Ens encanta pujar al cim de la serra de Collserola, a més de cinc-cents metres d'alçada... i estrenar-nos amb l'atracció més emblemàtica del Parc, rèplica del primer avió amb ruta Barcelona-Madrid de l'any 1927. Ni retards, ni tripulació, ni targes d'embarcament (si de cas polseres de colors)... vuit passatgers i tres voltes panoràmiques, propulsat per la seva pròpia hèlix... ¿Serà veritat que des que va començar a funcionar ha recorregut l'equivalent a vint voltes al món?
Per accedir als nivells inferiors ens creuem amb la guineu Mascota DA del Parc, abans de llençar-nos a la primera cua del dia al tren ràpid de Virtual Express, un circuit fantàstic amb ulleres de realitat virtual que ens fa viure una aventura sorprenent a bord de la vagoneta, volant damunt la ciutat entre monstres i dracs de colors... realment sorprenent!
Ens dividim: l'Arnau prefereix el mareig d'Els Globus mentre en Martí el vertigen del vol lliure del Diávolo i l'embranzida del clàssic Piratta!
Després d'una incursió conjunta al selvàtic i calmós Zoochock, en Martí fa el salt a l'agitació del Crash Cars, la versió adulta dels clàssics autos de xoc... per després refugiar-nos plegats en la diversió del Miramiralls, perseguint la sortida del laberint per a fer-nos un fart de riure amb les il·lusions i efectes visuals de la sala dels miralls.
Aprofitem per a endinsar-nos al Museu dels Autòmats, autèntica joia dels segles XIX i XX de Barcelona, plena de peces úniques d'arreu del món... una estranya barreja de desconcert, admiració i melangia. Remuntem somriures penjats del genial ferrocarril aeri de l'Embruixabruixes, primera gran atracció del Parc l'any 1915, que sobrevola Barcelona i incorpora hologrames, leds i projeccions, a més de la misteriosa salutació d'en Biri-Biri...
Ens retirem a la zona de pícnic del Camí del Cel, novament al nivell superior, per a ocupar una de les taules-fulla lliures (ben a prop d'on vam celebrar els 4 anys de l'Arnau)... i dinar a l'ombra, envoltats de nombrosíssims casals d'estiu que també avui han decidit assaltar el Tibidabo, i comprovar que cada taula està subjectada per només dues formigues... I ja que estem per aquestes latituds, Martí i Arnau supliquen refrescar-se a la nova àrea de Fonts d'Aigua Interactives que alternen raigs d'aigua amb altres efectes de llum, so i colors... i després llençar-se pels tobogans gegants que s'enreden entre els arbres... fins a ensopegar amb l'espectacle musical de les quatre Mascotes del Tibidabo a la plaça del Jardí!
Repetim l'Embruixabruixes, no ho podem evitar... abans d'atacar a fons el nivell 1, on tenim pendents La Mina d'Or (ens encanta mullar-nos i fer tonteries davant la càmera), l'experiència lúdica i educativa de conducció i seguretat vial del TibiCity, el mullader dels drakkars vikings i la insòlita descoberta del renascut Castell dels Contes (un rentat de cara a l'anterior tètric Castell Misteriós).
N'Arnau s'ho repensa i debuta, per fi, a les cadiretes del vol lliure del Diávolo ('després d'assegurar-li mil vegades que no fa panxa'), com en Martí al trepidant viatge a tota velocitat pel mig del bosc amb la Muntanya Russa (un gust donar la volta al rotund NO del Martí, ara confessa que és la millor atracció).
Reservem la placidesa d'un passeig de comiat pels núvols instal·lats en una cistella vermella de la roda panoràmica Giradabo, i un punt final clàssic de fades i fantasia al Carrusel.
Ens apropem al mirador del Tibidabo per a un adeusiau extraordinari; des d'aquest balcó damunt la ciutat de Barcelona ens abracem i dibuixem el somni de Disneyland amb més claredat i il·lusió. Una jornada sensacional... malgrat intensa, calorosa i fatigant... De tornada amb cotxe a casa, encara a la carretera de l'Arrabassada, l'Arnau es rendeix a l'esgotament i tanca els ulls; el Martí també decau abans de la plaça de Lesseps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada