8 de setembre de 2012

BERLIN - 25/08/12 - DIA 4


09.15 a.m.
El quilòmetre zero, en majúscules, del règim comunista es troba a Alexanderplatz. Aquesta plaça, enorme, reconvertida en peatonal, concentra molts punts d’interès. Així, a banda de la icònica torre de televisió (Berliner Fernsehturm) hi trobem l’església protestant més antiga de la ciutat (Marienkirche), l’inconfusible ajuntament berlinès de façana vermella (Berliner Rathaus) o el curiós rellotge universal (Weltzeituhr).
 

A l’ombra dels 368 metres de la torre de televisió, l'altra torre, la barroca de l’església Marienkirche sembla encongir-se. Les meves cervicals, ja castigades pel pes de la motxilla, recomanen acostar-me a la Neptunbrunnen per tal de millorar angle i perspectiva respecte les torres. Els animals aquàtics (en especial la tortuga) d’aquesta monumental font dedicada a Neptú entretenen ‘més del que voldríem’ a en Martí. Passat un temps més que prudencial (a partir del qual perdríem els nervis) segrestem el nostre fill per fer-nos unes fotos i avançar en direcció a l’illa dels museus.  



10.00 a.m.
La idea prevista és visitar el Neues Museum, que destaca per acollir una de les millors exhibicions d’art egipci. Entre les seves obres destaca la bellesa sublim del Bust de Nefertiti. La Lluïsa, fetes les consideracions oportunes, decideix substituir l'embruix de l’antic Egipte per la serenitat d’un cafè en companyia d'un Martí que s'acaba de dormir... Molt bé, cadascú per la seva banda. Però la jugada no em surt bé; s’ha de concertar hora prèvia per a visitar el Museu i no hi ha entrades disponibles fins les 11.30... Brrr...

Retrobats a la cafeteria acordem fer un passeig relaxat entre els museus. Ens acompanyarà l’encís del fil musical d’un violinista de repertori clàssic i, més tard, el d’un mercat de carrer d’artesania i pintura. Encara dins l’illa ens atrauen poderosament unes esferes de colors que, en acostar-nos, veiem que es troben damunt d’uns pals clavats en un gran mapa de Berlin dibuixat al terra. Mira què original, podem passejar per tota la ciutat i llegir, en cada xinxeta gegant, curiositats històriques del lloc que trepitges; un muntatge interessant i atractiu per als adults, un espai de joc molt divertit per en Martí.
 
11.15 a.m.
Ens endinsem al barri de Nikolaiviertel, totalment assolat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial i reconstruït, amb motiu del 750è aniversari de la ciutat de Berlín, en un atractiu però artificial poblat medieval. Només tres o quatre carrers articulats al voltant de l’encantadora església de Sant Nicolau (Nikolaikirche) són suficients per oblidar-nos que estem a Berlín. Un racó aïllat de les grans avingudes i l’arquitectura moderna que l’envolta on el temps sembla alentir-se subtilment. El magnetisme d’aquesta farsa el provoca una estampa de conte perfumat en colors pastel... I l’escenografia perfecta la completen les delicades botigues d’artesania i els oportuns restaurants amb generoses terrasses. Avui, per si això no fos suficient, en motiu de... (uhm..., vaja, no ho sabem...), ens creuem amb actors vestits d’època i animadors de carrer que, al ritme de les singulars pianoles, han aconseguit hipnotitzar en Martí.
 
En Martí, flipant
Tres disfressats i dos no...
Aquí en Martí s'ha 'cagat' de por, però s'ha guanyat una moneda d'or!
Martí, què et diu aquest senyor? Que miris a la càmera!
12.45 p.m.
El metro ens deixa a Eberswalder Strasse, al cor del barri Prenzlauer Berg, en deu minuts. I, a poques passes, el biergarten més antic de la ciutat: Prater. El jardí és exquisit i tranquil; perfecte per donar el dinar a en Martí i (calia dir-ho?) prendre una cervesa. Com que aquí només ofereixen especialitats alemanyes ens demanem una kartoffelsalat (ja sabeu oi?, la popular amanida de patata...). 
 




Sense comentaris...
14.00 p.m.
Un dels lloc més típics per menjar salsitxes a Berlín (no fast food, que s’emprenyen, sinó street food) és el Konnopke’s Imbiss, una històrica paradeta sota les vies del tren que competeix amb Curry 36 (a l’aaaaaaltra banda de la ciutat…) pel lloc més alt al podi de les currywurst. Doncs mira per on, resulta que estem just al costadet, quines casualitats, eh...



A la cua, com és habitual, el dubte existencial: frankfurter, blutwurst, bierwurst, bratwurst, bockwurst... o currywurst? Dues nits enrera, quan vaig anar a comprar el primer currywurst, un noi em va comentar que el secret està a la salsa... que si el ketchup (ni molt ni poc) ha d’estar calent, amb la proporció adequada de curry... I penso: quan arribi a casa faré la meva pròpia versió, i tant! Mentre pago llegeixo un rètol, a la banda, on hi diu: Konnopke's is the reason I love Berlin. Home, aquí s'han passat una mica, no?
 
Mira! Coloms alemanys!

Ein bratwurst mit pommes und ein Berliner Pilsner
15.00 p.m.
El popular barri de Prenzlauer Berg és conegut com el ‘baby-boom district’. Atenció la dada: té la taxa de natalitat més alta d’Europa, 2,1 fills per mare. De fet, n’hi ha prou amb passejar pels seus parcs i jardins per comprovar l’increment de cotxets, jocs infantils i dones embarassades. Els dissabtes, a més, un interessant mercat s’apodera de Kollwitzstrase per a satisfacció de les famílies veïnes. Nosaltres, fent honor a l’anomenada procreadora de la zona, ens relaxem a la plaça propera mentre en Martí inspecciona els gronxadors i tobogans alemanys en companyia d’altres nens i nenes (està clar, el seu idioma és universal).





Gelat de 2 sabors: 0,80 euros!
Uhm..., què bo!

16.00 p.m.
Tal i com davallem per Schonhauser Allee ens endinsem al barri Scheunenviertel, centre neuràlgic de la comunitat jueva (quasi inadvertible si no fos per la imponent sinagoga o pel cementiri jueu...). Avui dia, un barri bohemi on conviuen elegants galeries d’art amb edificis destrossats que han estat okupats i reconvertits en tallers o bars. La vessant més clàssica i distingida la protagonitzen la Hackesche Hofe i la Heckmann Hofe (patis interiors comunicats entre ells amb abundants cafès i artesans), mentre que la presència més alternativa i desidiosa la representen els nombrosos pseudo-artistes ‘instal·lats’ (i amenaçats de desallotjament des de fa anys) a l’edifici Tacheles. En la meva particular visita a aquest excèntric ‘centre cultural’ he captat l’essència reivindicativa i sòrdida d’una activitat sense massa futur (ho deia, quatre telediaris...). Ho sento, per mi han estat tres minuts: entrar i sortir. La subcultura que suposadament exhibeix és denigrant, prejudicis a banda, tant per l’entorn on ho fa com per la disposició hostil dels artistes a mostrar-la; millor no entrar en detalls. Això del 'tot s'hi val' en l'art alternatiu no m'acaba de convèncer... 

Hackesche Hofe
Hackesche Hofe
Un tros de pastís sempre cau bé a Barcomi's - Heckmann Hofe)
Tacheles
17.30 p.m.
Absolutament rebentats, consumits, a punt de retrobar-nos amb na Laura, com si es tractés d’un oasi enmig del desert, el Monbijoupark. Enormes i atraients zones de gespa, on molts altres ja descansen-beuen-riuen (alguns fan barbacoa!), ens esperen tant sí com no. En Martí? Feliç com ningú per poder córrer, saltar i ballar al compàs d’una festa d’animació infantil que semblava esperar-nos. La Lluïsa? En estat crític però estable, em penso que la recuperarem.

Al fons, la sinagoga
Martí: 'Ei, per què no us aixequeu?'
En temps de crisi, ens guanyem un sobresou fent acrobàcies ...
Repassant els colors amb la padrina
Boti-boti-boti, madridista el qui no boti?
19.00 p.m.
Sí, per descomptat, ha anat molt bé el descans..., però encara ens sentim com un mòbil a qui han posat a carregar només deu minuts: ara tenim una ratlleta de bateria, la suficient per caminar els cent metres que ens separen del Monument als jueus d'Europa assassinats (Holocaust-Mahnmal), de l'arquitecte Peter Eisenman.

La quadrícula perfecta de 2711 blocs de formigó en diferents alçades sobre una superfície ondulada no deixen indiferent a ningú. La sensació d'opressió, solitud i desorientació s'insinua en cada passa, en cada moviment aleatori dins la geometria perversa, mentre els raigs de Sol redefineixen l'espai a cada instant amb la sensacional però macabre dansa d'ombres.

Aquest projecte megalític ha patit, com era d'esperar, tempestes de crítiques que avui sembla ja han amainat. Les envestides a la naturalesa estètica del conjunt (alguns detecten sospitosa simil·litud amb el cementiri jueu a Jerusalem) són testimonials quan les comparem amb la controvèrsia que va aixecar el fet d'haver contractat el subministrament de la pintura que protegeix les lloses d'atacs neonazis a una empresa estretament vinculada en el passat amb la fabricació de l'insecticida de cianur d'extermini massiu durant l'Holocaust. Ironies incòmodes del destí.





21.15 p.m.
La inestimable col·laboració i generositat de na Laura, que s'ha quedat a l'apartament amb en Martí, ens ha permès sortir a fer un sopar de parella... d'aquells que un ja no recorda... al restaurant que ens ha recomanat: Brauhaus Lemke. Es tracta d'un restaurant típic alemany; acollidor, cèntric i assequible...

Fent cas a les suggerències rebudes hem escollit:
- Berliner Eisbein, mit Stampfkartoffeln, Erbsenpüree & Sauerkraut: un codillo de porc (com es deu dir en català? glups...) amb puré de patates i de pèsols i xucrut. Excel·lent!!
- Gebratene Maultaschen, auf Blattspinat, mit Schmand & Salat: unes empanades farcides d'espinacs amb amanida i crema agredolça. Notable!
- Schwäbische Käsespätzle, mit Schinkenwürfeln, Zwiebeln, Paprika & Käse: fideus amb formatge, pernil i verduretes. Notable alt!

I per beure, és clar, cervesa de la casa: una Lemke original i una Lemke Weizen. Excel·lents!!

Un sopar lleuger...
23.30 p.m.
Molt més cansats del que voldríem només ens queden forces per a fer un passeig nocturn al voltant de la delicadament il·luminada Porta de Brandenburg; una imatge màgica i emocionant.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada