, que segueix fent equilibris per a obrir-se pas des del castell de Montjuic al parc d’atraccions del Tibidabo... sota la implacable normativa municipal que ofega als organitzadors i posa en perill la que per molts és la cursa més original i estimada del calendari d’asfalt a Barcelona.




Els peatges, novament, es resumeixen en dos: dedicar-se una bona matinada (malgrat els panellets i castanyes de la nit anterior...), i resoldre la incòmode logística d’un circuit no circular. Els avantatges, en canvi, no es poden resumir... l’exquisit ambient i bon humor que acompanya el fossar del Castell a les vuit del matí és inqüestionable.




Enguany, al meu costat, s’ha afegit la Lluïsa, una altra debutant d’aquesta trobada íntima i discreta al voltant del Castell... una ocasió magnífica d’amor incondicional, perquè qui s’estrena repeteix sempre que pot.




Arrenquem puntualíssims, sense estridències, disposats a dosificar al màxim d’inici per a no ofegar-nos en la pujada infernal a Vallvidrera. Seccionem la ciutat de Barcelona amb absoluta precisió, de mar a muntanya, directes a Collserola!, posant de potes a munt el trànsit rodat... obstaculitzant temporalment un munt de carrers.



Molts tenim el recorregut dins del cap, així que ja sabem quan podem donar gas i quan ens convé reduir i posar seny. El Camí del Cel del parc d’atraccions del Tibidabo és un deliciós escenari per a l’esprint final, i l’històric avió del Tibidabo un testimoni molt estimulant: 1h18'22''.





La Lluïsa, que ha gestionat amb molta cura l’esforç, està a punt de finalitzar el seu exigent debut en la Cursa de l’Amistat, i ho farà amb un generós somriure: 1h51'11''.




Mirem plegats l’horitzó, des del fantàstic mirador del parc, per a intuir el Castell de Montjuic i al·lucinar amb el circuit de la Cursa: orgull, satisfacció, i poderoses cames... que potser ja li reclamen el proper repte, empeses per l’eufòria del moment... Mitja Marató de Barcelona?









Enllaç a:






7 de novembre de 2018

CARRER MAJOR 38 - versió 2.0

Diuen que aquest llimoner ho sap tot, o quasi tot, llàstima no pugui explicar-ho... és un observador veterà i privilegiat, que reposa plàcidament des de qui sap quan en el racó predilecte del pati... reconfortat per la quietud que l'envolta i per la modesta i delicada panoràmica exterior on, més enllà d'algun gat xafarder i esquiu o d'algun dragonet famolenc, tot és molt previsible... Correspon l'adulació dels seus admiradors amb generosa producció de llimones.


L'extrema serenitat s'ha vist pertorbada sobtadament. Des de fa un parell de mesos reconeix nous visitants, operaris assalariats acomplint ordres, carregats d'instrumental contundent i maliciós, i aniquiladores intencions. Es confirma la massacre amb l'extermini a cops de massa d'una cuina amb massa anys de servei, tot i un expedient impecable, que ens envaeix el pati inútilment.


Perdrem la cuina, i la nostàlgia retro de l'estampat i la geometria de les sanefes de les rajoles, i el clàssic marbre i mobiliari funcional de 'casa els avis'... per a guanyar un munt de metres quadrats de pati.


El nostre llimoner, quan es pensava que ja ho havia vist quasi tot, el convertim en testimoni principal d'una maniobra inapel·lable que redefinirà la perspectiva d'un nou pati, versió 2.0.



Aviat, estimat llimoner, podràs acomodar-te novament en el teu merescut repòs... i continuar assaborint l'estatus contemplatiu, la calma menorquina. Mentrestant, resisteix el combat, la victòria és segura: qualsevol tarda de primavera, n'estic segur, ens ho agrairàs.


2 de novembre de 2018

OPEN 'WELLINGTON' BCN 2018

Reincidim, enguany, amb un tast breu del festival arquitectònic popular de Barcelona: l’Open House Barcelona... malgrat posposarem la descoberta dels edificis amb més demanda familiar... com la Confraria de Pescadors, l’espai Betevé, el Parc de Bombers de Montjuïc, la Torre de les Aigües del Tibidabo, o el Teatre Nacional de Catalunya a causa d’una inoportuna pluja dominical i del cansament acumulat, després d’una intensa i fugaç visita a Menorca...


Ens encanten aquestes experiències lligades al patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat que ens permeten descobrir espais i edificis singulars, i que durant aquest cap de setmana es mostren gratuïtament a professionals, però també a curiosos... i xafarders.


Entre l’extensa programació del Festival ens centrem en la singular oferta que es concentra a l’extrem mar del carrer de Wellington de Ciutat Vella, per a acostar-nos a la nova (de l’estiu del 2015...) instal·lació dels orangutans del Zoo de Barcelona que malgrat coneixem sobradament revisitarem acompanyats d’un dels arquitectes responsables (finalista premi FAD d’arquitectura 2018).



Els creadors han atès les noves exigències ètiques, científiques, educatives i recreatives dels zoològics del segle XXI, redefinint més de dos mil metres quadrats dins d’un espai que promou una transició serena i una visió intimista entre els visitants i els sis orangutans de Borneo (espècie en perill d’extinció!), mitjançant un canyissar i una vegetació selvàtica exterior des d’on apropar-nos als primats, i alhora un interior de quatre ambients (dos climatitzats que permeten l’aixopluc, i dos oberts a l’exterior) que connectin paisatge amb funcionalitat, enriquiment, i benestar animal.



Cinquanta metres enllà, descobrim un altre espai de visita lliure i gratuïta: les cavallerisses de la Guàrdia Urbana. El valor i rellevància històrica i arquitectònica de l’edifici és inqüestionable: ocupa l’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, dedicada als materials i maquinària vinculada als ferrocarrils. En l’actualitat, els cavalls de la veterana secció muntada municipal reposen sota una estructura metàl·lica modernista de tres naus cobertes.


Malgrat l’enderroc posterior, a causa de la reurbanització de la zona durant els anys vint, encara es conserva una preciosa façana principal orientada a l’interior del parc de la Ciutadella.





Ens fascina el passeig conduït per uns dels membres en actiu del Cos de la Muntada perquè, a banda de les explicacions d’història i arquitectura, ens entreté amb curiositats, anècdotes i fins permet als més menuts donar de menjar als cavalls.

24 d’octubre de 2018

VACANCES D'ESTIU 2018 - 2a part... (7)

Sona el despertador en la nostra menuda càpsula del mòdul ‘espacial’ annex a la Cité de l’Espace... Esmorzem encara dins l’òrbita d’aquest macro parc temàtic centrat en la conquesta de l’espai, on reposa la colossal rèplica del coet Ariane 5, l’estació espacial Mir, un enorme planetari, i un munt d’activitats i exhibicions interactives al voltant de l’astronomia i els viatges espacials... Hem decidit renunciar a aquest immens (i espectacular!) parc divulgatiu per a no perdre l’oportunitat de donar un tomb per ‘les splendeurs de la ville rose’ de Toulouse... per això contraprogramem una visita menys ambiciosa però ben engrescadora al germà aeronàutic d’Aeroscopia, a l’extrem oposat de la ciutat.


Viurem una aventura apassionant: enlloc de perdre’ns en l’espai, passejarem entre avions llegendaris i repassarem la historia de l’aviació. I ho farem de la mà d’un geni obsessionat pels prodigis aeronàutics: Georges Remi, Hergé. L’exposició ‘Tintin et ses avions’ ressegueix tots els racons d’aquest hangar excepcional (de més de set mil metres quadrats!).



Descobrim l’interès d’Hergé per l’aviació amb un passeig per l’imaginari de Tintín i Milú... des de l’aeronau que apareix en l’aventura de ‘Tintín al país dels soviets’ fins al Boeing 747 de ‘Tintín i els pícaros’, rememorant tantíssims altres artefactes il·lustrats a ‘Vol 714 a Sidney’, o ‘El ceptre d’Ottokar’.



La febre aeronàutica s’escampa per tota Toulouse; just al costat d’Aeroscopia hi ha la fàbrica d’Airbus, on es fabriquen els impressionants Airbus A380. Des de la balconada on ens trobem anem repassant el gran mural històric de l’aviació, però el plat principal del museu s’exhibeix a peu de pista amb una extensíssima col·lecció d’avions històrics absolutament impressionants....ni rèpliques ni maquetes sinó avions reals, gegants de l’aire!




Atenció al repte afegit, un divertit joc per als més petits: trobar fins a vuit Milú’s amagats per les cabines de qualsevol dels avions... Ni caldria dir-ho: Martí i Arnau els han trobat tots!



És sorprenent i exclusiu poder accedir a l’interior d’un immens Súper Guppy, o embarcar en un Concorde autèntic, o descobrir un Airbus A300B... obert en canal per a mostrar tota la maquinària i cablejat que amaga sota el fusellatge.




Un museu únic, que també ens permet passejar entre helicòpters, avions militars, jets privats, o científics... i també entre plafons temàtics que repassen el funcionament dels avions, l’arqueologia aèria, el futur de l’aeronàutica... i delectar-se en simuladors de pilotatge, controlador i guies de pista.




Abans de marxar cap al centre històric de Toulouse encara ens entretindrem al jardí del Museu, on reposa l’artefacte icònic de les aventures de Tintín a ‘Objectiu: la Lluna’ i ‘Hem caminat damunt la Lluna’: l’emblemàtic coet atòmic blanc i vermell!


Ha arribat l’hora de tornar a tocar de peus a terra, endinsant-nos per fi a la capital francesa del sud (la quarta ciutat més gran de França!) per la gran esplanada de la plaça del Capitoli, autèntic cor de Toulouse! La Place du Capitole acull, a més de l’Ajuntament, un munt de terrasses i cafès (avui també un mercat dominical), i un deliciós lateral porxat amb sostres sorprenents.



Escapem del bullici de la plaça per la rue du Taur, una encantadora artèria comercial que evidencia el sobrenom de la ciutat: ‘ville rose’, per les nombroses construccions de maó de terracota que tenyeixen l’entramat urbà. Visitem la basílica gegantina de Saint-Sermin, declarada patrimoni de la Humanitat, joia de peregrinatge obligat en la ruta xacobea, i relaxem el passeig a la place estudiantil du Président Wilson on, vés per on, topem amb un oportuníssim carroussel.



Ens perdem de nou pels carrers estrets del casc antic per a descobrir l’església dominicana des Jacobins, de magnífiques vidrieres i nau colossal; espectacular! I per dinar, en aquest últim àpat de les vacances, resoldrem el deute pendent amb una visita a la veterana cadena de menjar americà Buffalo Grill.




Aprofitem l’agradable tarda assolellada per a delectar-nos amb un últim passeig pel marge del riu Garona, travessant-lo pel Pont Saint-Pierre i gaudint del pols dominical d’una ciutat molt amable i acollidora. Des d’aquí contemplem l’skyline més deliciós de la ciutat i ens entretenim a la Daurade (on avui es celebra la Fiesta Garona!) per a injectar-nos un cafè que temperi el llarg camí de tornada a Barcelona i recórrer, com a premi final, l’imprescindible Pont Neuf, el pont més antic i fotogènic de la ciutat.









Punt final a les nostres vacances d'estiu (segona part) d'enguany... un plaer en tots els sentits: França és un valor segur, i la regió del Perigord una descoberta fantàstica, oportunament familiar. Toulouse ha estat, de rebot, un convidat excepcional, una ciutat molt prometedora que ens ha deixat molt bon sabor de boca i que, tant de bo..., es mereix una altra visita més pausada.