30 d’agost de 2012

BERLIN - 22/08/12 - DIA 1


11 a.m. 
Primera parada, com és habitual, a la cafeteria de l’aeroport. En Martí està en plena forma: ha picat a totes les portes, premut tots els botons que s’han creuat al seu camí i, per disgust de les sofertes dependentes, ha saquejat sense excepció totes les botigues de la terminal.

En Martí ha entrat a boxes per repostar una mica d’aigua
abans de seguir amb l’extermini indiscriminat...
12.15 p.m. 
Diaris gegants i indesxifrables a l’entrada de l’avió. Dues hores i mitja de vol ens separen de Berlin. Des de la fila 2 ens distraiem amb el monitor-navegador que ens mostra la ubicació en cada moment: Marsella, Milà, Stuttgart, Leipzig...

En Martí segueix torturant sense pausa;
ara li toca al passatger del seient del davant...

...fins que, satisfet per la magnitud de la
‘feina ben feta’, es dedica un merescut descans.

14.40 p.m. 
Aquest és el principal aeroport de Berlin? La minúscula terminal C, equiparable a l’aeròdrom de Sabadell, ens retorna les dues maletes facturades i el cotxet sans i estalvis; bé! A la terminal principal (això ja és una altra cosa, eh...) comprem dues 7-tage-karte ABC i cap a l’aerobús berlinés, aquí anomenat TXL.


18.45 p.m. 
Check-in a l’apartament resolt. A veure, el pitjor de l’apartament no és que es tracti d’un dúplex amb escala de caragol, ni que enlloc de persianes hi hagi cortines semitransparents, ni que al tractar-se d’un sobreàtic la calor sigui insofrible, sinó que l’ascensor només arribi al pis immediatament inferior! Com que l’aternativa que ens ofereixen no ens satisfà ens tocarà carregar cotxet, maletes i resta de trastos cap amunt i cap avall contínuament. Paciència... Malhumorats, comprem provisions pels sis dies al supermercat Ullrich i ens posem en contacte amb la Laura per a compartir amb ella l’exploració d’aquesta cèntrica zona.

I... per fi, en dos minuts ens plantem davant la Porta de Brandenburg, autèntic símbol de la unificació alemanya. Wuauh!




19.45 p.m. 
Passejant en direcció est no trigarem a creuar-nos amb el simpàtic Ampelmann, insígnia comunista que després de cinquanta anys segueix regulant el trànsit de vianants i s’ha convertit en objecte de culte (turístic).


Lustgarten, oportú parc a resguard de la imponent catedral de Berlin i l’Altes Museum. Els més petits (i els qui no ho són també...) aprofiten l’espai per a descansar, estirar les cames, divertir-se...i, en definitiva, per a fer el pallasso! Què bé ens ho hem passat...








Les fulles són la seva debilitat. Martí, no te les acabes...
Us ubiqueu, oi?

21.30 p.m. 
Sí, d’acord, tenim la nevera plena de menjar. Però no me’n puc estar d’escapar-me fins a Friedrichstrasse. Vaig llegir en aquesta crítica que sota les vies del tren, tal i com puges a l’esquerra, hi ha un antre digne de visitar. Té bona pinta, eh...


Uhm..., a punt de caure el primer currywurst berlinès. Eeeeps, m’esperaré a menjar-me’l a l’apartament, no sigui que la Lluïsa el vulgui tastar... ;-)) 





 

1 comentari:

  1. Albert, gran crònica d'aquest viatge!! Ses fotos resumeixen molt bé ses bones estones que vam compartir!! Records a tots tres!!

    ResponElimina