36è CROS POPULAR DE SANTS -30/11/14- sc.

Les profecies no s’han acomplert, un cop més. Ha plogut, sí, però no ha estat la tempesta perfecta que havien pronosticat. La rambla de Brasil no s’ha convertit en una riera intransitable sinó en un formiguer de més de 1500 corredors que, amb coneixement o no de les previsions meteorològiques, esperen el seu torn en el 36è Cros Popular de Sants.

Els més petits, fins a 6 anys, han estat els més matiners, amb un meritori Petit Cros de 600 metres que fa les delícies dels assistents. Prenen el relleu, acte seguit, els corredors de 7 a 14 anys, que amb la milla del Centpeus faran un tast del Cros Popular (nombrosa i prometedora generació amb il·lusió als ulls i talent a les cames...).

La Cros Popular de Sants, que precedeix la Cros Especial adaptada a corredors amb discapacitat psíquica, dóna el tret de sortida a les deu en punt del matí, aprofitant la treva miraculosa d’un aiguat imminent. Tot i que el nom de la cursa rememora un passat anterior a la Guerra Civil, fa molts anys que es disputa sobre asfalt... així que creuarem els dits per allargar el pacte amb qui sigui que administra el temporal.

Els condicionants meteorològics li han restat part de l’esperit lúdic i festiu, molt vinculat al dinamisme associatiu del barri de Sants, en què s’inscriu tradicionalment la Cursa. Així que enguany, malauradament, ni gegants, ni capgrossos...

No hi ha calaixos de sortida, com correspon a una autèntica Cursa de barri... (algú ha advertit la manufactura ‘sui géneris’ dels dorsals?), així que ens endarrerim oportunament i... a córrer!, extremant les precaucions en una arrencada massificada (atenció al revolt immediat cap a la carretera de Sants) i intentant evitar submergir-se en els nombrosos tolls d’aigua escampats aleatòriament per l’asfalt.

El carrer Arizala ens condueix cap a l’avinguda de Madrid i, amb el benefici dels tres carrils que ens han reservat, comencem a agafar el ritme òptim. Llarga travessia, i monòtona, fins al descens pel carrer Numància i posterior incursió pels carrers estrets del barri... (probablement per aquells on molts ens desorientem en la visita periòdica a les Festes de Sants). Aquest tram, que a estones m’ha transportat a l’esplèndid circuit dels 10 Blaus al barri de Gràcia, és tan deliciós com curt, perquè tot d’una ens aboca de nou a la carretera de Sants...

Repetim Arizala i avinguda de Madrid (i ja haurem fet cinc quilòmetres!), però en aquesta segona volta tombem per Vallespir, això ens agrada..., i seguim baixant per Alcolea, molt bé... Hem patit un avís, en forma de plugim amenaçador, que ens ha fet presagiar un darrer tram en remull, però algú ha donat ordres d’aturar-ho immediatament... estem de sort!

Ens regirem pel perímetre del Parc de l’Espanya Industrial, amb la imponent presència de les singulars torres far que el delimiten, fins aparèixer al carrer de Tarragona. El cap del carrer Consell de Cent, escapçat a traïció pel Parc de Joan Miró, ens retorna per enèsima vegada a l’eix comercial (diuen que el més llarg d’Europa...) del barri, que per aquestes latituds en diuen carrer de la Creu Coberta.

I com qui no vol, que això ha estat molt lleuger i benèvol, ens topem amb l’indicador del quilòmetre nou. Només ens queda prémer una mica l’accelerador i gaudir d’uns últims metres pel voral central de la Rambla del Brasil, ben atapeïda d’animadors. El cronòmetre oficial, a la distància, ens garanteix que avui (encara) la Lluïsa no rebaixarà els 52 minuts. Malgrat tot, i donades les circumstàncies, estem molt satisfets d’un ritme constant, sense alts i baixos, que endevina un bon estat de forma (suficient per donar el salt als 15 quilòmetres de la Maratest?).

Recordatori pels ‘finishers’ (una altra singularitat, que s’agraeix, de la cursa) i llarguíssima cua per a l’avituallament final (el ganxo oportuníssim de la xocolata calenta amb coca és massa lent...).

Reviso el calendari, així de memòria i visualitzo el proper examen per a la Lluïsa, en la primera prova de l’any a Barcelona: la formidable i reconeguda Cursa de Sant Antoni del proper 18 de gener... Caldrà vigilar amb la ingesta de torrons!